L’any 2022 la població balear va experimentar el decreixement vegetatiu, és a dir, hi va haver més defuncions que naixements: 9.320 davant de 9.097, una minva de 241 individus. Durant les dècades de 1950, 1960 i 1970, en alguns moments puntuals la demografia illenca va entrar en decreixement mínim a causa del saldo migratori negatiu, coincident amb moments de crisi econòmica.
Tanmateix, per trobar un antecedent de clara disminució de població degut a un nombre superior de morts que de nous nats, caldria remuntar-se als anys de la Guerra Civil, quan entre 1936 i 1937 es va experimentar una caiguda de 140 individus i d’altres 422 entre 1937 i 1938, amb un acumulat en els dos anys de 562 persones.
Al contrari d’aquella època, però, la dada de decessos de 2022, superior als naixements, no va suposar un decreixement de la població, la qual va seguir creixent i l’última xifra oficial coneguda, a 30 de juny de 2023, mostra una clara tendència a l’alça —vegeu el requadre de l’evolució demogràfica—, que rivalitza amb les dades d’increments percentuals d’abans de la crisi econòmica que va esclatar el 2008, és a dir, durant l’època dels excessos de construcció, turístics i immobiliaris. Dit d’una altra manera: l’actual boom turístic té un paral·lelisme clar en el boom demogràfic.
Quina és la diferència respecte al passat que fa que ara s’incrementi prou la població malgrat experimentar el decreixement vegetatiu? La immigració. Un fenomen que —vegeu el requadre del saldo migratori— no ha entrat en dades negatives ni tan sols en els anys de més profunda crisi econòmica a les Illes, com foren el 2010 i els dos exercicis provocats per la pandèmia de 2020 i 2021.
Tal com aquest setmanari ja ha posat en relleu en altres ocasions els últims anys, el fenomen de la immigració massiva és el més important de la història contemporània illenca. Cap altre se li acosta en impacte social.
Si s’observa el quadre adjunt d’evolució de les xifres de la població baleàrica, l’agrupació de quatre en quatre anys —coincidint amb els mandats dels diferents governs d’ençà de l’inici de l’autogovern, el 1983, ara fa quaranta anys— demostra que l’autonomia política no ha servit en cap moment per posar fre o limitar els efectes potencialment negatius d’una demografia desbocada.
La dada més impactant és la variació global demogràfica d’aquestes quatre dècades: gairebé el 82% d’increment. Les comparacions ajuden a entendre la magnitud del fenomen illenc: el conjunt de l’Estat experimentà en el mateix període un creixement poblacional del 26%; Catalunya del 29,8%, i el País Valencià del 41%. Ni tan sols la comunitat autonòmica madrilenya, amb el seu poder d’atracció per mor de l’efecte de capitalitat —que tots els governs espanyols han impulsat durant aquests últims quaranta anys perquè creixés econòmicament, amb la conseqüència lògica de l’increment demogràfic—, s’acosta al nivell de progressió poblacional de les Illes, ja que es queda en el 44,2%.
Si es compara amb els tres estats que més han crescut en població arreu del món, encara es palesa millor la immensitat de l’increment baleàric. Entre el 31 de desembre de 1983 i el 30 de juny de 2023, el nombre de ciutadans legalment residents als Estats Units va incrementar-se el 46,6%; en el cas de la Xina, el 37,1%, i a l’Índia, el 91% —en aquest cas, es tracta d’un percentatge sobre l’estimació de població que fa l’ONU, perquè no hi ha censos fiables d’ençà del 2011. Així que si les Balears fossin un estat, només l’ascens demogràfic hindú superaria el baleàric al llarg de les últimes quatre dècades.
El mes d’abril passat, la CNN nord-americana feia un reportatge sobre «el boom demogràfic de l’Índia», en el qual recollia testimonis que parlaven de per què cal considerar-lo «un problema». De les Balears, però, gairebé ningú en diu res. La premsa espanyola ignora el fenomen. El món polític ni en parla. Fins i tot a les capitals illenques costa molt referir-s’hi. En l’àmbit polític domèstic s’ha arribat a acceptar que existeix una «superpoblació», però —tal com defensava Francina Armengol— més com a raó per negociar un futur finançament autonòmic que com a justificació lògica per almanco debatre sobre el model econòmic que la provoca.
