—Com definiria el moment actual al País Basc i Navarra?
—És un moment de readaptació. Al capdavall, el que passa al Govern central condiciona la resta de governs. A Navarra sí que s’està produint un moviment de gran importància, que hauria d’haver arribat molt abans. El pecat original de Bildu li havia impedit de tenir una representació institucional equiparable a la seua penetració en llocs com Navarra o Guipúscoa. Que el PSOE, ara, haja accedit a investir alcalde un candidat de Bildu a una ciutat com Pamplona em sembla substantiu. Això pot repercutir en la seua base electoral potencial, perquè serà acusat repetidament de traïdor a Espanya.
—I de la situació a Euskadi, què n’ha de dir?
—A la Comunitat Autònoma Basca el PNB ha perdut força i es troba amb l’ai al cor. Nota que Bildu se li acosta cada vegada més. La incògnita era quant de temps necessitaria Bildu, des de 2011, per tal de tenir chance en unes eleccions basques. Veig molt més complicat que el PSE li done suport ací que no a Navarra, però, de cara al futur, no descartaria un acord Bildu-PSE a la Diputació de Guipúscoa. Al PNB, la gestió postpandèmica li està afectant molt negativament, d’una manera que no esperava.
—Per què?
—L’últim any hi ha hagut nombroses mobilitzacions [per la sanitat, l’educació o les condicions laborals del funcionariat] en contra de la seua gestió. Més de la meitat de les manifestacions convocades a l’Estat espanyol durant l’any 2023 s’han celebrat al País Basc.
—Comentava ara que el gran enigma consistia a saber quant de temps necessitaria Bildu per desempallegar-se de l’estigma d’ETA. Diria que ja està a prop de la normalització absoluta?
—Ni Sortu [la formació principal que integra la coalició] ni Bildu no reconeixeran que van equivocar-se. De fet, van patinar de valent en sol·licitar l’amnistia al ministre [de l’Interior] Jorge Fernández Díaz poc després d’haver nascut com a coalició. A les zones més bascòfones de Navarra i de la Comunitat Autònoma Basca Bildu ja és clarament hegemònic, però li costarà generalitzar-se a la resta del territori. La realitat política basca està dividida en tres parts [el PNB, l’esquerra abertzale i els partits d’arrel estatal] pràcticament igualades.
—L’acord per investir un alcalde de Pamplona d’EH Bildu provocarà que el PSOE, com vostè afirmava adés, siga acusat repetidament de trair Espanya.
—Pedro Sánchez ha fet un moviment molt arriscat. Després d’anunciar la llei d’amnistia que beneficiarà els independentistes catalans, han optat per la doctrina del xoc. Ha anat encara més enllà: ha canviat el color polític de l’Ajuntament de Pamplona i li ha donat les claus a Bildu. No descarte que tinga en el cap més jugades com aquesta. Sánchez prova de guanyar una estabilitat relativa per tal de completar els quatre anys de mandat i no convocar eleccions abans de 2027. Convindria que tots els actors implicats actuaren amb la determinació de Sánchez i apostaren, també, per tirar endavant la legislatura. Ja s’encarregaran PP i Vox de fer-li la vida impossible. Si els aliats del PSOE no cauen en estratègies centrífugues i Sánchez compleix els acords signats amb les diverses formacions que li han donat suport —a diferència dels quatre anys anteriors—, és probable que la legislatura dure bastant i que la moció de Pamplona no comporte un peatge tan car com ara sembla.
—EH Bildu també està fent moviments valents. Conscient que això pot afavorir l’entesa amb el PSOE, al Congrés prioritza l’agenda social en detriment de la nacional. Això deu desagradar una part del seu electorat, per molt fidel que siga.
—Bildu està seguint les passes d’Euskadiko Ezkerra, i que se’n parle tant ja els va bé. Quan a la precampanya de les municipals la dreta va insistir tantíssim en la inclusió a les seues llistes d’antics membres d’ETA, els va beneficiar moltíssim. Bildu va afanyar-se a desfer-se d’aquests candidats, tot legitimant la seua aposta per la no-violència. Aquesta va ser una de les raons del seu bon resultat electoral.
