L’any 1904 uns joves valencians, insatisfets amb l'actitud enyoradissa envers la llengua autòctona que regnava aleshores a Lo Rat Penat, decidiren crear València Nova, una entitat des d'on pretenien desenvolupar un valencianisme polític allunyat de qualsevol pompa jocfloralesca.
La filosofia sobre la qual descansava València Nova no era tan nova ni original. Faustí Barberà, vicepresident de Lo Rat Penat, havia fet una clara defensa del nacionalisme en un discurs, pronunciat el 7 de desembre de 1902, que duia per títol “De regionalisme i valentinicultura: discurs vell i comentaris nous”. Per a Barberà no es pot confondre el concepte de nació i el d'estat; per a ell, l'estat "es refereix a l'organització jurídica i política dels pobles", mentre que la nació fa referència a "son origen i desenroll natural durant la història". I puntualitza: "Mai l'estat o sa més alta representació tindrà el dret d'absorbir els governats, ni mai un poble té el dret de llevar-li a un atre sa manera d'esser ni sa manera de parlar".
El 1907 Barberà acceptà la presidència de la jove entitat València Nova, que fou l'organitzadora de la primera Assemblea Regionalista Valenciana aquell mateix any. La conclusió del seu programa, l'objectiu final serà, en les seues pròpies paraules, "la lliberació autonòmica de la nostra terra".
Faustí Barberà i Marti fou el novè i darrer dels fills de Víctor Barberà, mestre d'escola a Alaquàs (l'Horta), i de Faustina Martí. La mort primerenca del seu pare i els migrats recursos econòmics de la família l'obligaren a substituir-lo a l'escola i, alhora, a dirigir la banda de música local i a fer d'organista a l'església del poble. Així inicià la llicenciatura de medicina, compaginava els estudis universitaris amb l'activitat de mestre, fins que el 1872 guanyà l'oposició d'alumne intern de clíniques i s'instal·là a València. Al setembre de 1875 va obtenir el grau de llicenciat i, a l'octubre del mateix any, fou nomenat metge de Sedaví. Pocs anys després, el 1879, aconseguí el grau de doctor amb una tesi sobre la malària.
Barberà insisteix constantment en la seua idea "regeneracionista". La gran activitat com a publicista, l'organització l'any 1891 del primer Congreso Médico Regional a València, la fundació de la Revista Valenciana de Ciencias Médicas el 1899 per tal de pal·liar l'enfonsament del Boletín del Instituto Médico Valenciano i moltes activitats més formen part de la seua contribució a l'esforç de procurar una classe mèdica amb un nivell acceptable. Convençut de la importància d'estudiar als països on es produïen els avenços científics, viatjà amb assiduïtat a l'estranger: l'any 1894 a Viena, el 1897 a París i a Bordeus, el 1900 a París de nou al XIII Congrés Universal de Medicina...
Juntament amb aquests aspectes purament professionals, existeix també una projecció social molt important des de la seua condició de metge. Faustí Barberà participà molt activament en el problema de la lepra i en la construcció d'una leproseria a Fontilles (Marina Alta). Més atenció encara dedicà a l'ensenyament dels sords-muts. Per aquest motiu, introduí a València l'hipnotisme i les tècniques de psicoteràpia, tal com recomanaven les conclusions del primer Congrés de Sords-muts celebrat a Nancy el 1885, i inventà un mètode oral pur que va obtenir l'acceptació internacional al Congrés de Chicago de l'any 1896.
Un altre aspecte de gran interès en l'activitat de Barberà és la preocupació per la història de la medicina, fins al punt que, en el període més fèrtil de la seua vida, de 1899 a 1917, el nombre de treballs d'històrics sobrepassen quantitativament els purament mèdics. Ell fou, d'acord amb Josep Rodrigo Pertegàs, el cap indiscutible de la historiografia mèdica valenciana.