Immigració. La classe política, en efecte, fuig de debatre sobre els profunds impactes derivats del fenomen demogràfic. Li fa por ser acusada d’algun tipus de xenofòbia. Fruit del temor, en cap moment durant els últims quaranta anys d’existència del Parlament illenc els diferents diputats que l’han ocupat no han tengut mai temps per dedicar una sessió plenària a parlar-ne. Ni una sola vegada.
El creixement demogràfic tan enorme és la conseqüència, com s’ha dit abans, de la immigració. Si s’observa l’evolució del saldo migratori —vegeu el requadre al respecte—, a primera vista es veu que en cap any d’ençà del 2008, quan esclatà la crisi econòmica, les Illes han deixat de rebre immigrants.
Únicament hi ha hagut algun període de minva del creixement. Així, el 2010, coincidint amb la fase més profunda de la contracció per mor d'aquell sotrac mundial, les Illes només van sumar 321 immigrats com a resultat de la diferència entre els arribats i els que partiren. Ara bé, la recuperació fou immediata i a partir de 2011 el nombre de nouvinguts començà a pujar altre cop i ja el 2014 tornà a ser significatiu. I així fins a arribar a 2019, l'any previ a la pandèmia, que assolí un nivell semblant al dels anys del gran boom econòmic i demogràfic de la primera dècada dels 2000.
La crisi derivada de la covid suposà una caiguda del creixement els anys 2020 i 2021, però només foren dos exercicis —i amb un augment acumulat gens menyspreable: 15.826 efectius—, que, tot d'una, deixà pas a la intensa recuperació de 2022, amb 22.057 immigrats que evitaren —tal com s'ha ressenyat al principi— la caiguda de la població fruit del decreixement vegetatiu.
A pesar de la voluntat política d'ignorar el fenomen migratori i dels reptes que suposa —de fet, ha canviat tots els àmbits de la societat balear—, els problemes es van acaramullant. Entre aquests destaquen el lingüístic —amb un decreixent ús social del català—, l'increment de la densitat de població, el consum de recursos, els preus dels habitatges.... i, també, el creixement de la consideració de la immigració com un problema social, tal com reflecteixen les enquestes fetes el últims anys per la Fundació Gadeso i publicades en el Diario de Mallorca .
La darrera d'aquestes enquestes va ser recollida pel citat diari el 4 de setembre passat i assegurava que el 45,8% dels enquestats el veien com un «problema greu». La setmana passada, el president d’aquesta Fundació, el sociòleg Antoni Tarabini, exposava en conversa amb aquest setmanari que «l’escandalós percentatge s’explica tant per l’impacte visual, a través dels mitjans, de les pasteres que arriben a les costes illenques —tot i que numèricament siguin poc rellevants—, com per la problemàtica derivada de la presència de refugiats a altres bandes del Mediterrani i a les costes del sud d’Espanya». Ara bé, assegura que no cal entendre «que a tots els que els preocupa el fenomen el vegin com a quelcom negatiu per força», sinó que vol dir que senten algun tipus de temor degut al fet que «ni la Unió Europea ni els governs dels estats membres són capaços de donar una solució».
Tot i aquesta reserva, confessa que «les dades són preocupants», perquè indiquen que si més no entre «una part» de la població estan quallant «els missatges més radicals en relació amb el fenomen, és a dir, els de Vox». Aquest partit, diu el veterà observador de la realitat balear, «aposta per excitar al màxim les pors que entre alguns ciutadans aixeca la immigració, temors que no responen a la realitat, però que existeixen, com ara sobretot les llegendes urbanes que els immigrants són els responsables de la saturació dels serveis públics bàsics o que usurpen llocs de feina als autòctons. Ambdues percepcions són falses, però són usades per Vox de forma contínua i acaben sent enteses com a reals per una part de la població».
En relació amb exemples concrets de com van quallant socialment les manipulacions de Vox, Tarabini mostra la dada «terrible» que fins al 75% dels enquestats creu que la «immigració irregular» és la «responsable» de la «creixent inseguretat ciutadana i de l’economia submergida, quan la veritat és que no hi ha cap dada objectiva que permeti assegurar-ho».
Per al sociòleg, «tenim un seriós problema» —tant «a les Balears com a tot Europa»— i «els polítics fugen de fer-li front; s’estimen més mirar cap a una altra banda, mentre els missatges radicals de Vox —i com fan igualment els seus col·legues ultres a França, Alemanya, Àustria, Itàlia...— van quallant socialment».