115 varen ser els dies que va durar l’infern a les comarques del Baix Ebre, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Matarranya. 115 dies de bombardejos, morts i destrucció, entre els mesos de juliol i novembre del 1938. Va ser la batalla decisiva que va capgirar el rumb de la Guerra Civil espanyola en favor de les tropes franquistes. El revés definitiu per al govern de la República. En el balanç de la confrontació, apareixen unes xifres que esgarrifen: 250.000 combatents, 120.000 baixes —entre les quals, 30.000 morts—, 75.000 ferits, 15.000 presoners i la pèrdua del 15% de la població de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.
Els esforços per no oblidar aquest episodi fatídic varen desembocar en la creació del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE), que té com a finalitat la reivindicació del patrimoni memorial de la batalla de l’Ebre, així com el fet de “contribuir al coneixement, la difusió dels espais i fets històrics de la Guerra Civil, per tal de fomentar la sensibilització envers la cultura de la pau i els valors democràtics en la societat”.
D’altra banda, la valorització patrimonial de la batalla de l’Ebre ha de contribuir al “desenvolupament del turisme de memòria i a la dinamització del territori”.
Volem cloure la sèrie “L’Escapada”, aquest petit viatge per Catalunya en cotxe, a peu i en bicicleta, recordant la batalla de l’Ebre 85 anys després de la seua finalització. I ho farem visitant alguns dels espais i pobles que varen ser-ne escenaris.
Iniciem l’itinerari a Gandesa. El poble, de vida animada, és capital de la Terra Alta. Pel seu centre, passa la carretera N-420, que drena el transport de persones i mercaderies entre l’Hospitalet de l’Infant, situat al litoral, i l’interior d’Aragó. Al seu marge, encara en el nucli urbà, perviuen les antigues escoles, un contenidor discret i simètric, de mitjan anys vint del segle passat, que avui alberga el Museu Memorial de la Batalla de l’Ebre. Cal dedicar-li una estona: la documentació i material exposats, així com l’escenificació d’alguns indrets, amb armament i vestimenta originals, contribuiran a contextualitzar el nostre viatge i a posar-nos en situació per a les parades posteriors.
A pocs metres del Museu, a la carretera mateixa —que dins del poble pren el nom d’avinguda de Catalunya—, trobareu el celler cooperatiu. Com no podia ser d’una altra manera, és obra de l’arquitecte vallenc Cèsar Martinell, autor d’una quarantena de catedrals del vi. Es tracta d’un edifici de dimensions més modestes que el del Pinell de Brai —l’altre celler signat per Martinell a la Terra Alta i on vàrem acabar el capítol 13 d’aquesta sèrie—, però igualment recomanable de recórrer i apreciar la lleugeresa que proporciona una estructura concebuda amb arcs parabòlics. Tot un temple a l’enologia, la geometria i la bellesa.
Des de Gandesa podrem fer una marrada d’anar i tornar fins a la cota 705 de la serra de Pàndols, on s’ha habilitat un mirador i el monument Cub de la Pau, instal·lat als anys vuitanta per l’Associació de Supervivents de la Lleva del Biberó, per ser aquestes muntanyes un dels punts de resistència de l’exèrcit republicà. No lluny d’ací es troba el balneari de la Fontcalda, un espai enclotat, màgic, d’accés per carretera estretíssima no apta per a autocaravanes i amb un traçat que recorda el descens a l’infern.
Des de Gandesa, de nou, posem rumb, per la carretera N-420 en direcció a Móra d’Ebre, a Corbera d’Ebre. Allà ens espera el Poble Vell, enfilat sobre un promontori a la base del qual es troba el nucli de nova construcció. El Poble Vell ha quedat fossilitzat, inert, destruït, i així es conserva per tal de preservar el record de l’horror d’aquells dies del 38. Va ser arrasat durant quatre dies des de l’aire per la legió Còndor. Passegeu-vos entre enderrocs, restes de façanes en equilibri, carrers empedrats i l’omnipresent campanar de l’església, i escoltareu encara els ecos llunyans d’aquell episodi.
Rumb al refugi antiaeri de Flix
Continuem carretera avall i al cap d’uns quilòmetres ens desviem cap a Flix. La cruïlla es troba a les Camposines, una partida pertanyent al municipi de la Fatarella, on trobareu un memorial a tots els combatents edificat sobre una trinxera. La construcció, sòbria i sòlida, a l’estil d’un búnquer, conté llistes llarguíssimes de desapareguts gravades sobre planxes metàl·liques.
