“La corrupció i la paella, enlloc com a València”. La frase va escampar-se com la pólvora els darrers anys de govern del Partit Popular, quan els càrrecs imputats s’amuntegaven a la porta dels jutjats i l’hemicicle. Una corrupció extensiva que havia arrelat als diversos camps de l’administració: a la Generalitat, les tres diputacions i desenes d’ajuntaments. La fallida del sistema va exportar una imatge tòxica del País Valencià que encara es paga. Els actuals governants en diuen “hipoteca reputacional”.
Alfons Puncel acumula 28 anys com a funcionari de l’Administració valenciana. N’ha vistes de tots colors. Militant d’Iniciativa del Poble Valencià, una de les tres formacions que integren Compromís, el canvi polític de 2015 va dur-lo a la sotssecretaria de la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació. És la mà dreta del conseller Manuel Alcaraz.
Escandalitzada, una treballadora de la Generalitat va comentar-li un dia que una empresa havia exigit la fiança d’una obra per a la qual mai no havia estat contractada. Si la funcionària no ho haguera evitat in extremis, és probable que aquell pagament s’haguera efectuat. Va ser llavors quan Puncel va pensar que calia implantar un sistema informàtic que alertara els responsables sobre qualsevol sospita d’irregularitat, a fi que actuara com a tallafoc de la corrupció. Corria el 2016.
El maig d’aquell any, en una trobada a València, Hervé Falciani —l’enginyer de sistemes italofrancès que va destapar la trama d’evasors fiscals més gran coneguda fins ara— va transmetre als responsables de la Conselleria que els avanços tecnològics permeten extremar-ne els controls. Tant el Big Data [dades massives] com la Blockchain [cadena de blocs] poden adaptar-se a la lluita preventiva contra la corrupció. Així, Falciani va facilitar contactes d’experts i va suggerir que alguna universitat s’hi involucrara per tal de desenvolupar un programari ad hoc.
Al sistema Saler, només hi tindran accés la inspecció general de serveis de la Generalitat i els 15 inspectors de la Conselleria
A l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat Politècnica de València (UPV), s’hi van implicar de ple. Eduardo Vendrell, que n’era el director i ara ocupa el vicerectorat d’estudis i qualitat i acreditació de la UPV, va comprometre’s a conformar un equip competent que s’encarregaria de la part tecnològica i de l’organització de les dades. De la seua banda, la direcció general de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DGTIC) obtindria els permisos escaients i digitalitzaria tota la informació necessària.
La xifra de denúncies i de queixes ateses en dona fe: les 22 de 2013 i les 25 de 2014 contrasten amb les 70 de 2016, les 118 de 2017 i les 103 que es comptabilitzaven a data 25 de novembre d’enguany.Un treball intens, de dos anys i mig, que és a punt de culminar. Durant les pròximes setmanes funcionarà en proves i abans de la primavera, quan el conseller signe la resolució que activarà el sistema d’alertes, ho farà a ple rendiment. Només hi tindran accés, però, la inspecció general de serveis de la Generalitat i els 15 inspectors de la Conselleria. A l’etapa anterior, els tres dels quatre únics membres existents no feien tasques d’inspecció estricta, sinó que se centraven en aspectes relacionats amb la qualitat. L’altre oficiava com a assessor del secretari autonòmic.
“Amb el nou sistema, els inspectors enviaran un avís sobre l’alerta detectada a l’òrgan pertinent. Sovint es tracta d’errades involuntàries, es tracta d’acompanyar els funcionaris, no de castigar-los”, assenyala Puncel. “Cal que prevalga la presumpció d’innocència”, diu. Si les explicacions del funcionari de torn no són convincents, aleshores sí que s’obrirà la investigació oportuna.
Les alertes no es faran públiques, doncs. Quedaran circumscrites a l’àmbit de la inspecció. No obstant això, la llei d’inspecció general de serveis i del sistema d’alertes aprovada l’octubre passat —amb el vot favorable de tots els grups excepte el PPCV, que es va abstenir— obliga a presentar un informe anual davant les Corts en què es detalle i s’explique la resolució concreta de cada alerta.
