Els brindis que es fagen aquestes festes de Nadal a Requena tindran, probablement, una dringadissa especial. Els cavistes d’aquesta zona d’interior del País Valencià tenen moltes i bones raons per estar contents: en primer lloc, clar, per un any que ha estat fructífer des del punt de vista comercial. En segon lloc, perquè la justícia els ha donat la raó en el torcebraç que mantenien amb el Consell Regulador de la Denominació d’Origen (DO) del Cava. Els tribunals han estat clars i contundents: la zona de producció de Requena podrà dir-se zona de Requena, tal com volien els productors locals. No haurà de dir-se, doncs, zona de Levante, com pretenia el Consell Regulador.
La victòria dels de Requena té un valor simbòlic, però també comercial, ja que els permetrà identificar l’origen del producte, cosa que no podien fer fins ara, d’acord amb l’estricta normativa del Consell Regulador. Senzillament, podran posar en els marxamos de les ampolles “Cava de la zona de Requena”.
“La justícia ens ha donat la raó. Som una zona que porta quaranta anys treballant en l’elaboració del cava. Estem fent productes de molt alta qualitat. No sabem si això millorarà les vendes, però reforça la nostra autoestima i ens empenta a continuar treballant units i motivats”, exposa Rebeca García, presidenta de l’Associació d’Elaboradors de Cava de Requena, que agrupa set cellers situats en aquest municipi de l’interior valencià. “Crec que, sobretot, servirà per reforçar la nostra identitat”, diu Fernando Medina, director general de Dominio de la Vega.
D’arreu i d’enlloc
Per entendre tot aquest embolic, però, cal retrocedir en el temps. En concret, a finals de la dècada dels vuitanta, quan el Govern espanyol va impulsar la creació de les denominacions d’origen (DO), en línia amb les normatives europees. En el cas d’aquest espumós, la DO es va constituir al voltant d’un mètode de producció i no al voltant d’un territori, a pesar que era al Penedès —i, més concretament, a Sant Sadurní d’Anoia— que hi tenia l’origen. Fou una decisió del tot excepcional, ja que les DO estan lligades a un territori, i que responia, en última instància, a la voluntat del Govern espanyol de diluir-ne la catalanitat.
La producció és, tanmateix, molt majoritàriament catalana. El 90% de les companyies que s’hi dediquen estan radicades al Penedès i el 75% a Sant Sadurní d’Anoia. Les xifres són eloqüents: el Consell Regulador té 160 municipis reconeguts com a productors de cava. D’aquests 63 estan en la demarcació de Barcelona, 52 a Tarragona, 12 a Lleida i cinc a Girona. A aquests cal afegir 18 municipis de La Rioja, tres d’Àlaba, dos a Saragossa i a Navarra, un a València (Requena) i un d’Extremadura (Almendralejo).
L’any 2020, el Ministeri d’Agricultura va aprovar una zonificació per tal de diferenciar la procedència de les ampolles. Fou així com van veure la llum les diverses zones: Comtats de Barcelona (subdividida en Valls d’Anoia-Foix, Serra de Mar, Conca de Gaià i Serra de Prades), Valle del Ebro, Viñedos de Almendralejo i zona de Llevant. Aquesta denominació proposada pel Consell Regulador no va agradar, des de bon començament, als cavistes de Requena, que preferien una denominació més explícita: zona de Requena. El Consell Regulador adduïa, però, que aquest nom podia generar confusió amb la DO Utiel-Requena, que s’utilitza en el sector dels vins.
Ja a finals de l’any passat, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va donar la raó als requenencs. A mitjan novembre, el Tribunal Suprem va decidir no admetre a tràmit el recurs interposat pel Consell Regulador. A la pràctica suposa una victòria moral per als productors valencians davant el totpoderós Consell Regulador, dominat pels catalans.
És, de fet, la tercera esquerda que els cavistes de Requena obren en l’hegemònica posició que els catalans han mantingut històricament dins el sector. L’estiu de 2022, una coalició formada per Requena i Almendralejo va aconseguir situar dins el Consell Regulador un representant, una circumstància que mai no s’havia donat en un ens dominat sempre pels catalans, i on Freixenet i Codorniu sempre han tingut la paella pel mànec. No s’ha de passar per alt, igualment, que Requena va haver de recórrer als tribunals, l’any 1982, perquè Requena fora reconeguda pel Consell Regulador com un municipi productor i elaborador.
