Amb les eleccions europees el mes de juny, les forces polítiques illenques tornen a encarar un any marcat per les urnes. A banda d’això, la incògnita principal del nou curs serà com evoluciona el pacte entre el PP i Vox, i en particular si el govern de Marga Prohens s’atreveix a portar a la pràctica la segregació lingüística a les aules. També caldrà veure si la crisi interna del grup parlamentari conservador, amb l’amenaça del diputat de Formentera d’abandonar-lo, es confirma o si tot queda en no res. Per una altra banda, Prohens voldrà imposar com a tema primordial de l’agenda política balear la relació amb el Govern espanyol, amb la idea de convertir-se en la defensora dels interessos illencs davant del Madrid socialista.
Pel que fa a l’oposició, tant el PSIB-PSOE com els dos Més seguiran afinant la forma d’enfrontar-se a la piconadora parlamentària que és la suma dels 26 diputats del PP —incloent-hi el de Formentera— i els 7 de Vox —amb un altre, el vuitè, que li ha fugit al grup mixt—, la qual deixa l’esquerra sense possibilitats d’aturar la força combinada dels dos partits dretans. És previsible que els progressistes cerquin en l’agitació de carrer una altra variable d’oposició al binomi PP-Vox, en especial per tot el que fa referència a la política lingüística.
Fora de l’arc parlamentari, serà un any dur i complicat per al PI - Proposta per les Illes, en el seu intent de sobreviure fora del Parlament.
Les europees. La cita de l’any amb les urnes serà el juny, que servirà per calibrar altra vegada el pes dels suports al PP i al PSOE. A diferència de 2019, quan les eleccions europees coincidiren amb les del Parlament i les locals, enguany seran comicis en solitari. Ara fa cinc anys el partit més votat fou el PSOE amb el 29,3%, seguit del PP amb el 21%. La tercera posició fou per a Podem amb el 10,5% i la resta quedà per sota del 5%. Per tenir una imatge més completa de l’evolució electoral europea, cal comparar amb les mateixes urnes de 2014 —en solitari, com enguany—, quan el PP va ser el partit més votat a les Illes, amb el 27,4%, mentre que el PSOE es quedà en el 22% i Podem en el 10,3%.
Sense cap dubte, la lectura del resultat del juny pròxim afectarà la relació entre PP i PSOE a efectes baleàrics. A pesar que és ben segur que s’interpretarà en clau política espanyola, la balear també presentarà una certa importància, tot i la reserva imprescindible que cal fer quant a la segura baixa participació: el 2014, amb urnes en solitari, només fou del 35%, a les Balears.
La segregació i PP-Vox. La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha dit en repetides ocasions que «de cap manera» s’imposarà la segregació lingüística a les aules. El conseller d’Educació, Antoni Vera, també ho ha negat amb vehemència, tant en diferents manifestacions a través de mitjans de comunicació com en el Parlament balear. Tanmateix, els indicis indiquen el contrari.
Quan el setembre passat Vox va exigir que la segregació lingüística s’imposàs a partir del pròxim curs a les aules per a tots els nivells de l’ensenyament, provocà una crisi de relació amb el PP que durà fins que a inicis de novembre pactaren un pla de «lliure elecció de llengua», que implica que cada centre escolar triarà si s’acull a la nova normativa o si, per contra, segueix com està ara.
No obstant això, la formació ultradretana no se sentí satisfeta per aquest compromís. A finals de novembre, exigí que el projecte de pressupostos per a 2024 incorporàs una partida de 20 milions —per al primer trimestre del curs 2024-2025 i últim trimestre d’enguany— per posar en pràctica la segregació. El PP s’hi oposà, però, tal com aquest setmanari ja va informar al seu dia, finalment es plegà a les exigències de Vox, perquè, si no, els ultres estaven disposats a no votar a favor dels comptes, els quals eren essencials per a Prohens i els volia tenir aprovats com fos. En els entorns governamentals s’explica que un pic aprovats tot serà més fàcil i, així, la presidenta podria optar per prorrogar els seus pressuposts l’any pròxim —si no hi hagués entesa amb Vox—, però el que no podia era funcionar amb els vigents el 2023, que eren de l’esquerra.
