Europa

Romania, el règim del criminal condemnat

Enmig d’una crisi sobirana, Bucarest assumirà la presidència de la Unió Europea a partir del gener. Els polítics condemnats per corrupció plantegen l’auto-indult. Els governants a l’ombra controlen els oficials. Així és la Romania que emergeix a les institucions europees.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Aquest matí de desembre estem a nou graus per davall de zero. Comença la desfilada militar a Bucarest. Se celebra el centenari de la Gran Romania. El clima coincideix amb l’estat d’ànims que hi ha a la zona VIP. El president, Klaus Johannis, no presta atenció als seus veïns de la dreta. Hi ha el president del Senat, investigat per corrupció; el del Parlament, condemnat per frau electoral i acusat de formar una organització criminal; i el cap del Govern, conegut pels seus grans fracassos diplomàtics. Així es mostren els més alts representants del país més gran de l’extrem sud-est europeu.

Romania es troba en un estat de captivitat, “en constant escàndol”, admet el president del Senat. Viu amb un govern que “lamentablement no es preocupa per Europa ni pels seus propis ciutadans”, protesta Klaus Johannis, president del país.

Els diagnòstics són catastròfics, tant per als 20 milions de romanesos com per a la Unió Europea. Des del primer dia de l’any, la presidència de la Unió Europea es coordinarà des de Bucarest. I això, precisament, en una de les fases més crítiques des de la fundació de la Unió: a la vespra del Brexit, de les eleccions europees del mes de maig i davant la crisi italiana.

Govern a l’ombra

Bucarest té un governant secret. És prim, canós i té un bigot que sembla un pinzell, retallat amb precisió. És Liviu Dragnea, líder del Partit Socialdemòcrata romanés (PSD) i president de la Cambra de Diputats. Dragnea dirigeix Romania des de l’ombra. No pot ocupar càrrecs de Govern, perquè compta amb antecedents per frau electoral. Fa pocs dies va pronunciar un discurs d’enuig i va acusar l’Estat de traïció i de propaganda anti-romanesa a la Comissió d’Europa. Era “el deliri d’un boig autòcrata”, segons paraules de Ludovic Orbán, membre del Partit Nacional Liberal. De fet, l’oposició va presentar una moció contra Dragnea. Més aviat, contra “el Govern titella del trampós Liviu Dragnea”.

Aquest és un polític intel·ligent i difícil de frenar. Condueix Romania, 30 anys després del violent derrocament del dictador Nicolae Ceausescu, a una crisi d’Estat duradora. És l’Estat de dret immers en una democràcia adulterada. Tres caps de Govern i 71 ministres de l’entorn de Dragnea han dut el país des que la coalició socioliberal va assumir el càrrec el gener de 2017. Vuit ministres van ser destituïts sota pressió el novembre, inclòs el cap del departament responsable de la presidència. Segons la reconeguda escriptora Mircea Cartarescu, és una pena viure en un país en què la democràcia s’entén com un vehicle per posicionar i “apropiar-se de béns dels quals no tenen dret”.

Des de principis de 2017, el Govern ha iniciat més de 300 canvis legislatius. Quasi dues terceres parts han estat declarats inconstitucionals. El suborn, la malversació i l’abús del càrrec han de quedar completament impunes. El treball dels fiscals faria més difícil fer tornar els convictes als càrrecs públics. El Tribunal Constitucional de Romania ja està predominantment en mans dels fidels a Dragnea. El valent cap de l’oficina fiscal anticorrupció, que havia acusat Dragnea i uns altres dignataris, es va veure obligat a dimitir el juliol.

A Romania, els emissaris de la comunitat europea de valors veuen la seua pròpia impotència amb resignació. L’informe més recent de la Comissió Europea ha provocat l’avís del vicepresident de la Comissió, Frans Timmermans. “Si és necessari, durem el Govern romanès davant la justícia”. Però a Bucarest no pensen fer cas de les crítiques. Fins i tot el president del Parlament europeu, Antonio Tajani, va tornar d’un viatge oficial a Romania sense resultats concrets.

Si els polítics de Dragnea compliren amb els seus canvis legislatius, només la Fiscalia anticorrupció hauria de tancar 2316 procediments en curs, la meitat dels que hauria de tancar l’Autoritat del Crim Organitzat. L’ordenança urgent planificada, que hauria de perdonar o amnistiar delinqüents castigats amb penes de fins deu anys de presó, no només afavoriria Dragnea: també beneficiaria el president del Senat. Segons els investigadors, es va embutxacar 800.000 dòlars en suborns. El segon home de l’Estat ho nega.

Si algú vol veure els polítics amb escàndols al darrere treballant en la funció pública, ha d’accedir a les entranyes de la Casa del Poble, encara planejada pel difunt Ceausescu. Amb una superfície de 360.000 metres quadrats, llueix un monument megalòman, decorat amb canelobres de marbre i vidre. Era l’última voluntat de l’autoanomenat “geni dels Carpats” convertit en pedra. Parts del palau ara serveixen com a seu de les dues cambres del Parlament.

Liviu Dragnea

En la de representants, Dragnea té la paraula. Tots l’han de suportar: el president Johannis, del Partit Liberal, els cardenals, els principals rabins i la princesa romanesa, Margarita. “Ha d’acabar aquesta guerra entre romanesos”, diu Dragnea. Johannis, pel seu compte, és descendent de la minoria alemanya de Sibiu, província romanesa. Va portar l’esperança per a molts romanesos de mentalitat liberal. El seu eslògan durant la campanya electoral del 2014 era “no menteix, no roba, és seriós”. Va prometre el que la majoria esperava. Mentrestant, en canvi, el ressentiment sobre els presidents ombrívols ha augmentat. Segons els diplomàtics en Bucarest, ell és “un rei sense terra”. Necessita suport de la classe política i el coratge per frenar el Govern. La columnista Ioana Dogioiu diu: el president no troba cap recepta contra la “crueltat” de Dragnea, “que només lluita per salvar-se de la presó”.

