Els Crítics

Humor (i amor) sobre rodes

L'actor Franck Dubosc debuta en la direcció amb la comèdia romàntica 'Tout le monde debout' (estrenada aquí amb el títol de 'Sobre ruedas'), el film de més èxit de l'any a França amb més de dos milions d'espectadors.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Hi ha alguna cosa de la comèdia romàntica popular —aquella que ja sabem com acaba, que sempre segueix el mateix patró i arriba al mateix lloc, passant per uns camins més transitats que la Rambla en ple estiu— que ens fascina, ens posem com ens posem. Per això mateix no és gens estrany que Tout le monde debout (aquí estrenada Sobre ruedas) hagi estat un dels darrers fenòmens de taquilla a França, amb més de dos milions d’espectadors, amb la sensació que deixen les pel·lícules que són el que prometen, sense més additius, amb el resultat d’haver passat una bona estona, d’haver vist una història amb un peu en una realitat recognoscible —malgrat la inversemblança—, de tenir el punt atrevit de furgar en el “bonsamaritisme” que tots portem dins —sense edificar cap transgressió—  i, sobretot, d’oferir una dosi —al punt— de rialla i llagrimeta final, però sense passar-se de sucre.

Tout le monde debout (Sobre ruedas) té bons ancoratges per funcionar com el que és, la comèdia romàntica popular a què sempre donem una oportunitat, i que no ens decep, malgrat tots els perquès que li puguem posar. Una pel·lícula que es fonamenta en el reclam d’un actor de dilatada solvència humorística, en aquest cas Franck Dubosc (Jocelyn), també director —debutant—, que es val de carisma i de cop de gag per suplir els sotracs d’un guió de predictibilitat enganyosa i que no pot dissimular un traç tan convencional com mel·liflu. Jocelyn és qui condueix el film per mitjà de la seva manca de destresa com a fals paraplègic, sublimant el tòpic: executiu brillant, faldiller empedreït i insaciable, mentider compulsiu en pro d’una nova presa, fins que l’embolic el porta a seduir una dona, i aquesta, en el cop d’efecte que empeny la comèdia, el vol emparellar amb la seva germana (brillant Alexandra Lamy, l’altre gran timó de la funció), una dona elegant, culta, resolta, riallera i intel·ligent... que va en cadira de rodes.

Tot seguit, la maquinària encaixa amb destresa totes les peces, sense focs artificials, però també sense fissures, escapant de les irregularitats que té. L’argument funciona, els personatges —tractats amb un respecte agradable—, també. Cada pantalla té el ritme que necessita per passar a la següent, cosa que fa de Tout le monde debout (Sobre ruedas) un film correcte, amb escenes eficients, amb algun toc digne d’allò que algun dia va ser la incomoditat made in Farrelly, sense renunciar al to blanc ni a la comèdia construïda a partir d’un happy ending

I aquest és el seu gran taló d’Aquil·les: la situació no té escapatòria ni ens fa pensar més enllà del que apareix al film, tan ben intencionat, tan ben embolicat i resolt, amb un llacet final redemptor que posa els peus a la galleda de la cursileria, tan plena, ara que s’acosten festes, records i enyors, abraçades fraternes, il·lusions per noves vides i ganes d’emprendre projectes i ser millors. I no ens molesta, res d’això, un cop hem fet la ruta, hem rigut i hem confirmat cadascuna de les prediccions. Perquè hi ha alguna cosa de la comèdia romàntica popular que ens fascina, ens posem com ens posem.


 Tout le monde debout
Direcció: Franck Dubosc 
Títol estrena: Sobre ruedas
França, 2018
Durada: 107 minuts
Guió: Franck Dubosc 
Fotografia: Ludovic Colbeau-Justin
Música: Sylvain Goldberg, Emilien Levistre, 
Xiaoxi Levistre
Repartiment: Franck Dubosc, Alexandra Lamy, 
Elsa Zylberstein, Gérard Darmon, Caroline Anglade
Gènere: Comèdia romàntica


Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.