—A Madrid, l’esquerra abertzale prioritza nítidament el vector esquerra-dreta per davant del vector identitari o nacional. Passa igual al País Basc? EH Bildu és més assimilable a ERC que no a la CUP?
—Sens dubte que sí. Bildu supedita l’eix esquerra-dreta a l’eix nacionalista i treballa molt bé des del punt de vista mediàtic. En la lluita contra els desnonaments o la pujada de les pensions han fet una gran tasca. És la seua manera de guanyar prestigi i d’accelerar la seua legitimació definitiva. En aquest moment, a Bildu no li convé remarcar el discurs sobiranista. L’han bandejat deliberadament per tal d’erigir-se en un interlocutor d’esquerres tan vàlid com qualsevol altre.
—Quines conseqüències està tenint tot plegat al PNB, l’únic partit basc que tradicionalment parlava amb el Govern de l’Estat?
—Això encara és un enigma. Veurem com queda a les eleccions, serà molt interessant... El PNB sempre sura, té aquesta capacitat innata, però el canvi de candidat a la lehendakaritza denota un nerviosisme evident. Pronostique un ascens considerable de Bildu, que fins i tot podria empatar a diputats amb el PNB [ara tenen 31 i 21, respectivament]. És ben cert que el PNB és com els bous vells que ja coneixen el camí, però la conjuntura li és molt adversa. Hi ha un malestar de fons i la conjuntura estatal els perjudica. La polarització existent pot fer que milers de votants del PSE i del PP que a les eleccions basques acostumen a sentir-se atrets pel PNB opten per un d’aquests dos partits. Per això el PNB no vol fer coincidir les eleccions basques amb les europees o les gallegues. El PNB desitja defugir del context estatal i que la gent vote com sempre ha votat en les eleccions basques: “Que ens governen els de casa, que són els que es preocupen més de les nostres coses”.
—En aquest sentit, la substitució d’Íñigo Urkullu resulta intel·ligent? Pot reconnectar el partit amb els sectors descontents o, per contra, es malbarata el plus del seu carisma i la seua imatge de governant solvent?
—No en tinc ni idea! Sí que li confessaré que jo soc urkullista. No soc del PNB, però sí molt urkullista. M’agraden els polítics seriosos, avorrits, que generen pocs sobresalts. A llarg termini acostumen a ser els més interessants. Amb el canvi de candidat, el PNB pretén millorar la seua posició, però de fora estant pot interpretar-se com un símptoma de nerviosisme, fruit de la possible pèrdua del poder. Una resposta nerviosa o precipitada, si volem, perquè la forma amb què s’ha comunicat el relleu d’Urkullu també ha estat força desencertada.
—El canvi d’Urkullu ha sorprès a la majoria de gent. A més, Imanol Pradales, el seu substitut, no és gaire conegut. Fins i tot a Biscaia, on ha centrat la seua carrera política com a diputat foral, no és un personatge popular.
—El moviment ha sigut del tot inesperat, però no m’estranya gens el perfil escollit. Pradales és un desconegut, sí, però els candidats passen a ser coneguts quan es presenten a les eleccions i tenen la possibilitat de defensar el seu projecte. Es parlava molt de la possibilitat que el PNB presentara una dona a la lehendakaritza per primera vegada, però no disposaven d’una figura pública femenina prou contrastada. Si el PNB haguera mantingut Urkullu, és probable que Bildu haguera presentat una dona. Si us hi fixeu, no van comunicar el nom del seu candidat [Pello Otxandiano] fins que el PNB no va comunicar-ne el seu.
—Com és Pradales?
—Semblant a Urkullu. Té un perfil tecnòcrata fins i tot més acusat, però encarna una línia continuista.
—Encara que Bildu aconseguira més vots i escons que el PNB, vostè està plenament convençut que el PSE investiria Pradales en lloc d’un lehendakari de l’esquerra abertzale?
