Quan falten pocs minuts per les set de la tarda, la Teresa ja ha acabat d’enllestir els preparatius que permetran inaugurar la setmana de dejuni. L’activista va ser citada a declarar als jutjats de la ciutat de Cornellà tres dies abans de la declaració simbòlica d’independència per enganxar uns cartells que deien: “Hola Europa” i “Democràcia”. Sent una profunda indignació. Està tipa de sentir-se trepitjada. “El dejuni és una acció de protesta i de recolzament als presos que pot tenir un gran impacte, n’estic convençuda”.
Amb resignació, recorda que la policia va venir a casa seva per donar-li la citació judicial. La cornellanenca va ser acusada de no complir amb l’ordre ministerial de no fer propaganda del referèndum. Aquell 24 d’octubre va haver de sentir un discurs per part d’un membre del jutjat que mantenia que la justícia era igual per a tots. Finalment, el cas va ser arxivat.
Un grup de militants ja ha començat a fer fila cap a la plaça de l’Ajuntament, a excepció dels dejunants i l’equip mèdic. L’Alfons, que és voluntari i metge, pren la pressió als dejunants que són asseguts en els llits que hi ha col·locats l’un al costat de l’altre. El doctor aclareix que el dejuni no és una vaga de fam sinó una abstinència limitada. “Es permet fer-lo a aquelles persones que, prèviament, han passat una revisió que vàlida la seva bona condició de salut”, esmenta. Havent fet la revisió mèdica, la Neus dóna consells als dejunants per passar el millor possible els dos dies de negació alimentària. La infermera assegura que és una acció molt valenta per reivindicar llibertat i creu que, sortosament, és molt difícil que els voluntaris puguin ressentir-se’n.
Ja són les 20:00 i els qui eren al Casal ja són congregats davant de l’Ajuntament per donar pas al ritual del got, l’acte de beure aigua que simbolitza el suport popular envers els dejunants i els presos. De camí, un dejunant comenta els perquès del dejuni: “ Tristament, és l’últim recurs que tenim per reivindicar pacíficament la llibertat. Ens sentim indefensos davant d’un Estat opressor, però nosaltres fem pinya i recolzem la bona gent d’aquest país que creu en la democràcia. El nostre anhel és un país democràtic i socialment just.”
L’alcalde Balmón fa acte de presència
Davant de l’Ajuntament hi ha dues pancartes que demanen la llibertat dels presos polítics. El banc del consistori és ple d’espelmes que la gent agafa a mesura que arriba. Pel davant passa l’alcalde de la ciutat. El socialista Antonio Balmón saluda la gent, promet que tornarà i se’n va. Ens trobem envoltats d’una fira de Nadal buida, sense venedors ni transeünts. La Maria és membre de l’organització i va de bòlit, sembla aquella persona tan inquieta com necessària perquè l'engranatge funcioni. Quan troba un moment, indica que el dejuni funciona a partir de relleus de dos dies. El divendres 14, a les vuit, set integrants enceten el dejuni i diumenge seran rellevats per set més. I així, fins arribar al divendres 21. En total, són divuit les persones que dejunen, sis són de la ciutat i dotze són vingudes de Sant Boi, Sant Feliu, Granollers, Figueres...
En Lluís és un afiliat a l’ANC de Cornellà que, micròfon en mà, comunica que cada dia, fins al divendres 21, es concentraran a les vuit del vespre per demanar l’alliberament dels presos polítics. Abans del ritus, en Lluís anuncia que el dejuni s'està duent a terme simultàniament a quatre localitats més: Monistrol de Montserrat, Terrassa, Barcelona i Badalona. I que pròximament s’hi sumaran més territoris. En Jordi afegeix: “Fem créixer aquest moviment. Convidem els nostres amics, familiars i coneguts a sumar-se a la causa de la llibertat i la justícia!”.
Un cop acabats els parlaments, un noi de cabell rinxolat i posat seriós toca dues cançons amb la gralla. Se l’escolten en silenci. El record dels presos és molt viu. S’aprecia en les mirades dels presents. Enllaçant amb la gralla, un grup de gent comença a cantar ‘L’Estaca’ de Lluís Llach i, poc a poc, més persones s’hi van sumant. L’ambient és de profunda germanor. La baixa temperatura provoca que la gent s’apropi, tot formant un nexe d’unió al son de la melodia del cantautor. Per cloure, es fa un minut de silenci i es beuen els gots d’aigua tot d’una, com si d’un xarrup es tractés. Per megafonia sona la melodia dels indignats, cosa que serveix als manifestants per conjurar-se i retrobar-se demà.
