Szymon Holownia és una inusual estrella de YouTube. No publica vídeos breus per fer riure, no dona consells de bellesa ni s’enregistra a si mateix mentre juga a videojocs. En comptes d’això, segueix les sessions del parlament de Polònia, el Sejm, des que els partits liberals i burgesos hi tenen majoria. Hi ha tants polonesos que estan mirant el nou president del parlament que YouTube ha atorgat al canal de vídeos del Sejm l’anomenat Botó de Plata, una distinció per als canals que superen els 100.000 subscriptors.
“Gràcies per ser-hi”, diu Holownia adreçant-se directament als espectadors, mentre davant seu hi ha una sala de plens plena de gom a gom. Com a primer ministre ja designat, Donald Tusk acaba de fer lliurament de la seva declaració de govern. És 12 de desembre, dia 2 del final d’una llarga transició de poders a Varsòvia. Aquests dies el canal de YouTube del Sejm supera els 4 milions de visites. La gran quantitat de gent davant la pantalla, la gernació de premsa al Sejm i la tensió patent dels diputats: Polònia es mira a si mateixa mentre fa història.
Han passat dos mesos des que Polònia va escollir un nou parlament. Ja abans de les eleccions del 15 d’octubre, els analistes parlaven de la decisió més important del país des de la caiguda del socialisme, atès que la població no anava a votar simplement un nou repartiment de diputats, sinó que calia decidir entre dos sistemes polítics. D’una banda, el partit nacionalconservador PiS, que el 2015 va assolir el poder i immediatament va començar a construir un estat de caràcter autòcrata. De l’altra, una coalició opositora conformada per liberals, progressistes i conservadors, que s’aplegà al voltant de l’expresident del Consell de la UE, Donald Tusk, i que feu una clara declaració d’adhesió a l’estat de dret i a la UE.
Després de les eleccions va quedar ben clar que els polonesos s’havien pres seriosament aquesta decisió, ja que la participació va superar el 70 per cent, i a les grans ciutats fins i tot va estar per sobre del 80. La participació va augmentar massivament entre la població més jove de 30 anys, i és que mentre que en les eleccions anteriors del 2019 va votar un 46 per cent d’aquests, en les de 2023 va ser un 69 per cent. Si bé és cert que el PiS va ser de nou la força més votada, l’oposició encapçalada per Tusk va obtenir suficients escons al parlament per conformar un govern conjunt. Una majoria va votar per acabar amb el PiS i, per tant, per un retorn a una democràcia pluralista.
Ara mateix, al parlament polonès no només és possible de veure la magnitud dels obstacles per a aquest canvi de poder, sinó que aquí també es pot entendre com i gràcies a qui ha estat possible.
A primera fila de la sala de plens, i amb el grup parlamentari del seu PiS darrere, seu Jaroslaw Kaczynski. Quan el líder del partit ocupa la tribuna d’oradors, afirma diverses vegades: “Donald Tusk és un agent alemany.” En la seva percepció de la realitat, el PiS no ha estat derrotat per un rival polític, sinó que un enemic del poble li ha arrabassat el poder, així és com veu el PiS l’oposició. Els nacionalconservadors de Kaczynski no s’han decidit per una rebel·lió oberta i no han impugnat el resultat electoral. Tanmateix, sembren l’ombra del dubte allà on poden.
Quan, dimarts al matí, Tusk lliura finalment la declaració de govern, no s’hi presenta tan sols un polític que ha guanyat les eleccions amb la seva coalició de partits. Allà hi ha un home que sap que els polonesos han votat a partir d’una convicció que té més a veure amb els seus valors que amb ell com a persona. “M’agradaria donar les gràcies a aquelles persones que durant aquests anys no han deixat de creure que Polònia pot ser un país millor”, diu Tusk, que no es refereix als polítics de l’oposició, sinó a la gent que de forma incansable no ha deixat de sortir al carrer d’ençà del 2015. Contra els atacs a la justícia, contra la prohibició de l’avortament, contra la política educativa nacionalcatòlica.
Encara ningú no sap si el nou govern tindrà èxit en l’empresa de recuperar la independència de la justícia i dels mitjans públics. Tot i això, almenys en aquests primers i especials moments del nou inici queda clar que Tusk no ha guanyat tot sol, sinó que hi ha una societat que amb esforç ha recuperat la dignitat política.
