L’excepcionalitat que Andorra ha representat al llarg dels segles no escapa dels problemes globals que afecten el seu entorn. Així es va poder constatar en el discurs de cloenda de l’any del cap de Govern, Xavier Espot, que el 2023 es va veure reforçat amb la reelecció després de les eleccions celebrades a inicis del mes d’abril. La inflació és un dels problemes que més afecten el coprincipat, un fenomen inevitable si es té en compte que Andorra s’abasteix quasi en la seua totalitat de bens procedents dels estats espanyol i francès.
Un altre problema que inquieta els andorrans és el de l’habitatge. En un territori poc propici a les grans mobilitzacions, persones de tota classe i condició ha protagonitzat dues manifestacions els últims mesos a Andorra la Vella, la parròquia més poblada d’un microestat que compta amb 85.000 habitants, per a exigir mesures que garantisquen l’accés a la vivenda. La crispació generada per aquesta problemàtica ha condicionat la campanya electoral de les eleccions comunals –les que trien els governs de les set parròquies que conformen el coprincipat– i Demòcrates, el partit del Govern d’Andorra, ha perdut la parròquia d’Andorra la Vella, la més destacada de totes, atès que suma uns 25.000 habitants –la segona més poblada, la d’Escaldes-Engordany, en té 15.000.
Andorra la Vella ha quedat en mans d’una coalició del Partit Socialdemòcrata, el tradicional del coprincipat ubicat al centreesquerra, i Concòrdia. Aquesta última formació va emergir el passat 2023 situant-se com a referent de l’oposició amb un discurs protagonitzat per gent jove i formada que ha contribuït a posar a l’agenda política qüestions d’actualitat com ara l’esmentada de la vivenda, que ja ha sigut contestada per part del Govern amb el Pacte Nacional per l’Habitatge, un acord aprovat per unanimitat.
Europa, el gran tema del 2024
Però si alguna qüestió condicionarà la política andorrana aquest 2024 serà l’acord d’associació amb la Unió Europea. Aquesta és la gran aposta política de Xavier Espot: compta amb el suport del seu partit –Demòcrates–, també amb el del Partit Socialdemòcrata i amb la indefinició de Concòrdia, que no acaba de pronunciar-s’hi. Aquesta ambigüitat s’haurà de resoldre abans de la tardor, quan es preveu que se celebre el referèndum ciutadà per aprovar o rebutjar la proposta.
Durant l’última dècada els distints caps de govern andorrans han anat treballant en un acord per establir, entre el coprincipat i la UE, una relació equivalent a la que tenen països com ara Noruega, Islàndia o Liechtenstein amb la comunitat política continental. D’aquesta manera, Andorra s’integraria plenament en la UE des del vessant econòmic, assumiria els principis de lliure circulació de persones, de mercaderies, de serveis i de capitals però, a diferència dels estats plenament integrats, evitaria haver de responsabilitzar-se d’altres obligacions, com ara les aportacions econòmiques als estats menys afavorits o les adaptacions per a assimilar-se a la uniformitat política que a poc a poc, sobretot des que va començar el segle XXI, han anat adquirint els estats de ple dret de la UE.
Tot i que els principals partits defensen el projecte, entre la ciutadania no està gens clar que hi haja una majoria favorable a l’acord d’associació. L’acord sembla ultimat amb la UE, però s’ha de revalidar a través d’un referèndum, i l’escepticisme pot fer saltar pels aires el full de ruta que ha seguit Andorra els últims anys. El Govern té nou mesos per treballar en un resultat afirmatiu.
Les raons de l’escepticisme
Des que Andorra, com a Estat, va culminar la seua modernització als anys noranta amb l’aprovació de la Constitució i l’entrada a l’ONU, no ha deixat de representar una singularitat socioeconòmica respecte als estats que l’envolten. Assumir les llibertats econòmiques fixades per la Unió Europea suposaria un canvi de paradigma que fa témer bona part de la població. Per exemple, hi ha la inquietud davant la possibilitat que empreses europees, sobretot espanyoles i franceses, accedisquen a operar al coprincipat i establisquen una competència fins ara inèdita. La lliure circulació de persones també genera por en un microestat que no es veu preparat, en termes demogràfics ni mentals, per assumir l’arribada massiva de nouvinguts.
Aquests desequilibris previsibles se situen al centre d’un debat que, segons les fonts consultades per aquest setmanari, el Govern d’Andorra no sempre ha sabut controlar a l’hora d’explicar les virtuts de l’acord d’associació. Un debat en què també juguen els elements més simbòlics com ara el de la sobirania. I és que entre els andorrans hi ha l’orgull i la necessitat de defensar la independència d’un país que s’ha mantingut al marge dels grans conflictes bèl·lics mundials. I hi ha la preocupació que més Europa siga sinònim de més responsabilitat internacional en qüestions delicades com les dels conflictes armats o d’altres que generen disputes i exigeixen compromisos als estats europeus.
El Govern d’Andorra, conscient d’aquest escepticisme, ha mirat d’anar matisant l’acord d’associació per donar-hi resposta i fer entendre a la UE les dificultats que suposaria, per a un microestat, la lliure circulació de persones. Andorra controla actualment la immigració amb un sistema propi de quotes que, segons fonts pròximes a l’executiu del coprincipat, es mantindrà. “La circulació ha de ser lliure cap a fora i controlada cap a dins: un Estat de 85.000 persones no pot rebre’n 20.000 de cop”, apunten, tot indicant que la UE ha entès aquest argument.
A nivell econòmic i laboral també hi ha preocupacions que el Govern mira de neutralitzar. Els col·legis professionals es mostren generalment contraris a l’acord d’associació perquè, fins ara, només els residents al coprincipat hi poden exercir professionalment. Aquest blindatge beneficia els arquitectes, els advocats o els metges del petit país, que intueixen que amb la integració parcial a Europa les empreses europees operaran descontroladament a Andorra i trencaran aquesta protecció. El mateix ocorre al sector de la banca, des d’on se sospita que empreses foranes podrien instal·lar sucursals a Andorra eludint les obligacions de capital imposades pel país i fent forat en el mercat. “Per això s’ha anat treballant perquè l’acord admeti que la lliure circulació de persones, de mercaderies, de serveis i de capitals sigui asimètrica”, expliquen persones coneixedores de les negociacions. D’aquesta manera, els treballadors, els col·legiats i les empreses andorranes podrien treballar a Europa, però a la inversa s’establiria un filtre per a mantindre els equilibris interns.
A la tardor la ciutadania tindrà l’última paraula amb el referèndum. Si es valida l’acord d’associació Andorra mantindrà el seu full de ruta polític i la seua estabilitat. En cas contrari, l’adversitat arribarà a un país ben poc acostumat al caos.