Dijous passat, 28 de desembre, a l’Ajuntament de Pamplona, s’hi va viure un moment d’aquells que fan història. Joseba Asiron, d’EH Bildu, era investit alcalde gràcies a una moció de censura que ha descavalcat del poder la Unió del Poble Navarrès (UPN). No, tot allò no hi tenia res a veure amb els Sants Innocents. La foto era ben real i significa un abans i un després tant a la política navarresa com a la basca en conjunt, perquè en el marcador de vots favorables figuraven els dels regidors socialistes.
La moció havia estat registrada dues setmanes abans, el matí del 13 de desembre. De seguida, la dreta i l’extrema dreta espanyoles van relacionar-la amb la investidura recent de Pedro Sánchez, votada afirmativament per l’esquerra abertzale sense cap llistat de contrapartides, com sí que n’hi havia en els casos d’ERC, Junts, el PNB, el BNG i Coalició Canària.
Per això, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, va afanyar-se a parlar de “pacte encaputxat”. I Santiago Abascal, en nom de Vox, va denunciar que “el Govern colpista continua amb el seu full de ruta: entrega Pamplona als proetarres el mateix dia que Feijóo es reparteix les comissions amb Sánchez, menyspreant la majoria que podria tenir amb Vox en les comissions mixtes Congrés-Senat... Encara que ens quedem sols, mantindrem la nostra oposició al colp.” Ja se sap que, en política, els míssils més perillosos acostumen a ser els dels teòrics aliats.
La moció de Pamplona torna a situar EH Bildu al capdavant del consistori. Asiron ja fou alcalde entre 2015 i 2019, quan les forces progressistes —Bildu i Geroa Bai, amb cinc regidors cadascun, l’únic edil d’Esquerra Unida i els tres d’Aranzadi, que venia a ser la marca blanca de Podem— van sumar els 14 regidors que representen la majoria absoluta sense la necessitat de rebre el suport dels tres representants socialistes. El PSN, tanmateix, sí que ha rebut l’ajuda d’EH Bildu —en 2019 i en 2023— per a presidir el Govern de Navarra.
A les dues presidències forals de la socialista María Chivite cal sumar la que ja va ostentar Uxue Barkos, de 2015 a 2019, com a líder de Geroa Bai. En total, tres legislatures amb UPN fora del poder. De 2015 ençà, la dreta —sumant-hi UPN, PP, Ciutadans i Vox— ha reunit 17, 21 i 20 diputats al Parlament navarrès, lluny dels 26 que garanteixen la majoria absoluta.
El canvi que ha operat a la política transita en paral·lel al del País Basc, on EH Bildu també ha esdevingut un actor de primer ordre. EL TEMPS ja va reflectir-lo in crescendo [vegeu núm. 1951] l’octubre de 2021, i ara, dos anys després, s’han trencat alguns tabús. L’esquerra abertzale s’ha convertit en un aliat habitual del PSOE al Congrés. La setmana passada, per exemple, tancava amb el Govern la pròrroga de la prohibició dels desnonaments de persones especialment vulnerables. Perquè, en efecte, EH Bildu va més enllà de l’agenda basca i de la reivindicació nacional. Hi incideix, sobretot, en les mesures de contingut social que afecten el conjunt de l’Estat. Una estratègia que li està donant fruits a casa i exporta una imatge bastant més amable en comparació amb la del passat.
Els 11 diputats bascos presents al Congrés —sis d’EH Bildu i cinc del PNB— són tan decisius com els 14 que sumen ERC i Junts. El PNB ja no és l’únic interlocutor vàlid per a abordar les qüestions relatives al País Basc. Un canvi substancial amb derivades com la de Pamplona, que els mateixos membres de l’esquerra abertzale qualificaven de quimèric quan aquest setmanari va efectuar aquell dossier de portada.
Sense el soroll del pla Ibarretxe de començaments de segle, la política basca s’escora, cada cop més, cap a postures més sobiranistes. En aquest sentit, la desaparició d’ETA n’ha estat el principal esperó. En un escenari sense violència, l’auge de l’esquerra abertzale ha estat constant. Ni tan sols s’escolten veus crítiques amb el seu paper actiu en la governabilitat de l’Estat. Encara més: a l’estudi postelectoral del CIS de setembre de 2023, els electors d’EH Bildu eren els que manifestaven més satisfacció —i menys desig d’una repetició dels comicis— amb els resultats de les eleccions del 23 de juliol. No debades, el suport a les forces espanyoles de dreta és ínfim, si fa no fa residual.
La política basca —basconavarresa, si volem— ha mutat de manera clara. La profunditat d’aquest canvi, però, és una incògnita. EH Bildu admet que no es donen les circumstàncies per acarar un procés sobiranista com el de Catalunya i les eleccions basques que se celebraran a la primavera probablement donen pas a un govern bipartit com l’actual, amb el PNB i el PSE compartint el poder.
No obstant això, qui en faça una lectura continuista l’errarà de ple. El canvi de paradigma és evident i es projectarà en el futur. Res no tornarà a ser com abans, perquè, sense ETA en el tauler, tothom juga en igualtat de condicions.