És dilluns al vespre a la gran sala del cine del Palau de Cultura al centre de Varsòvia. La febre política s’ha encomanat tant per la ciutat que els operadors dels cinemes han decidit transmetre els dos dies de debats al Sejm a la gran pantalla. Els grans moments que s’esperen són el fracàs del govern del primer ministre del PiS Mateusz Morawiecki (dilluns al migdia, sala plena, celebració), l’èxit de Donald Tusk en la moció de confiança (dimarts al vespre, sala plena, celebració) i, entre aquests dos moments, la decisió del parlament d’encarregar a Tusk la formació de govern.
Al cinema, n’hi ha que fan salts i s’abracen als que hi ha asseguts al costat, i hi ha aplaudiments i rialles. Quan a la pantalla els parlamentaris comencen a cantar l’himne nacional, la gent es posa dempeus i entonen el cant. És just el moment en què la càmera enfoca un Tusk radiant, i després fa un canvi de pla sorprenent cap a la tribuna d’oradors. És on hi ha un Kaczynski que fita Tusk: “Vostè és un agent alemany, un simple agent alemany.” Cridòria al cine. Els insults s’entremesclen amb riallades histèriques. “Per sort, aquest ja és tan sols un home ridícul, ja no fa por”, diu una dona.
La gent queda reunida davant del cinema, alguns fumen. Joanna Zukowska ha vingut amb dos amics, té 29 anys i treballa en el camp del màrqueting. “No volíem viure aquest moment important sols a casa”, diu. La pregunta de si va votar, l’agafa per sorpresa. “Amb aquest partit ja no es podia prendre partit.” Segueixen el canvi de poder al cinema perquè aquests dies la política polonesa s’ha convertit en un gran esdeveniment. “I perquè aquest cop no traurem l’ull de sobre del nostre govern, des del principi.”
De nou al parlament, en un racó que s’ha assegurat el partit Lewica (Esquerra), que forma part de la coalició de govern de Tusk. Krzysztof Smiszek, de 44 anys i jurista, és diputat des del 2019 i, com ell diu, “l’únic gai declarat” del parlament. “M’ha costat molt d’esforç entrar en política i enfrontar-me a l’odi del PiS”, diu. “Però aquest govern ha atacat tot el que per a mi és important.” La seva presència al Sejm va ser precedida per molts anys formant part de diversos grups contra la discriminació i per la lluita per la igualtat de les persones no heterosexuals. “Molta gent votava el PiS perquè aquest partit els prometia seguretat i justícia”, diu Smiszek. Però afirma que el govern ha utilitzat el poder no tant per protegir els dèbils, sinó per marginar les minories.
Vuit anys de PiS han infligit canvis profunds a Polònia. La societat atribueix als conservadors de Kaczynski que avui dia un liberal com Tusk no pugui ocultar tan fàcilment qüestions de caire social. I els conservadors són igualment responsables del fet que l’hostilitat política i la mentalitat de bàndol hagin arrelat al país, trencant amistats i famílies. Tanmateix, l’agressiva i combativa retòrica del PiS tenia un efecte secundari que no estava al pla. El portal de notícies News from Poland parla d’un “backlash contra el backlash”, és a dir, com més autoritari i conservador es tornava el govern, més liberal es tornava la societat. En els anys del PiS es van organitzar més desfilades de l’orgull LGBT que mai. L’any 2019, per exemple, més de vint. Els índexs de suport al matrimoni universal van pujar. L’opinió al voltant del dret a l’avortament s’ha liberalitzat clarament, ja que el 2019 només el 53 per cent dels polonesos estaven a favor d’una llei de l’avortament liberal i el 2022 ja és un 70 per cent.
El gener del 2016 el PiS estava còmodament instal·lat en el poder i el llavors ministre d’Exteriors Witold Waszczykowski va dir que “cal sanar el país de malalties que no tenen res a veure amb els valors tradicionals de Polònia”. També va dir que calia protegir Polònia de convertir-se en una part d’un “món de ciclistes i vegetarians”. Tres anys més tard, el portal sobre veganisme Happy Cow ha inclòs Varsòvia entre les deu ciutats on millor es pot experimentar el veganisme.
