Els crítics

La senzillesa lapidària i elevada de Szymborska

La col·lecció “Jardins de Samarcanda”, impulsada per Cafè Central i Eumo editorial, amplia la fins ara esquifida producció traduïda al català de la poeta polonesa Wisława Szymborska, premi Nobel de l’any 1996, amb ‘Instant’. Un llibre que forma part de la darrera producció de l’artista i que conté la fascinant capacitat d’explicar amb senzillesa i potència estètica conceptes i idees ben complexos.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com sol passar, abans de la concessió del premi Nobel, el nom de Wisława Szymborska era una referència gairebé inèdita a casa nostra, malgrat haver aconseguit prèviament projecció internacional amb el premi Goethe de 1991. Amb posterioritat al Nobel, es va publicar en català Vista amb un gra de sorra: antologia poètica (Columna, 1997), en traducció de Josep Maria de Sagarra i Àngel. El corpus en la nostra llengua s’amplia amb un volum esplèndid, Instant, publicat en origen com a Chwila l’any 2002, el seu primer llibre després del reconeixement.

L’encarregada de fer la versió catalana, en aquesta ocasió, ha estat Joanna Bielak, nascuda a Polònia el 1974, filòloga de formació i resident a Catalunya des de 1999. Una traducció que va merèixer el guardó Jordi Domènech de Traducció de Poesia. Tot i que l’edició és bilingüe —el lector té a l’esquerra de cada poema la versió en polonès—, per als no introduïts en aquesta llengua és impossible determinar la precisió de la versió de Bielak, però sí que sabrà apreciar la musicalitat i harmonia de la translació al català, d’un llenguatge que s’endevina directe, transparent.

L’important en la poesia de Szymborska, de fet, és la mirada sobre les coses, el do estrany de saber extraure l’essència dels moments i les situacions amb naturalitat, amb la fluïdesa i proximitat d’una conversa íntima. Sense renunciar, al mateix temps, a bastir un mant filosòfic dens, a furgar en la complexitat de la condició humana amb profunditat, amb l’enfocament d’un gran angular. Un tret distintiu de la seua poesia, allò que fa gran Szymborska, i que és ben present en Instant.

El llibre s’obri simbòlicament amb “Fotografia de l’11 de setembre”, versos regurgitats per la impressió que van produir en la poeta les imatges de les persones llançant-se al buit de les Torres Bessones per evitar la lenta mort de les flames i l’asfíxia. La poeta conta el fet com si encara hi assistirem en directe, com una fotografia que haguera preservat les víctimes de la caiguda, que les presenta suspeses en l’aire. Un poema que es tanca així: “Puc fer per elles només dues coses: / descriure aquest vol / i no afegir-hi la darrera frase”.

La recreació de moments concrets, des de diferents perspectives, cohesiona el llibre, amb un possible paradigma en “Instant”, el poema que presta el títol al volum, en el qual sembla desmuntar les llepades metàfores i comparacions sobre el paisatge: “Hi ha gespa, entre la gespa, flors, / com en un dibuix per a infants (...) A la vall hi ha un rierol en forma de rierol, / una senda, com una senda, de sempre per sempre”. Per cloure amb tres versos aglutinadors: “Miris on miris, hi regna l’instant / Un d’aquells terrenals instants / que s’implora que durin”. Instants que, en uns altres moments, esdevenen com relats curts, com ara en “Una nena estira les estovalles”, amb la inconsciència infantil i la llei de Newton com a aliades en uns versos deliciosos.
Altrament, hi ha instants que duren tota una vida: en “A dolls”,

Szymborska fa balanç vital sense recança, sentint-se fruit d’un atzar del qual no es queixa. Ella podia haver estat “Un arbre clavat a terra / quan hi arriba l’incendi // Un bri trepitjat per la cursa / d’esdeveniments incomprensibles”, però sento que el destí ha estat “bondadós”. I acaba amb una idea sobre la identitat d’una potència bestial, malgrat l’economia expressiva: “Podria haver sigut jo mateixa / però sense sorprendre’m / i així seria algú del tot diferent”.

El poema “Núvols”, sobre el passar de la vida, és un tema poètic recurrent que la poeta, novament, converteix en una bufetada: “Que hi hagi gent, si ho vol, / després tots morim, l’un rere l’altre, / als núvols tant els fa / tot això / tan estrany”. I el mateix fa en dirigir-se a la natura a través d’un títol estranyament obvi per a un poema “El silenci de les plantes”, que li servirà per formular una paradoxa que descriu amb una exactitud matemàtica un dels mals de la societat postmoderna: “Parlar amb vosaltres és necessari i impossible / És urgent en la vida amb presses / i s’ajorna fins mai”. 

Així, entre el dibuix de l’instant i la reflexió existencial, progressa aquest llibre-teranyina sense cap concessió a la buidor (tal vegada el poema-relat “Al parc” transmet una certa fredor, potser per alguna clau que se’ns escapa) amb cimeres com el paradoxal final de “Ball”, un d’aquells instants feliços i infeliços que tothom ha viscut. O la cimera de “Nota”, un poema que et forada la ment i et desarma amb el seu sublim començament: “La vida és l’única manera / de cobrir-se de fulles / agafar aire a la sorra, / elevar-se amb les ales; // ser un gos, / o acariciar-ne la càlida pell; // diferenciar el dolor / de tot allò que no ho és; (...)”.

Aquests versos i un poema final, “Tot”, llancen la paraula i els seus límits contra l’espill. Amb una ferotgia desarmant. La rúbrica d’un llibre esplèndid que empenta amb les dues mans a buscar l’antologia abans citada, gairebé descatalogada. Tant de bo es recupere, algun dia. Mentrestant, ens resta la més que escaient publicació d’aquest Instant perdurable. Un llibre que atrapa (i arrapa) el lector amb les urpes. Per no deixar-lo marxar mai més.

Instant
WISLAWA SZYMBORSKA
Traducció de Joanna Bielak
XIV Premi Jordi Domènech 
de Traducció de Poesia
Cafè Central / Eumo Editorial
Vic, 2018
Poesia, 83 pàgines

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.