—Primerament, han d’arribar a 38. En pocs mesos sabrem si la suma de PNB i PSE arriba a aquesta xifra, perquè jo no ho donaria per fet, ni de bon tros… Tinc molt d’interès a veure què passa al marge esquerre, si Bildu penetra ara en l’electorat del PNB que provenia del PSE. L’efecte cavall guanyador pot ser clau. Si es veu clar que Bildu quedarà primer en nombre de vots, podria produir-se un fenomen d’aquesta mena. Ho anirem veient amb el pas de les setmanes. No m’imagine, però, el PSE investint un lehendakari de Bildu. El PSOE també necessita el PNB al Congrés.
—Què vol dir?
—Si els socialistes exploraren un Govern Basc amb Bildu, el PNB faria caure el Govern d’Espanya de seguida. La situació política actual, tan i tan ajustada, recorda l’acudit aquell del pacient que només arribar a la clínica dental agafa el dentista pels muscles i li diu: “No ens farem mal, veritat?”. Tothom està obligat a no prendre mal. Bildu n’és conscient, sap que el PSOE necessita l’oxigen del PNB per sobreviure i pot esperar alguns anys abans d’arribar al Govern Basc. Sap que el vot abertzale anirà a més. Ara representa 52 escons de 75 i res no fa pensar que això canviarà.
—El candidat socialista, Eneko Andueza, també és nou. Què li sembla?
—El note un punt arrogant, massa agosarat. La relació PNB-PSE sempre ha estat relativament cordial, però darrerament sembla com si els socialistes no formaren part del Govern. Ja fa algun temps que critiquen el PNB i que se’n desmarquen, com si estigueren a l’oposició. En qualsevol cas, el vent de cua del Govern central juga en favor del PSE. De segur que Sánchez s’involucrarà a fons en la campanya electoral basca.
—Les societats basca i navarresa han virat tant a l’esquerra com indiquen els resultats electorals dels darrers anys?
—El conservadorisme de les societats basca i navarresa és una percepció errònia que costa molt de combatre. En realitat, ens trobem davant unes societats profundament modernes. En especial, la basca. El votant mitjà de l’esquerra abertzale és hipermodern, està estretament connectat a les grans tendències de la cultura moderna global. Com que han defensat la independència i en segons quins casos també a ETA, semblava que únicament eren nacionalistes, però no és així. La societat basca és molt moderna! Guipúscoa, on l’esquerra abertzale gaudeix de més força, és un territori molt i molt avançat. En alguns casos, massa i tot, com es va comprovar amb la recollida selectiva del fem implantada per la Diputació Foral quan era governada per Bildu. Aquella experiència no va anar bé, alguna gent ja es va encarregar que fora així, però va evidenciar una capacitat d’iniciativa notable. També diria que el PNB és bastant menys conservador que el PSOE: les polítiques socials que ha impulsat des del Govern Basc al llarg de totes aquestes legislatures en són la demostració fefaent. La vena democristiana del PNB —cristiana, sobretot— no era òbviament esquerrana, però ha garantit un estat del benestar notable que es fonamenta en polítiques redistributives. Qui s’entesta a presentar el nacionalisme basc com a supremacista, l’erra de ple.
—No és una societat conservadora, doncs.
—No cal anar-hi gaire lluny. A les eleccions estatals de 2015 i 2016, el partit més votat a la Comunitat Autònoma Basca va ser Podem. Hi ha una reserva de vot progressista —en el món del voluntariat, de les ONG, del tercer sector…— que emergeix cíclicament i que decanta majories.
—Al País Basc, el PP ha passat a ser gairebé testimonial. Recuperarà terreny?
—Mai no tornarà a tenir el suport de l’època de José María Aznar i Jaime Mayor Oreja. Les circumstàncies han canviat tant… Ni en cas que es produïra un enfonsament total del socialisme espanyol, el PP tornaria a gaudir d’aquell nivell de suport. A les pròximes eleccions basques el PP incrementarà el nombre de diputats perquè ara està sota mínims i perquè l’antisanchisme li proporcionarà rèdits, però ja es tracta d’un vot merament marginal.