El passat dia de Nadal es van complir 75 anys de la mort de Pompeu Fabra a Prada de Conflent, a la Catalunya Nord. Fabra va morir en terres catalanes, tot i que ha haver de fer-ho en l’exili després de la derrota en la Guerra Civil. Malgrat la seua manca de responsabilitats durant el conflicte, que es va iniciar quan el seny ordenador de la llengua catalana tenia ja 68 anys, els tribunals franquistes van obrir causes contra ell acusant-lo de separatisme i d’hostilitat contra Espanya. La seua tornada es feia, evidentment, impossible.
Abans d’arribar al nord de l’Albera Fabra es va establir a Sant Feliu de Codines. És des d’aquesta localitat del Vallès Oriental, que avui compta amb 6.500 habitants, que el filòleg va iniciar la seua ruta cap a l’exili. Des d’aquesta població va partir el 24 de gener de 1939, dos dies abans de la caiguda de Barcelona i dos mesos i una setmana abans del final de la Guerra Civil.
És aquesta particularitat la que s’ha volgut rescatar –entre moltes altres– en el pròxim homenatge que rebrà Pompeu Fabra. Els dies 24, 26, 27 i 28 de gener se celebraran les “Jornades Pompeu Fabra: llengua, repressió i exili en aquesta localitat”. Amb presència de la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, M. Teresa Cabré; del vicerector de la Universitat Pompeu Fabra, Sergi Torner; del rector de la Universitat Catalana d’Estiu, Jordi Casassas; i d’un dels nets del filòleg, Pompeu Rahola Fabra, a més d’altres personalitats i entitats, els organitzadors han volgut situar Sant Feliu de Codines dins del mapa biogràfic de Pompeu Fabra, qui també va ser el sisè president de l’IEC entre 1917 i 1939.
Segons Lluís Llopis, un dels principals coordinadors de les jornades, el pas de Fabra per Sant Feliu de Codines “no té, en principi, cap explicació”, tot i que en aquesta localitat hi vivien persones vinculades al món de les lletres “i suposem que s’hi va poder establir a través d’algun conegut”. La casa en què s’hi allotjava, Can Viladomat, és avui propietat de la família de Riquer, descendents del medievalista Martí de Riquer.
Les jornades
El Centre Cívic La Fonteta, ubicat a la localitat citada, serà la seu d’unes jornades que comptaran amb la presència de personalitats i entitats d’arreu dels Països Catalans. Així, hi participaran acadèmics com Gabriel Bibiloni, amb la conferència “Pompeu Fabra i la descastellanització del català” o Josep Piera, últim Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, amb una altra intervenció. El mateix 27 de gener hi actuaran els músics Cesk Freixas i Roc Casagran a partir de les 21.30.
Pel que fa a les entitats, Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultual Balear i Òmnium Catalunya Nord integraran la taula rodona titulada “Siutació del català als Països Catalans”, que moderarà l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell.
Al seu torn, Pau Garcia parlarà el 28 de gener a les 13.30 de Fidel Casas Vallcorba, l’alcalde de Sant Feliu de Codines que va ser afusellat el 1943. Aquest mateix dia hi intervindran també l’historiador Fermí Rubiralta en nom de la Fundació Reeixida, el també historiador Francesc Vilanova per a parlar de l’exili català de 1939 i el president Quim Torra, que protagonitzarà la cloenda d’unes jornades que han de servir per a reivindicar el llegat de Fabra i la importància de Sant Feliu de Codines en el seu recorregut vital.