Ara, la carretera supera el coll de Camposines i es llança veloç a buscar l’Ebre, que intercepta a Ascó i el remunta fins a Flix. El nucli antic s’assenta en un meandre del riu; conserva encara la tranquil·litat endèmica del lloc, malgrat la visió de la planta electroquímica Ercros recentement clausurada, que pobla, des de finals del segle XIX, la riba dreta del curs fluvial. A la part baixa del poble, hi ha un refugi antiaeri de la Guerra Civil, rehabilitat i visitable concertant-ne cita. Acollia en la seua galeria d’una cinquantena de metres un centenar de persones cada vegada que el poble se sotmetia als reiterats bombardejos que es produïren, des del 23 de febrer del 37 fins al 17 de novembre del 38, amb l’objectiu de destruir la indústria química.
Tornant a la Terra Alta
Prenem la carretera T-741, que a Riba-roja d’Ebre es converteix en la T-7411. És tranquil·la, transcorre vora riu i superat el segon poble es transforma en un portet estret i encantador, sinuós, que connecta amb la Pobla de Massaluca. Hom percep, arribats a aquesta latitud, que l’extrem septentrional de la Terra Alta se salva, sortosament, de l’afluència massiva del turisme que afecta en certs moments de l’any les poblacions més pròximes al massís del Port. Ací tot passa com si res, a ritme de les estacions i dels conreus d’oli, ametla i vinya.
Continuem en direcció a Vilalba dels Arcs. A uns set quilòmetres, un senyal indica els Barrancs. Abandonem la carretera i penetrem durant un parell de quilòmetres per un camí, primer d’asfalt i després de terra, fins al lloc. Un conjunt extraordinari de trinxeres de l’exèrcit republicà dibuixa una rasa d’uns 700 metres de llargària, amb una profunditat que oscil·la entre els 150 i 180 centímetres. En la seua rehabilitació s’ha tingut cura de conservar els pous de tirador, els refugis i les línies d’evacuació. Igualment, s’han restaurat els trams de parapet de pedra i s’ha recreat l’ambient de l’època amb sacs de terra emprats per a protegir els combatents i permetre disparar des d’una posició dominant.
Desfem el camí fins a la carretera i assolim Vilalba dels Arcs. El poble posseeix un dels centres d’interpretació de la batalla de l’Ebre distribuïts pel territori. El de Vilalba presenta les condicions de vida i experiències dels soldats a les trinxeres. En l’actualitat, el centre està tancat temporalment.
A 1,5 quilòmetres del poble, per la carretera que mena a Gandesa, hi ha una cruïlla estratègica. Coneguda com a Quatre Camins, es tracta d’un indret significatiu durant la batalla de l’Ebre: va ser línia de front entre els dos exèrcits durant setmanes i epicentre de la tercera de les contraofensives franquistes. En aquest sector l’exèrcit rebel va atacar amb el Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat, una columna carlista de tendència ultracatòlica. El 1968, per iniciativa de la Germandat del Terç de Nostra Senyora de Montserrat, es va erigir, sobre la petita cota que domina aquest punt, un monument en record a tots els combatents del terç carlista que hi van perdre la vida. El conjunt el completaven un monòlit a la Punta Targa, situat a 250 metres del monticle de Quatre Camins i ocupat per l’exèrcit republicà, i un viacrucis entre ambdues elevacions. El 2018, un acte vandàlic va destrossar part del memorial.
Batea i el coll del Moro
Continuem cap a Batea. El poble manté la tònica de les altres poblacions de la Terra Alta: ADN 100% rural, vinícola, oleícola i ametler. Capitaneja aquest sector, amb els seus gairebé 2.000 habitants i una estructura urbana i arquitectònica que delata moments d’esplendor del passat: només cal passejar-se per la immensa plaça de Catalunya i contemplar la façana de la casa Alcorisa, un casalot d’aires majestuosos, per a fer-se’n una idea. Al poble, podreu visitar el Centre d’Interpretació Hospitals de Sang, que revela l’estructura sanitària d’un bàndol i l’altre durant la batalla de l’Ebre.
Poc ens queda ja del nostre viatge. Eixim del poble per la carretera N-420, rumb a Gandesa. Ens desviem de seguida cap a la dreta per a prendre el traçat primigeni, amb indicadors del poblat ibèric del Coll del Moro, un important assentament dels ilercavons situat al coll mateix que devia controlar el flux de mercaderies entre l’interior i la costa. No lluny d’aquest, hi ha l’entrada de la pista que puja al punt de comandament des d’on el Generalísimo i altres caps franquistes varen controlar els moviments de la contesa. Franco va construir-hi un monument al final de la guerra, encara dempeus. Aneu-hi: la panoràmica abraça des de Corbera d’Ebre fins a Horta de Sant Joan, amb les serres de Pàndols i Cavalls tancant el quadre pel sud. És, ben segur, el record més dolç que us podreu emportar d’aquest viatge a la destrucció.
GALERIA D'IMATGES, ací.
MAPA I TRACK
Feu clic sobre el títol del mapa per a descarregar el track.