Pel que fa a la segregació, la realitat és que hi ha una important partida econòmica per posar-la en pràctica, cosa que permet deduir que hi ha la voluntat política d’imposar-la per al curs que ve. El Govern, emperò, diu que no hi ha cap canvi sobre el previst, que el pla d’implementació de la «llibertat d’elecció de llengua» serà d’aplicació «voluntària» per a cada centre i que no s’alterarà la normativa legal vigent. Tot i això, ningú entén com ho podrà fer perquè l’anomenat Decret de mínims —de 1997— obliga a impartir a tots els centres almenys la meitat de les assignatures en català.
És bastant probable que la relació entre el Govern del PP i Vox es torni a tensar per aquest motiu. Des de la conselleria de Vera pareix que es vol seguir guanyant temps, tal com fa d'ençà del setembre, procurant no engrunar-se i, sobretot, intentant evitar un incendi a les aules —Prohens ha dit moltes vegades que no passarà així—, cosa que seria segura si en efecte el Govern imposàs la segregació.
De moment, no hi ha cap certesa sobre el que pot passar. Caldrà esperar que transcorrin uns mesos, fins que arribi la primavera. Llavors sí que, per mor de la proximitat del nou curs, el Govern haurà de banyar-se en un sentit o un altre. L'únic que a hores d'ara pareix segur és que Prohens tendrà tensió política assegurada a causa de la llengua a l'escola per un costat o per l'altre.
A banda d'aquesta qüestió nuclear, a Formentera el Govern té un altre problema, que en els pròxims mesos es veurà si esclata fins a les últimes conseqüències o es recondueix. L'únic diputat que tria aquesta illa, Llorenç Córdoba, de Sa Unió —la marca local dretana— porta des de novembre passat enfrontat a l'executiu. Ha arribat a amenaçar amb el trencament, cosa que equivaldria al fet que el PP perdi el seu 26è escó. No estaria en risc la majoria absoluta de la qual gaudeix gràcies a Vox, però seria un problema estratègic: l'escó de Formentera ha estat en el passat essencial per formar la majoria política parlamentària i perdre'l significaria donar un avantatge a l'esquerra de forma totalment gratuïta.
A efectes de l'agenda política balear, Prohens ha aixecat la bandera de la reivindicació illenca davant del Govern espanyol de Pedro Sánchez. Li reclama «justícia» i «igualtat de tracte» respecte a com es relaciona amb «altres comunitats», amb referència a Catalunya. Li exigeix un desplegament «real i efectiu» del Règim Especial de les Illes Balears, més inversions especials per a l'arxipèlag i una futura reforma del sistema de finançament autonòmic «justa» per a les Illes. Es tracta d’una estratègia que pretén imposar la relació amb el Govern de Sánchez com la qüestió més important de l’agenda política balear.
L’oposició. Davant de la clara opció que ha imposat Prohens d’enfrontament amb el Govern espanyol, el PSIB-PSOE intenta defensar la gestió de Sánchez i a la vegada no quedar-se engrunat. Vol evitar donar aire a les intencions de la presidenta d’erigir-se en la defensora dels interessos baleàrics davant el Madrid socialista. Per això els socialistes centren la seva activitat opositora sobretot en qüestions com l’esmentada segregació lingüística.
Pareix clar que el PSIB aprofitarà l’any per activar al màxim les seves bases contra la «llibertat d’elecció de llengua», fins i tot en els carrers, amb la intenció d’evitar que Prohens aconsegueixi imposar l’agenda política balear amb els temes que li interessen, sobretot el citat de la relació entre Palma i Madrid.
Amb més intensitat si cal es dedicaran els dos Més —de Mallorca i Menorca— a la lluita contra la dita segregació i en general a oposar-se a tota la política lingüística del govern de Prohens. Participen activament en l’agitació d’un ambient social favorable a les mobilitzacions contra l’executiu per mor de la «persecució del català», en sintonia amb grups socials catalanistes com és el cas de l’Obra Cultural Balear. Quelcom que durant el 2024 s’incrementarà fort ferm, sobretot si s’imposàs de bon de veres la segregació, encara que fos només voluntàriament per a cada centre.
Cas a banda és el del PI - Proposta per les Illes. El partit que va perdre la representació el mes de maig i que des d’aleshores gairebé ha desaparegut de l’actualitat política que marquen els partits parlamentaris. Intenta, és ver, fer-se sentir, però no sempre ho aconsegueix. Enguany, a més, haurà de fer front als intents d’exmilitants d’Unió Mallorquina de tornar a activar l’antic partit, cosa que suposaria una competència directa que faria molt difícil o impossible que qualsevol dels dos pogués obtenir algun diputat el 2027.