La majoria de PP i Vox al Consell de Mallorca ha forçat el canvi de Diada oficial. Enlloc del 31 de desembre torna a ser el 12 de setembre, tal i com era d’ençà de la seva invenció el 1997 i fins a l’any 2016 quan l’esquerra imposà l’altra data, tradicionalment reivindicada pel catalanisme social i polític.
Segons el conseller insular de Presidència, Antoni Fuster, la decisió és fruit del «compliment de la nostra paraula; prometérem que faríem el canvi abans d’acabar l’any. El 12 de setembre representa la jura del rei Jaume II de la Carta de franqueses i privilegis del Regne de Mallorca el 1276, moment en el qual es dota el regne de majors llibertats i drets, inclosa la protecció als jueus i a alguns musulmans». A més, recorda el representant del PP que així la institució evita rememorar un conflicte bèl.lic com fou la conquesta de Mallorca per part de Jaume I. Finalment, justificà el canvi -basat en tres informes d’historiadors- també en el fet que el 31 de desembre «només se celebra a Palma» i no a tota l’illa.
En realitat el canvi de data era una reivindicació de Vox i així ho va imposar quan pactà amb el PP el govern del Consell de Mallorca. Per als ultres els 31 de desembre és una data «catalanista» que vol «imposar els Països Catalans», tal i com sempre han dit. Per tant, per a ells era un objectiu bàsic de la seva anomenada «guerra cultural» i així ho imposaren al PP, que ho acceptà.
Des del PSOE s’ha criticat fort ferm la decisió. Segons Catalina Cladera, expresidenta socialista de la institució entre 2029 i 2023 i actual cap de l’oposició, «el procés que ha fet servir l'equip de govern PP-VOX per validar el canvi de la data de celebració de la Diada de Mallorca no és ni democràtic ni representatiu», perquè, al seu entendre, «pretén culminar la guerra cultural contra els mallorquins, i ho faran d'esquenes al mateix Consell, als historiadors i experts, i a la ciutadania en general». Critica que el «el pseudo expedient s'ha vestit amb una consulta als ajuntaments, en la qual només han participat la meitat dels consistoris, la gran majoria dels quals governats precisament per PP-VOX. I uns informes a tres experts, que no s'ha explicat com ha estat triats ni amb quina premissa se'ls ha encarregat l'estudi des del Consell amb un contracte menor adjudicat a dit, per dir precisament allò que volia l'equip de govern».
Cladera assegurà que des del PSOE «seguirem exigint que es mantingui la data del 31 de desembre com a centre de la Diada de Mallorca, ja que va ser fruit d'un consens d'una comissió d'experts que comptà amb participació ciutadana, que aplegà l'acord del 90% dels historiadors, del 79% dels ajuntaments, d'un 84% de les entitats vinculades i d'un 80% dels ciutadans consultats. Una feina seriosa, al contrari de la que ara ha muntat» el PP.
És curiosa la posició del PSOE perquè fou aquest partit el que permeté de forma entusiasta la invenció en 1997 de la Diada de Mallorca del 12 de setembre. Les eleccions d'aquell any donaren com a conseqüència la majoria absoluta del PP al Parlament balear, però no al Consell mallorquí. On el PSOE pactà amb el partit dretà regionalista Unió Mallorquina i oferí després sumar-se a l'acord a PSM i Esquerra Unida, els quals, amb dubtes, acabaren per acceptar-ho. Aquell estrany pacte suposà que la presidència de la institució seria per a Maria Antònia Munar malgrat que el seu partit, UM, només havia assolit 2 dels 17 escons de la nova majoria i sobre els 33 de la institució.
Un dels eixos d'aquell acord fou la invenció de la Diada, tal i com exigia UM. La presidenta del Consell, Munar, desplegà des de tot d'una de ser investida un ampli ventall de decisions respecte a la creació de nous símbols de la que entenia la «mallorquinitat» que representava el seu partit. Volia convertir el Consell «en el vertader govern dels mallorquins». En aquesta línia, UM s’inventà -i entre d’altres originals fabricacions, com els gegants de la institució, el cos de fabiolers...- la Diada de Mallorca per al 12 de setembre.
Fruit del pacte polític, el PSOE assumí amb entusiasme aquella nova Diada, fins al punt que un dels seus representants d’alehsores, Damià Ferrà-Ponç, la qualificà com a fruit «d’un gran acord majoritari» tan polític com social. Així va nèixer aquesta Diada.
A pesar que el PSM i Esquerra Unida l’acceptaren per no rompre el pacte que evitava que governàs la dreta, sempre van deixar clar, sobretot els nacionalistes, que no renunciaven a imposar algun dia la que consideraven la «vertadera Diada del poble de Mallorca» que al seu entendre era el 31 de desembre. Data que commemora l’entrada a la Medina Mayurqa sarraïna de les tropes cristianes del Rei En Jaume. La commemoració oficial d’aquesta data només se circumscrivia aleshores a Palma i el PSM volia convertir-la en la festivitat per a tota l’illa com a homenatge a l’entrada de Mallorca a la catalanitat.
Lògicament, Més per Mallorca -partit nascut a partir del PSM-, ha rebutjat el canvi i ha acusat al PP i Vox de «prendre la decisió de manera sectària i antihistòrica». El portaveu nacionalistaen la institució insular, Jaume Alzamora, advertí que «es fa només amb l'aval dels municipis governats pel PP», cosa que suposa «només» el 52 per cent dels municipis, un percentatge que contrasta amb el «80% dels ajuntaments que varen donar suport al fet que la celebració oficial fos el 31 de desembre». Una celebració que es va imposar el 2016 a iniciativa de Més.
Per a Alzamora es tracta d’una «manera de procedir ideològica, capritxosa i unilateral per part del PP i del president de la institució insular, Llorenç Galmés, que res té a veure amb la metodologia que es va seguir» el 2016. Per aquest portaveu de Més, «històricament el 31 de desembre és la data més rellevant de les historia de Mallorca, com a data fundacional de la comunitat humana que avui dia encara s'entén com a poble mallorquí».