De fet, Dragnea, el president del Parlament romanès va ser condemnat a tres anys i mig de presó en un segon judici al juny, aquesta vegada per mala conducta. Si aquest judici esdevé definitiu, Dragnea hauria de complir sentència. Ell encara lluita per un ajornament. “Ell i els seus són representants polítics del crim organitzat, van segrestar aquest Estat”, diu la periodista Dogioiu. “La Unió Europea ha de detenir aquestes persones, preferiblement a través de sancions. És l’únic idioma que entenen”.

Els membres de la nomenklatura comunista, que van governar Romania quasi contínuament des de la caiguda del mur, fins ara han pogut dividir el poder i els beneficis en gran mesura, sense oposició. Així han arruïnat els successors dels qui van esclavitzar la gent durant l’etapa comunista, des de l’ex-príncep hereu de Ceausescu, Ion Iliescu, l’ex-primer ministre convicte, Adrian Nastase, fins l’actual líder del Partit Socialdemòcrata, Dragnea. També han arruïnat, és clar, la reputació d’una democràcia liberal.

“L’ego, l’addicció al poder, la mania del control” són els atributs més destacats de Dragnea, diu un membre de la cúpula del seu partit. Però, per què han estat triats els cleptòcrates rojos fins avui? La resposta la podem trobar a la pàtria Valàquia de Dragnea, regió romanesa del president del Parlament, al sud del país. Allí és rebut amb honors, com un noble terratinent que rep contrapartides pels seus favors. El viatge a la ciutat natal de Dragnea, passant per camps coberts de neu i homes amb barrets de pell d’ovella, condueix a Gràtia. L’aldea abandonada es troba només a 38 quilòmetres a l’oest de Bucarest. Però representa una altra naturalesa, profundament rural. La naturalesa d’un món feudal present.

Ací va nàixer Dragnea. Ací va estar durant una dècada com a president del Consell de Districte. Se n’havia ocupat de tot, diu Maria Ciobanu, grangera. “Va treballar perquè no haguérem de caminar pel fang per anar del bany al jardí. Fa només deu anys vam aconseguir aigua i clavegueram amb fluïdesa”.

Dragnea no va pagar aquestes infraestructures de la seua butxaca. I se’n va beneficiar. L’autoritat antifrau de la Unió Europea, en col·laboració amb la Fiscalia romanesa, ha reunit proves sobre les quals Dragnea i altres estan sent investigats. Hi ha la sospita que formen una “organització criminal”. La denúncia es basa en una presumpta malversació de 21 milions d’euros de fons de la Unió Europea i més milions de la tresoreria romanesa.

Qui pren la immaculada carretera provincial DJ701 del lloc de naixement de Dragnea, en direcció a la ciutat d’Alexandria, se’n pot fer una idea. La carretera va ser ampliada fa deu anys a 55 quilòmetres de llargària per una empresa assignada pels investigadors de Dragnea. Amb l’ajuda de documents falsificats, es diu que l’empresa, anteriorment deficient, va rebre comandes per més de 400 milions d’euros pocs anys després que Dragnea assumira el càrrec. Tot en una de les zones més pobres de Romania, on la renda mitjana és d’uns 350 euros mensuals.

Dragnea, d’altra banda, va fer que la Fiscalia anticorrupció confiscara tots els seus actius fa un any per evitar mals majors. Ell nega totes les acusacions i els investigadors l’acusen d’acumular diners i bens immobles. El seu fill condueix un cotxe valorat el 78.000 euros. Més car que molts vehicles de l’exèrcit del país.

Encara no se n’han presentat càrrecs. El cas és un prototip per als problemes de Romania, per a les estructures feudals tardanes, especialment a la part rural del sud. La xarxa que Dragnea ha establert allà, amb amics de les universitats, cunyats, fillols, xofers, sembla haver servit només per a un propòsit: absorbir milions de fons públics en cercles tancats.

Hi ha possibilitats perquè Dragnea puga continuar nuant cordes durant la presidència de la UE per part del seu país. I el que això significa ho sap Victor Negrescu, polític de 33 anys que va ser fins fa poc ministre d’Europa, responsable de preparar la presidència del Consell europeu per al seu país. Hi va renunciar a mitjan 2018.

En una reunió a Bucarest, Negrescu no oculta la seua preocupació pel futur del seu país. “Malauradament, el populisme està augmentant a Romania”, adverteix. Fins i tot la idea de deixar la Unió Europea està sent considerant seriosament per “estrategues”. Per tant, “hem de lluitar per una Romania europea abans que siga massa tard”. El temps corre a la contra.

Si Dragnea “resta al poder durant tres anys més, aleshores el somni de la Unió Europea haurà acabat per sempre”, diu Dorin Carlan. L’amic que té al costat assenteix. Els dos es van prejubilar després de servir una unitat d’elit de l’exèrcit romanès. El 25 de desembre de 1989 van ser els qui dispararen contra el dictador Nicolae Ceausescu i la seua esposa Elena.

Estaven obeint ordres de dalt. No tenien cap altra opció. “Quan vaig apuntar Ceausescu”, diu Carlan, “la targeta d’identificació encara estava a la butxaca esquerra del meu pit”. No va ser fins 1989 quan va aprendre a valorar la democràcia, diu l’afusellador. Liviu Dragnea, en canvi, ara està en camí de fer retrocedir el seu país en el temps.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.