Turisme Cultural

El Pla de l’Estany, terra d’aigua, goges i cultura

És una de les comarques més petites de Catalunya i la comarca “més jove” de la demarcació gironina, després que el 1988 el Parlament li reconegués una entitat pròpia. El Pla de l’Estany, que és lloc de pas entre la Costa Brava i el Pirineu, es caracteritza per l’abundància d’aigua, l’estany que li dona nom, la riquesa del seu patrimoni històric i arquitectònic i el seu dinamisme cultural. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La comarca del Pla de l’Estany la formen fins a onze municipis: Camós, Cornellà de Terri, Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà, Vilademuls i Banyoles, que n’és la capital. La singularitat del Pla de l’Estany està vinculada, sobretot, a dos factors: el seu sistema lacustre, format per un conjunt d’estanyols encapçalat pel majestuós estany de Banyoles, i l’existència de jaciments arqueològics d’importància cabdal, com el poblat neolític de la Draga de Banyoles i les Coves de Serinyà. El fet que sigui una zona amb abundants recursos hídrics fa que s’hi hagin vinculat, des de temps immemorials, llegendes sobre éssers típics de la mitologia catalana com les dones d’aigua, també anomenades encantades, goges, aloges, dones de fum i d’aigua o paitides. Es tracta d’una derivació del mite de l’esperit de les aigües, en aquest cas prenent la forma de figures femenines que habiten en indrets amb presència d’estanys, torrents, salts d’aigua, gorgs, deus o grutes humitoses.

 

L’Estany de Banyoles

Així d’entrada us aconsellem que us referiu a l’estany amb aquesta denominació i no com a llac. A Banyoles us mirarien estranyats i entendrien que sou forans i, a més, poc informats. La diferència entre un i altre mot, de fet, és una percepció de grandària indefinida, però l’ús del mot estany és majoritari en l’àmbit territorial del domini lingüístic català. El mot llac desperta en els vilatans, ja de per si amb un caràcter foteta molt especial fruit del seu magnífic sentit de l’humor, un seguit de mecanismes instintius de distanciament.

Bromes a banda, l’estany és el principal signe d’identitat de la ciutat, però també de la comarca. L’estany i la seva conca lacustre, que és un fenomen viu que es va modificant amb el pas del temps, és considerat el conjunt càrstic més extens de la península Ibèrica, i constitueix un espai únic d’un gran valor geològic, ecològic, paisatgístic, patrimonial, cultural i esportiu de primer ordre. Dels estanyols que envolten l’estany, el més gran i proper és el del Vilar, però també hi ha l’estanyol de n’Ordis o de Cutzac, l’estanyol petit d’en Montalt —amb una passera de fusta— i l’estanyol gran d’en Montalt, l’estanyol de la Cendra —les seves aigües són de color cendrós a causa del xalió (pissarrí) del fons, que queda en suspensió—, l’estanyol de can Sisó o  Vermell —les variacions estacionals del color de l’aigua s’associen a l’alternança de comunitats bacterianes en superfície— i l’estanyol Nou, el darrer a formar-se.

Estany de Banyoles / Oscar Vall. Arxiu Imatges PTCBG

 

Gaudir d’una natura exuberant

El camí que segueix el perímetre de l’estany deu ser dels més recorreguts, transitats i bells d’aquest país. És una pràctica habitual, tant dels banyolins, com dels visitants, fer aquest camí i completar la volta a la gran massa d’aigua, observant-la des de perspectives diferents, i gaudint profundament de la natura. Aquesta activitat, caminant, corrent o en bicicleta és altament recomanable i més si es fa en família. Tot voltant l’estany podreu admirar el paratge del Vilar o dels Desmais, un lloc emblemàtic on hi ha la font del Ferro i la font de la Filosa, que porta aquest nom en honor a les goges de les Estunes, un paratge situat a la vora, al terme municipal de Porqueres. També situat al voltant de l’estany hi ha el Parc de la Draga, on hi ha el pavelló municipal d’esports, una zona d’oci infantil, però sobretot el poblat neolític de la Draga.

Banyoles / Raquel Gueuse. Arxiu Imatges PTCBG

La riquesa paisatgística i natural del Pla de l’Estany és immensa. Proposem al visitant un recorregut que inclogui, a més de l’estany de Banyoles i encontorns, els estanyols de Sant Miquel de Campmajor, una trentena de dispersos en dues zones diferents; la monumental Alzina Reclamadora de Fontcoberta; el Pla i el Salt de Martís; les gorgues blaves de Corts i d’Ollers, l’estany i platja d’Espolla; el pou del glaç de Palol de Revardit i les Estunes.

L’oferta de turisme actiu, de natura i familiar inclou rutes de senderisme de diversos nivells de dificultat, rutes en BTT i rutes en família. Algunes són temàtiques, com ara la dedicada a les llegendes de Banyoles o les tres dedicades al llibre Soldados de Salamina (Javier Cercas, 2001) i al film homònim (David Trueba, 2003), l’acció del qual transcorre a diverses localitats de la comarca. També hi ha rutes dedicades a les fonts o al patrimoni arquitectònic.