Els cervells
En assumir el vicerectorat, el maig de 2017, Eduardo Vendrell va separar-se del procés de creació de Saler (Sistema d’Alerta Ràpida), que va quedar en mans de Jon Ander Gómez, Fernando Martínez Plumed, Cèsar Ferri i l’expert en bases de dades Juan Carlos Casamayor. Un equip multidisciplinari —Gómez, per exemple, dirigeix un màster en Big Data— amb la missió de desenvolupar un projecte que consta de cinc grans “àrees de risc”: contractació, caixa fixa; subvencions, convenis i fons europeus; conflicte d’interessos de funcionaris i funcionament dels òrgans de control (principalment, la Sindicatura de Comptes, l’Adovocacia i la Intervenció de la Generalitat).
Les empreses de cooperació que van contractar amb la Generalitat i les de la trama 'Gürtel' ho haurien tingut molt més complicat
“És un oracle”, sintetitza el jove postdoctor Martínez Plumed, “millora l’eficiència dels diners públics i avisa sobre les possibles males pràctiques”. En efecte, el sistema creua dades i destaca, per exemple, els lligams entre diverses empreses contractistes. Les empreses dels mateixos propietaris que optaven als projectes de cooperació o les de la trama Gürtel que aspiraven separadament a dissenyar el pavelló valencià de Fitur ho haurien tingut molt més complicat amb aquest sistema. També és més senzill de detectar fraccionaments de contractes irregulars.
“Algunes males pràctiques poden estar justificades en conselleries com la de Sanitat, on de sobte potser calen medicaments que, sol·licitats pel procediment habitual, tardarien molt a arribar”, raona Jon Ander Gómez. “Totes les dades, ordenades, estaran a l’abast dels inspectors”.
“És una eina dissuasòria que saps que et vigila”, remata Cèsar Ferri, “una mena de radar de trànsit que saps que et multarà si passes a més velocitat de la permesa”.
Jon Ander Gómez: “El Borme ens permet descobrir com actuen les empreses que formen un grup d’interès”
Una vacuna contra la corrupció amb milers d’algoritmes que generen alertes. “Per tal d’enriquir el sistema”, assenyala Martínez Plumed, “s’han inclòs dades externes com les del Borme”, el butlletí oficial del registre mercantil on figuren totes les relacions empresarials. Així, abocant les dades, han pogut comprovar que una planta baixa del barri de Russafa concentra la seu fiscal de prop d’un centenar d’empreses. “El Borme ens permet descobrir, també, com actuen les empreses que formen un grup d’interès, un lobby”, apunta Gómez. “El sistema no sols actua a posteriori, sinó que analitza els expedients vius”, precisa Ferri.
Bulgària, Irlanda, Itàlia, Ucraïna, Mèxic... El sistema d’alertes valencià ja ha estat presentat a l’estranger. A Brussel·les, dues altes funcionàries del Govern espanyol s’hi van mostrar interessades. “És molt intuïtiu, amb uns clics accedeixes a tota la informació, no calen grans coneixements en informàtica”, es felicita Martínez Plumed, “només cal la voluntat política d’aplicar-los, que no es posen pals a les rodes”. “Marca un abans i un després en matèria de contractació pública”, s’enorgulleix Gómez.
Els dos convenis signats entre la Generalitat i la UPV han suposat una despesa de 120.000 euros de l’erari públic: 50.000 en 2017, per crear el prototipus del sistema, i 70.000 més en 2018, a fi d’adaptar-lo a la tecnologia de la Conselleria. Si Saler evita casos de corrupció en el futur, seran els diners més ben invertits en la història de la Generalitat. L’altra Generalitat, la catalana, que hi ha mostrat interès, ja ha pogut conèixer les línies mestres del sistema, així com l’ONG Transparència Internacional, que n’ha lloat la idea.
“Gràcies a Saler no sols podem evitar casos de corrupció, resulta molt útil a l’hora d’esbrinar la manera d’estalviar diners en determinades compres de material, fent-les conjuntament o detectant possibles sobrepreus”, sentencia Alfons Puncel. “Un sistema com aquest hauria alertat que l’empresa pública Vaersa feia funcions que no li pertocaven i que l’Hospital General contractava el triple de personal que d’altres centres hospitalaris de dimensions semblants”, rebla.
“A més, els inspectors estaran al servei de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau i la Corrupció”, conclou Puncel, “no es tracta de fer una agència bis”. L’objectiu és que l'indret de l'Estat que va fer-se més famós per culpa de la corrupció destaque ara per la seua lluita contra ella. Satanàs s’ha compromès a ajudar-hi. •