Vostè ha estat set anys alcaldessa d’Arenys de Mar, un municipi amb port, i ara és directora de Ports de la Generalitat. Com ha estat el traspàs i els primers mesos en el càrrec?
—Quan era alcaldessa d’Arenys de Mar, també vaig ser membre durant dos anys del Comitè Executiu de Ports de la Generalitat. Aquests van ser dos factors determinants perquè la consellera de Territori, Ester Capella, em proposés per a aquest càrrec, del qual em sento molt orgullosa i vull agrair-li públicament. Els primers mesos han estat intensos, visitant els ports i escoltant quines són les necessitats dels usuaris que hi desenvolupen les seves activitats. El traspàs està sent apassionant. Tenim molta feina a fer, gent molt preparada per fer-la amb molt bona predisposició, i això és molt positiu.
—Quins són els principals reptes que afronta des de la seva Direcció General, amb la nova Llei de ports?
—L’aprovació de la Llei de ports de Catalunya ha suposat una gran transformació per a l’empresa, ja que hem passat de gestionar 22 ports a 45, de competència de la Generalitat. Aquesta Llei ens ajudarà a actualitzar la política portuària i donar resposta als nous reptes, i, a la vegada, a reforçar el concepte dels ports com a prestadors de serveis i operadors econòmics, amb un creixement de l’equip humà. Els eixos principals són el creixement sostenible dels ports, la lluita contra el canvi climàtic, l’estimulació de la qualitat i la competitivitat en l’activitat portuària, i el foment de la pràctica de la vela i els esports nàutics.
—El Pla de ports determina les grans línies de planificació i ordenació dels ports i els serveis. Com portem el seu desplegament?
—El Pla de ports de Catalunya Horitzó 2030 és una evolució del model portuari, que passa de facilitador d’infraestructures a prestador de serveis a la ciutadania, a fi de potenciar els ports com a centres de desenvolupament per promoure un efecte sinèrgic amb el territori. El Pla té línies estratègiques com la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic, la sostenibilitat ambiental i l’econòmica, l’optimització de les infraestructures, la promoció de les activitats portuàries i la sinergia port-ciutat, entre altres. L’objectiu del Pla és que el sistema portuari català sigui un motor econòmic i social al servei del territori i fer-lo més proper i accessible per a tota la ciutadania, no només per als operadors del port.
—Segons vostè, què cal fer perquè els ports s’adapten al canvi climàtic, en la mesura del possible?
—En un moment de crisi energètica i emergència climàtica i després d’haver patit els danys causats per la borrasca Gloria als ports, el Govern català continua promovent mesures d’adaptació de les infraestructures portuàries per fer front a nous temporals de gran envergadura, preparant els dics de recer, els molls i els pantalans. Els dics de recer es reforcen amb pedra d’escullera al llarg de la seva longitud exterior, es recreixen els espatllers, es construeixen botaones i dics exteriors exempts, com els dels ports de Llançà o Sant Feliu de Guíxols. A més, els molls i els pantalans es construeixen a major alçada, calculant el creixement del nivell de l’aigua del mar. Actualment, estem col·locant instruments per recollir dades climàtiques i batimètriques amb l’objectiu de tenir més prediccions relacionades amb el clima marítim.
—La política mediambiental de Ports de la Generalitat també vetlla per la mitigació del canvi climàtic. Quines mesures han dut a terme?
—Ports de la Generalitat treballa en la mitigació contra el canvi climàtic des de tots els fronts: mobilitat sostenible, energies renovables i eficiència energètica. Estem fent inversions importants perquè les activitats portuàries siguin autosuficients energèticament amb la instal·lació d’unitats fotovoltaiques. Impulsem la mobilitat sostenible amb punts de recàrrega de vehicles i vaixells elèctrics. Potenciem l’eficiència energètica amb torretes de subministrament de serveis intel·ligents i enllumenat LED. Treballem per descarbonitzar l’activitat portuària i per limitar la petjada de CO2 al nostre planeta. A finals de 2026, gairebé la totalitat dels ports catalans disposaran de plaques fotovoltaiques que permetran tenir uns ports autosuficients energèticament.
—Pel que fa al sector pesquer, com ha influït l’actuació dels grups d’actuació local de pesca (GALP)?
—Els GALP són entitats liderades per la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible que dinamitzen l’economia blava sostenible i desenvolupen una estratègia marítima participativa a la costa catalana —liderada pel sector pesquer i el sector aqüícola que vehicula les ajudes que provenen del Fons Europeu Marítim de la Pesca i l’Aqüicultura (FEMPA). L’objectiu és donar valor afegit als productes pesquers i a l’aqüicultura, diversificar l’activitat pesquera, fomentar l’economia blava, protegir el medi ambient, recuperar el patrimoni cultural i crear llocs de treball. Està sent una eina molt útil per a les confraries de pescadors i per al sector de l’economia blava en general. Ports de la Generalitat ha estat i ha d’estar activament al costat del sector pesquer.
—El Pla de ports potencia el paper d’actiu turístic del sector nàutic?
—Sí, amb aquest Pla tenim el repte de potenciar l’ús de les embarcacions d’esbarjo i diversificar l’oferta de serveis als ports. Hem d’impulsar el paper d’actiu turístic que és el sector nàutic. Hem de vincular la varietat d’ofertes nàutiques a les destinacions turístiques i promoure plataformes unificades de gestió i economies col·laboradores. Estem incorporant línies estratègiques vinculades al foment de la nàutica de base i de centres d’oci nàutic. En paral·lel, adaptem les infraestructures, les instal·lacions i els serveis a les noves necessitats dels usuaris, com els vaixells de gran eslora i les embarcacions de lloguer.
—Quin serà el principal atractiu dels ports catalans respecte als de la resta de l’Estat i de la Mediterrània?
—El desplegament d’aquest Pla convertirà els ports catalans en motors econòmics per als seus municipis i el seu entorn, capdavanters, innovadors, competitius i sostenibles. Uns ports amb visió de futur i amb capacitat d’adaptació a les noves necessitats, que dinamitzin l’economia blava des de tots els segments de l’activitat portuària. Uns ports integrats en els seus municipis, dels quals la ciutadania en pugui gaudir. Uns ports del segle XXI que situïn Catalunya en el mapa portuari mundial.