Al Pla de l’Estany també s’hi poden desenvolupar un bon nombre d’activitats esportives. El visitant té a la seva disposició el Golf Mas Pagès i el pitch-and-putt amb el mateix nom; les hípiques o centres eqüestres Julián Agut, Can Costa, La Campana, Bosquerós, Equinatur, Les Alforges, CH Banyoles o HC Comarcal; pot fer vols amb globus aerostàtics, practicar esports d’aventura com l’orientació o el tir amb arc o fins i tot fer aeromodelisme al club Girona Provincial situat a Esponellà, que compta amb zona de boxes i pista asfaltada.

Globus aeroestàtics a Banyoles

Els qui guanyen el capítol, però, són els esports aquàtics, sobretot els que tenen com a escenari l’estany de Banyoles, on es fan rutes guiades amb caiac, natació, o rem i pesca esportiva. Aquest darrer esport també està permès practicar-lo en aigües del riu Fluvià al seu pas per Esponellà. En aquest riu també es fan excursions amb caiac en alguns trams. A l’estany hi ha tres punts de bany, els Banys Vells, el Club Natació Banyoles i la Caseta de Fusta. A la resta del perímetre és desaconsellable banyar-s’hi, ja que la zona no està condicionada.

 

Arquitectura medieval religiosa

Malgrat ser una comarca poc extensa, la concentració de patrimoni arquitectònic, sobretot d’origen medieval, és considerable. Un itinerari de visita a Banyoles ha d’incloure, necessàriament, la plaça Major, medieval, porticada de forma quadrangular; la muralla medieval; l’església gòtica de Santa Maria dels Turers; la Llotja del Tint (S. XV), un dels pocs edificis gòtics industrials que queden a Catalunya dedicats al tint de la llana; el Monestir de Sant Esteve, bressol de la ciutat i les restes del convent de Sant Martirià, al puig del mateix nom, pel seu interès històric, però també per l’esplèndida vista panoràmica sobre l’estany que es gaudeix dels del cim del puig.

Banyoles. La plaça Major, medieval, porticada, de forma quadrangular / Lluís Reverter

Fora de Banyoles cal parar atenció a les esglésies de Sant Esteve de Guialbes (XII-XIII),  de Sant Marça de Quarantella (XII-XIII), de Sant Andreu de Serinyà (XII), l’ermita de Sant Miquel Sesvinyes (X-XII), al Castell i molí de Roca (XIII) —un molí fariner—, l’ermita de Sant Quirze i Santa Julita de Merlant (XII-XIII), l’església romànica de Santa Maria de Porqueres (XII) i el castell de Porqueres (X) o les ruïnes del castell d’Esponellà (XI). Aquests són alguns dels punts d’interès respecte al patrimoni arquitectònic, bàsicament religiós, de la comarca. 

Porqueres.  L’església romànica de Santa Maria de Porqueres (XII) / Òscar Vall. Arxiu Imatges PTCBG

 

Una potència cultural

El Pla de l’Estany i Banyoles molt singularment són un focus dinamitzador de la cultura de les comarques gironines. A Banyoles s’hi celebra un excel·lent festival de la veu, l’Aphònica, molt recomanable i que ja és un referent al país, amb actuacions durant tot un cap de setmana que s’escampen pels escenaris més imprevistos, com ara la mateixa barca que fa els passejos per a turistes a l’Estany, la Tirona. La majoria de concerts, a més, són gratuïts i els que són de pagament el preu de l’entrada és molt assequible. La programació de l’Aphònica inclou algunes de les millors formacions i artistes del país, però també grups i artistes internacionals.

Banyoles també és una de les ciutats més actives pel que fa a la música i les arts escèniques, amb programacions molt completes i de primer nivell tant en el Teatre Municipal com a La Factoria de les Arts Escèniques, una sala per a propostes més innovadores, i a l’Auditori de l’Ateneu. 

Entre els diversos espais expositius i museus de la zona destaquen l’Espai Eat Art, de la Fundació Lluís Coromina, el Museu Arqueològic de Banyoles, el Museu Darder i, molt especialment, sobretot per la seva singularitat, el Museu d’Escultures Eròtiques a l’aire lliure anomenat el Bosc de Can Ginebreda. Es tracta d’un bosc mediterrani de 40.000 metres quadrats que alberga les escultures de l’artista Xicu Cabanyes. Una visita al bosc permet apreciar més d’un centenar d’obres d’aquest artista i accedir al seu taller. El preu de l’entrada és de 4 euros, però només s’accepten monedes d’1 euro i fa 31 anys que s’hi celebra la Festa del Bosc a primers de setembre. El bosc és una obra feta durant més de 40 anys de trajectòria artística de Cabanyes, té renom internacional i és un dels tres boscos europeus més antics d’aquest tipus.