El Nadal i el dejuni
L’endemà, gràcies a la Fira de Nadal que hi ha instal·lada a tocar, desenes de persones s’acosten a la munió de gent. Molts d’ells no saben ben bé què s’hi fa. S’assabenten de l’acció dels dejunants i es queden atònits. Demanen un got d’aigua i els acompanyen. Al mateix temps, en Lluís s’enfila en el banc de pedra de davant de l’ajuntament. L’escena recorda la famosa dels Jordis damunt dels cotxes de la Guàrdia Civil. Amb alegria, anuncia que la plaça fa goig. I és cert, el nombre d’assistents al dejuni ha augmentat en relació amb la jornada d’inauguració. Un assistent comenta que és molt bo que tanta gent que passeja per la fira s’incorpori a la concentració, però encara més que tantes persones, siguin independentistes o no, vegin que hi són per reclamar justícia.
El migdia de diumenge es preveia tranquil, però de sobte, el portaveu d’Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats, Joan Tardà, ha entrat per la petita porta del casal parroquial. “El diumenge està sent un èxit un èxit”, així ho asseguraven les veus de l’organització. La prova és que diverses persones s’han quedat sense got. Un violinista amenitza el ritual. Es fa un minut de silenci i els dejunants es dirigeixen a la ciutadania congregada per explicar l’experiència i com se senten. L’encesa de fanalets grocs clou l’acte. L’ascens dels fanalets es seguit per tota la plaça amb aplaudiments i un “Oh” generalitzat. Ja és el segon dia de dejuni i de protestes diàries a la plaça de l’Ajuntament. Costa recordar tants actes reivindicatius en un breu espai de temps a la ciutat de Cornellà.
Comença la jornada laboral i el tercer dia de dejuni. Ens retrobem davant de la institució municipal. Avui marxaran pels carrers de la ciutat. Mentre caminen al compàs dels crits de llibertat, el veïnat surt als balcons per veure què s’hi cou. No fa més de quinze minuts que s’ha iniciat la marxa i mentre avança, un veí els escridassa, però no s’entenen ben bé els mots que etziba. No són paraules maques, d’això tothom n’està segur. Sense més incidents destacables, tornen a ser davant la Casa de la Vila per quart dia consecutiu. El recorregut ha estat curt. De moment, l’alcalde no ha fet acte de presència. Tot i que ja és el quart dia consecutiu que es truca a la porta de casa seva, també la de tota ciutadania.
Compartir el patiment de les persones empresonades
Tot i que es difícil distingir-la d’entre la multitud, se la reconeix per la seva llarga cabellera. És la participant que més dies de dejuni farà, una setmana sencera. És de Premià de Dalt i ha vingut expressament des del seu poble. Fa saber que es va decidir a començar el dejuni perquè sentia que no estava fent prou pels presos. Se sent en pau perquè sap que està fent tot el possible perquè puguin tornar amb les seves famílies. S’acomiada de mi tot dient-me que s’ha de tornar a sortir al carrer com els catalans saben fer, pacíficament. Ningú no diria que porta tres dies sense menjar. Quina energia i quina voluntat!
És el quart dia de dejuni. Som a dimarts i ja només queden tres dies perquè acabi la setmana en suport als presos. No sembla que els manifestants perdin la il·lusió. La vesprada comença amb la sala d’actes del Casal Parroquial plena per escoltar l’advocat que va portar el cas dels vuit imputats per penjar cartells del referèndum. En Sergi Blàzquez és membre del grup de juristes Drets. Ha vingut per exposar les claus per fer front a la repressió de l’Estat des de la legalitat. En acabar, es torna a la plaça per beure el got d’aigua i encendre els ja tradicionals fanalets grocs. L’ambient de fraternitat que s’hi respira colpeix, també impressiona que ningú no mostri signes de defalliment. “Demà, més”, asseguren.