Requena, un apèndix
Així doncs, l’estira-i-arronsa ve de lluny. A Requena, tanmateix, tracten de llevar importància a aquestes tibantors. “Hi havia un element de desacord i per això es va anar als tribunals, però la relació és molt cordial”, assegura Fernando Medina, el representant dels cavistes de regions minoritàries que ara forma part del Consell Regulador. Els cavistes de Requena, de fet, són conscients que, en relació amb els cavistes catalans, la seua posició és molt subsidiària. Moltíssim. Requena, sí, és la segona productora de l’Estat, però a anys llum de Catalunya. Les seues 4.300 hectàrees de vinya dedicades a elaborar aquest espumós no representen ni el 10% del total d’hectàrees de la DO.
“Patim ser un punt minúscul. Com que quasi totes les activitats es concentren a Catalunya, a voltes no podem aprofitar-nos de l’esforç que fa el Consell Regulador per prestigiar el producte”, explica Rebeca García, de l’Associació d’Elaboradors.
La producció d’aquest espumós, de fet, ha impulsat l’economia de la zona. De cava, a Requena, se’n fa des de fa quaranta anys, però fou amb el canvi de segle quan experimentà l’actual període d’efervescència, en part atiat pels boicots als productes catalans dels sectors més reaccionaris d’Espanya. Fa una dècada, es van vendre tres milions d’ampolles. L’any 2022 en foren 13,4.
L’altitud sobre el nivell del mar (són les vinyes que es treballen en major altitud, a uns 700-900 metres), el microclima específic, l’escassetat de pluges i l’alt contrast tèrmic entre el dia i la nit fan d’aquest un territori molt propici per al conreu de la vinya i, en especial, de les varietats macameu, garnatxa, chardonnay o pinot noir. “El cava ha estat fonamental per revitalitzar l’agricultura de la zona, en un moment en què el mercat del vi s’estava ensorrant. El cava ha permès incrementar el preu a què es ven el raïm, i això beneficia els agricultors”, explica Rebeca García. El raïm per a cava, de fet, duplica en preu aquell que està destinat al vi. García remata: “El cava està generant riquesa en una zona d’interior”.
I encara en podria generar més, perquè a hores d’ara hi ha una quantitat importantíssima de vi base cava produït a terres valencianes que compren els cellers catalans per elaborar els seus caves. Són al voltant de 30 milions de litres que acaben sortint al mercat en terres. “Hi ha marge per a créixer i estem convençuts que podem fer-ho”, diu la presidenta de l’Associació d’Elaboradors de Cava. Els elaboradors, en tot cas, no volen ni sentir a parlar d’ampliar hectàrees. Saben que seria tirar per terra els preus. Seria, en definitiva, repetir els errors de sempre.
Una competència inesperada
Amb més del 69% de les vendes internacionals, el cava és la DO de l’Estat que més exporta. Els països de la Unió Europea en són els principals clients, amb el 38% de les vendes. El 31% es destina a països extracomunitaris. Per països, Alemanya i els Estats Units és on més bona eixida tenen aquests espumosos, amb 29,8 i 21,6 milions d’ampolles cadascú.
Els caves de guarda, els de nou mesos, constitueixen el gruix de les vendes, amb 216 milions d’ampolles, per bé que és el segment del cava que menys creix, amb el 3,42% de creixement entre 2021 i 2022. En canvi, la comercialització del cava de guarda superior de paratge qualificat (els de més de 36 mesos) s’ha duplicat, fins als 20 milions d’ampolles, gràcies sobretot a la bona acceptació que tenen en el mercat interior.
Pel que fa a la producció, és significatiu remarcar l’aposta que molts cellers estan fent per l’opció ecològica. De fet, mentre la producció estàndard es va estancar, l’ecològic va incrementar-se el 40,7% en el període entre 2016 i 2022. Va passar de quatre milions d’ampolles a 32.
El cava és, de fet, l’espumós preferit per consumir a Espanya. El 86,3% dels consumidors opten per aquest producte quan es tracta de triar entre un espumós. Això no lleva, però, perquè hi haja certa preocupació entre els productors i elaboradors. “Les vendes de xampany han baixat i el prosecco ja no creix tant. El que ens preocupa —explica Fernando Medina, membre del Consell Regulador— és que, davant la caiguda que està experimentant el vi negre, hi ha cellers que estan començant a fer vi espumós i alguns són de moltíssima qualitat. Pot ser una competència deslleial que ens pot fer mal”. •