La Patum de Berga és protagonista de tres llibres recentment editats, en format facsímil, per Llibres de l’Índex i prologats per Ramon Felipó: La Patum, d’Antoni Sansalvador; La Patum de Berga, de Joan Amades, i la Guía de Berga y de su comarca y del Real Santuario de Queralt, de Joan Postius Sala (al segell d’Índex Ediciones La Tempestad). La Guia..., de 1916, diu de la festa: “Bula se llamaron en la Edad Media y Patum desde el siglo XVIII las fiestas populares de Berga, especie de drama mímico de muchos actos con sus comparsas, que todos los años se celebra durant el Corpus y su Octava y también en circunstancias de público regocijo de Berga y su comarca. Toda una literatura local se ha compuesto en torno de la Patum. Por esto no hemos vacilado en poner al frente del libro al característico Chambergo con su timbal y al Águila Real, comparsa la más expresiva de todas”.
Sansalvador escriu el 1901 un volum dedicat monogràficament a la festa i entra en detalls: “L’antiguitat de la Patum és tan evident que fóra una una verdadera heretgia crítica posar-la en dubte. (...) La carència absoluta de notícies directes, referents a la creació de tan important festa; les boires que embolcallen la tradició de la Patum (...) són dades eloqüentíssimes que proven clarament sa antiguitat...”.
I el gran expert Joan Amades començava el seu text de 1932: “Aquesta representació, qualificada pel nostre poble com una de les quatre meravelles de Catalunya, està animada d’una vida i color veritablement encisers i constitueix un document d’excepcional importància per a l’estudi dels rudiments del teatre en una de les seves formes més simples i senzilles”.
