La temperatura de la capa superficial dels oceans de l’any 2023 ha estat la més alta que es recorda. Els incendis forestals al Canadà no havien estat mai tan devastadors. L’Antàrtida no havia estat mai tan poc envoltada de gel. Faltaven bastantes setmanes per acabar l’any, però els científics del Servei del Canvi Climàtic de Copernicus de la UE ja van proclamar el 2023 com l’any més càlid des que es tenen registres perquè el rècord que existia fins ara del 2016 no hi havia dubte que se superaria, i de llarg. La valoració definitiva encara resta pendent, però es considera plausible un escalfament d’uns 1,43 graus.
I això és només el començament.
Sembla ja ben probable que el nou rècord de calor no durarà gaire. El 2024 podria liquidar ràpidament el seu predecessor. El nou any podria portar una temperatura mitjana global 1,5 graus superior a la de l’era preindustrial, segons els pronòstics a llarg termini que fa Met Office, el servei meteorològic britànic.
En cas que fos així, se superaria el llindar que l’Acord de París establia que no s’havia de superar de forma permanent si la humanitat volia preservar un futur amb condicions de vida dignes al planeta.
Tanmateix, fregar per una vegada el valor dels 1,5 graus no suposaria pas que els objectius climàtics de París s’haguessin de concebre com una simple il·lusió. En això, els investigadors hi estan d’acord. Ara bé: aquests anys de rècord no poden convertir-se en la norma. No queda gaire temps per al canvi climàtic, aquest any això ho tornarà a demostrar clarament la corba mundial de la febre.
A la vista està que l’esdevenir climàtic global ha quedat despenjat dels valors que van marcar el segle XX. Segons dades del Met Office, cada any del 2014 ençà ha estat de mitjana almenys un grau més càlid que en l’era del 1850 al 1900 i els 20 anys més càlids des de fa mil·lennis han tingut lloc des de l’any 2000.
Des de llavors, la humanitat ja ha pogut experimentar de forma dolorosa el que aquesta nova era càlida significa: més onades de calor, inundacions, sequeres, incendis, temporals i males collites. Són els fenòmens extrems que darrerament han estat la normalitat.
Alemanya no n’ha quedat exempta. Les dades del servei meteorològic alemany per al 2023 mostren que la temperatura mitjana al país germànic també va marcar un nou rècord, ja que es va elevar fins als 10,6 graus, és a dir, una dècima més que l’any anterior. A tall de comparació, el 1983 aquest valor va ser de 9,04 graus.
La causa principal de la calorada que s’acosta per a l’any 2024 és indiscutible. I és que, a pesar dels notables esforços per protegir el clima, la concentració a l’atmosfera de diòxid de carboni, un gas d’efecte hivernacle (CO₂), s’està elevant fins a nous nivells rècord. L’any 2023, la mitjana anual ha superat per primera vegada la marca de 420 ppm (partícules per milió), una marca d’un simbolisme especial. Aquest valor és en aquests moments un 50 per cent més alt que abans de l’inici de la industrialització. Durant mil·lennis no s’havia superat mai el valor de CO₂ de 280 ppm.
A través de la crema massiva de combustibles fòssils, la humanitat ha alterat en molt poc temps i de forma significativa la composició de l’atmosfera de la Terra. I segueix entossudida a fer-ho. El 2023 els països del món, encapçalats per la Xina seguida pels EUA, han alliberat més de 37 mil milions de tones de CO₂ a l’aire. Després d’una breu reculada causada per la pandèmia, aquest valor representa un nou màxim històric.
El segon motiu per esperar noves temperatures rècord aquest 2024 és el fenomen meteorològic del Niño, que s’origina a intervals irregulars a la zona tropical del Pacífic central i hi ocasiona un escalfament de les aigües superficials. Com a conseqüència, es produeixen alteracions en els vents i els corrents marítims en vastes parts del món. En alguns indrets, el Niño provoca onades de calor i en altres, sequeres. Les inundacions i múltiples incendis, els incentiva en grans parts del planeta.
Científics de la NOAA, l’autoritat dels EUA sobre l’atmosfera, van anunciar el juny del 2023 l’inici del fenomen del Niño. Pels volts del Nadal acostuma a assolir la màxima intensitat. Si bé és cert que a hores d’ara encara hi ha algunes preguntes obertes, tot sembla indicar que l’actual Niño s’allargarà almenys fins l’abril i que es manifestarà de forma especialment forta.
La situació s’assembla molt a la de l’any 2016, quan un pronunciat Niño va provocar un rècord global de calor. Per aquest motiu, els especialistes són pessimistes respecte del 2024, atès que per experiència saben que els anys següents a un Niño fort es pateixen encara més calorades. Els efectes del Niño encara podrien perdurar mesos.
Alguns investigadors creuen que l’escalfament global s’està accelerant de forma massiva. Un equip del climatòleg novaiorquès James Hansen sospita que aquí s’estan revelant processos inesperats que fins ara els científics simplement havien passat per alt.
No obstant això, sembla que la major part dels investigadors no comparteixen aquesta visió. Els valors extrems del 2023 encara es van moure, encara de forma ben justa, en el marc del que els models climàtics existents havien predit com a fenòmens futurs probables. De moment, el seu pronòstic segueix sent que aquest món en ple canvi climàtic s’escalfarà 0,2 graus més cada dècada.
Això significa que si la humanitat no redueix ràpidament les emissions de CO₂, l’objectiu dels 1,5 graus de París aviat acabarà quedant fora de tot abast.
Traducció d'Arnau Ferre