Si Vox ja va tocar el seu sostre electoral l’any 2019 a les eleccions espanyoles, a l’Estat francès el Reagrupament Nacional encara no ho ha fet. Si més no, això indiquen les enquestes, que pronostiquen que la ultradreta serà la clara vencedora de les eleccions europees que s’han de celebrar el 9 de juny. La Catalunya del Nord, que viu un context polític clarament lligat al del conjunt de l’Estat francès, no representarà una excepció en aquest sentit. De fet, és en aquest territori on l’extrema dreta, tradicionalment, ha trobat més suports electorals.
Prova d’això últim és el fet que el batlle de Perpinyà, Louis Aliot, és el càrrec municipal més important amb què compta el Reagrupament Nacional, el partit que des de setembre del 2021 presideix Jordan Bardella. El substitut de Marine Le Pen ha injectat, aparentment, aires de renovació a un partit que feia dècades que estava dominat per la mateixa família, i hi ha enquestes que fins i tot pronostiquen que el Reagrupament Nacional podria fregar el 40% dels vots al conjunt de l’Estat francès en les pròximes eleccions europees. Aquesta possibilitat està completament relacionada amb el desgast que continuen patint els partits tradicionals francesos i també el president de la República, Emmanuel Macron, que tal com es preveia ha fet una reforma integral del seu govern. Al seu torn, l’esquerra també està dividida, amb un Partit Socialista que no té clar si s’ha d’aliar o no amb Jean-Luc Mélenchon, líder de la França Insubmisa, i amb Els Verds intentant adquirir vida pròpia i amb certes perspectives d’èxit.
Aquestes eleccions poden tindre un efecte ben destacat sobre la Catalunya del Nord. Més enllà del suport que aquest territori pot donar al Reagrupament Nacional, que es preveu important, hi ha la possibilitat que el batlle de Perpinyà s’incorpore a la llista del seu partit i esdevinga eurodiputat. Ja ho va ser entre 2014 i 2017. Si aquest desenllaç es produeix, Aliot abandonarà l’alcaldia de la capital nord-catalana i el seu substitut serà el seu primer tinent d’alcalde, Charles Pons, un polític amb trajectòria que ja va formar part del govern de la capital nord-catalana quan la batllia estava en mans de l’antecessor d’Aliot, Jean-Marc Pujol, membre dels Republicans, el partit de la dreta clàssica francesa. La incorporació de Pons a l’equip d’Aliot va ser un dels moviments de l’extrema dreta per a obrir el partit a altres sectors electorals.
Tot i que Aliot va aspirar a presidir el seu partit i va fracassar en l’intent quan va ser derrotat per l’esmentat Bardella —que encapçalarà la llista del Reagrupament Nacional a les europees, tal com ja va fer el 2019 quan només tenia 23 anys—, el cert és que el batlle de Perpinyà continua sent una veu respectada al partit. No debades, la capital del Rosselló és la més gran de l’Estat francès de les que estan governades per la ultradreta, la seua influència encara és evident i li podria permetre accedir novament a l’Eurocambra.
Altres qüestions
Més enllà de la cita europea amb les urnes i de com pot afectar la Catalunya del Nord, hi ha altres qüestions polítiques que caldrà seguir de prop aquest 2024 a la part septentrional del país. Un exemple és el problema de la sequera, que s’ha fet notar també al nord de l’Albera. Enguany, les previsions tampoc no són bones, els embassaments i els rius es troben en situació límit i el sector agrícola, el del turisme i la ciutadania en general ho poden acabar patint.
En aquest sentit, hi ha pendent l’evolució del projecte polèmic que es preveu a Vilanova de Raò, al Rosselló, on la batllessa, Jacqueline Irles, de centredreta, ha acordat amb la prefectura —és a dir, amb l’Estat— el desenvolupament d’un camp de golf contra el qual s’estan mobilitzant els col·lectius ecologistes.
Per acabar, pel que fa a la qüestió lingüística, la batalla dels batlles de la Catalunya del Nord per parlar català als plens municipals continuarà. L’any passat el Tribunal Administratiu de Montpeller va donar la raó al representant de l’Estat, el prefecte, que va impedir que la llengua del país s’utilitze a les màximes institucions locals. Els batlles que defensaven aquesta possibilitat són els d’Elna, Portvendres, Sant Andreu de Sureda (Rosselló), els Banys d’Arles (Vallespir) i Tarerac (Conflent), i han presentat recurs d’apel·lació al Tribunal de Tolosa de Llenguadoc. Segons Pere Manzanares, regidor de govern a Elna, aquest 2024 haurien de rebre la sentència d’aquest jutjat, tot i que no tenen “gaires esperances” que la resolució els siga favorable. Si es compleix aquesta previsió, presentarien un tercer recurs al Consell Constitucional de París, que, si també els llevara la raó, els obligaria a presentar un nou recurs, aquesta vegada davant la justícia europea. Aquest escenari, en canvi, no s’espera que arribe en menys de dos, tres o quatre anys, segons el regidor citat.