La potència cultural de Banyoles es posa de relleu quan pensem en dos dels seus fills amb més anomenada. Recentment el cineasta Albert Serra (Honor de cavalleria, El cant dels ocells o La mort de Louis XIV, entre d’altres), però anteriorment l’escenògraf i artista plàstic Lluís Güell ja va donar mostres d’un geni inigualable quan, cap a finals dels 70, l’avantguarda escènica del país era a Banyoles. També destaca el Cor de Teatre de Banyoles, una companyia especialitzada en espectacles musicals de cant a cappella que ha fet gires per l’Estat espanyol, per França, Suïssa i altres països europeus. Si coincidiu que actuen a la seva ciutat o els voltants, no dubteu a anar-los a veure, perquè els seus espectacles poden ser bons o molt bons.


Les Llegendes

El Drac i en Morgat

L’estany és una font inesgotable de llegendes. Una  fa referència a un pagès, en Morgat, que mentre llaurava les seves terres va sentir una veu que l’advertia que havia d’abandonar les terres i l’arada i marxar cap a casa. A la segona, el pagès va obeir pensant que era la seva dona que el demanava i va marxar cap a casa. Quan va voler tornar a treballar la terra, però, la va trobar tota inundada. L’estany s’acabava de formar. Una altra llegenda fa referència a un drac —també anomenat monstre— que vivia en les profunditats de l’estany. Cada nit sortia de l’aigua i es cruspia un vilatà o una peça de bestiar. Un monjo anomenat Mer va poder arribar a un acord amb el drac i el va convertir en vegetarià a canvi que el poble el proveís d’aliment, com així va ser.


Tastos i degustacions

Maria Geli-Pilar Planaguma

El Pla de l’Estany és una comarca eminentment agrícola, capaç de generar productes d’una qualitat immillorable. És per això que s’ofereix al visitant la possibilitat de fer tastos de productes lactis a la Granja Mas Colomer —i una visita—, una explotació especialitzada en productes derivats de la llet de vaca; tast de vins al Celler Baronia de Vilademuls; degustació de xocolata de l’emblemàtica empresa Xocolates Torras; tastos de nous i de formatges de cabra a Can Llavanera i el Mas Alba, respectivament, i tastos de mel i d’olis a La Dolça Abella i Mas Auró. Tots els tastos es realitzen després de fer una visita a les instal·lacions de les respectives explotacions. L’oferta està centralitzada al lloc web de Turisme del Consell Comarcal del Pla de l’Estany. A més, també és molt recomanable assistir al febrer a la Fira de la Mel de Crespià. 


Els imprescindibles

Parc Neolític de la Draga

El poblat neolític de la Draga està situat al marge oriental de l’estany de Banyoles. La seva descoberta és relativament recent, el 1990. Des d’aleshores s’hi realitzen excavacions tant a la zona terrestre com a la subaquàtica, on hi havia l’antiga platja neolítica. Les datacions situen aquesta ocupació, del neolític antic, ara fa 7.200 anys. El parc actual està situat on hi havia el poblat, en una zona lliure de restes i compta amb un graner ovalat i dues cabanes rectangulars, una arran de terra i una altra semielevada, que reprodueixen, a escala natural, els models coneguts arqueològicament en aquest jaciment únic del neolític antic. S’hi fan visites guiades, activitats pedagògiques diverses i tallers per a grans i petits. 

Coves Prehistòriques de Serinyà

Serinya, Coves de Serinya. JOAN CASTRO-ICONNA

 


D'utilitat

On us podeu allotjar

Ca l’Arpa, Banyoles / Passeig de la Indústria, 4 / 972 57 23 53 / 620 21 60 92

Hotel Mirallac, Banyoles / Passeig Darder, 50 / 972 57 10 45

Anamaria Resort,  Vilademuls / Veinat Serra, s/n /  872 59 17 21 / 673 11 91 06

Ca la Flora, Banyoles / Llibertat,91 / 972 58 24 80

Mas Alba, Vilademuls / Mas Alba, s/n / 972 56 04 88 / 678 59 23 06

Can Solanas, Serinyà / Sant Sebastià, 48 / 972 59 31 99

Hotel l’Ast, Banyoles /  Passeig Dalmau, 63 / 972 58 48 79   

 

On podeu menjar

Restaurant Ca l’Arpa, Banyoles / Passeig de la Indústria, 5 / 972 57 23 53

Can Xapes, Cornellà de Terri / Carrer de Mossèn J.  Verdaguer, 2 / 972 28 43 01

Mas Casadevall, Serinyà / Barri de Casals, 13 / 972 57 33 13

Can Mià / Masos de Palol de Revardit / 972 59 42 46

Can Xabanet, Banyoles / Plaça del Carme, 24 / 972 57 02 52 

 

Adreces d’interès

http://turisme.plaestany.cat/

http://www.plaestany.cat/ 

https://ca.costabrava.org/on-anar/comarques-municipis/pla-de-lestany

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.