Visitem l’establiment vegetarià Mleczny de l’avinguda Jerozolimskie. Ewelina Kasnowski acaba de menjar-hi unes patates i amanida per 10 zlotys, uns 2,30 euros. Ella es va fer vegetariana fa vuit anys. Rumia una mica, mostra certa sorpresa i riu: “Però això no té res a veure amb el govern.” Kasnowski té 29 anys i és estilista. No té un especial interès per la política, però durant els anys de govern del PiS no s’ha perdut ni una manifestació pels drets de les dones. “La prohibició de l’avortament ens feia por a mi i a les meves amigues”, diu. El final de l’era PiS, el qualifica com un “alleujament enorme”. La principal motivació per a ella per anar a votar: “Vull poder estar segura que el futur de Polònia és a la UE.” Per Nadal, Kasnowski visitarà la família a Gdansk. Quan governava el PiS, les discussions a la família s’havien tornat més intenses. “Jo m’estimo la meva àvia, però és fàcil deduir que mira la televisió del govern tot el dia. La meva cosina s’ha declarat obertament bisexual i a taula la meva àvia diu coses d’allò més extremes sobre les dones lesbianes.” Si es compara amb això, que l’àvia sempre amagui a la seva neta vegetariana cansalada sota les patates no representa pas cap problema.
Un desig de Kasnowski per al futur? Una televisió oberta que deixi de ser un instrument propagandístic del govern. N’hi ha prou amb mirar un parell de minuts la Telewizja Polska per saber que encara falta molt per assolir-ho. S’hi sent dir que el nou equip de govern de Tusk representa “els escàndols i les situacions lamentables”.
Llavors un primer escàndol sacseja el parlament. I no es deu al nou govern. Poc abans de la moció de confiança a Tusk, se celebra al vestíbul del parlament la Festa de les Llums jueva, la Hanukkà. 40 persones, entre les quals molts nens, escolten el rabí de Varsòvia. Fa 17 anys que el parlament convida la comunitat jueva per celebrar-hi la Hanukkà. Però aquest any el diputat ultradretà Grzegorz Braun del partit Confederació irromp en la celebració amb un extintor que dirigeix a les espelmes enceses dels canelobres i a la cara d’una dona. Els assistents jueus i els parlamentaris queden en xoc. Tusk qualifica l’atac de “vergonya”, els partits el condemnen, però el mal ja està fet. El dia que havia de simbolitzar el nou inici del país queda marcat ara per una agressió antisemita sense miraments.
Tres hores després de l’atac, el diputat Franciszek Sterczewski observa les espelmes dels canelobres de la Hanukkà, que tornen a estar enceses i són vigilades pel servei de seguretat. “Aquest atac il·lustra el mateix que els vuit anys de PiS; cal molt menys temps per destruir que no pas per construir alguna cosa bona”, diu Sterczewski. Com més parla, menys resignat sona. Sterczewski, arquitecte de 35 anys, va crear a Poznan, ciutat de l’oest del país, un dels moviments de protesta més persistents per defensar la protecció de l’estat de dret.
“Per a nosaltres, el més important era crear un punt de trobada real per a la gent”, diu Sterczewski. Sorprenentment, el 2019 va ser elegit com a diputat independent en el darrer lloc de la llista de la Coalició Cívica al Sejm. “Per a molta gent ha estat molt important que avui Tusk hagi donat les gràcies als polonesos”, diu Sterczewski. Entitats i voluntaris haurien assumit els darrers anys les tasques que l’estat governat pel PiS havia desatès: educació política, defensa dels drets humans i divisió de poders de la democràcia. Assistència als migrants o als joves. “Ara poden començar uns anys en què l’estat ja no treballi contra la societat civil, sinó que li sigui un suport.”
Un home com l’ultradretà Braun simbolitza per a Franciszek Sterczewski la brutalitat política que al cap de vuit anys del PiS s’ha estès en la democràcia polonesa. “Però no estem desemparats, si comencem a respectar de nou les lleis i les normes”, diu Sterczewski. Assegura que costa més esforç crear una comunitat cohesionada que una d’estructurada mitjançant l’odi i l’exclusió. Tanmateix, les eleccions han demostrat, diu, que els polonesos han preferit triar el camí de l’esforç.
Traducció d'Arnau Ferre Samon