Índia

Per què ha esclatat a l’Índia una competició per construir l’estàtua més alta del món?

A l’Índia s’ha desencadenat una competició per qui pot construir l’estàtua més alta del món. D’aquesta manera els nacionalistes hindús volen reescriure la història.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan va arribar el dia els helicòpters van deixar caure flors i els avions de combat volaven pel cel. Narendra Modi, primer ministre indi i mestre de la pompositat, agafa el micròfon. “El nostre poble mai no oblidarà aquest dia”, va cridar. L’estàtua recorda que “el futur d’aquest país serà igual de gran que ella”.

Per construir-la van fer falta més de 3.000 treballadors i quatre anys, a més d’uns 375 milions d’euros. Després de tot, ara ja està acabada: des de fa poc l’estàtua més alta del món es troba a l’Índia. L’escultura mesura 182 metres, quasi el doble que l’Estàtua de la Llibertat. “L’estàtua de la Unitat”, li diuen, és un gegant.

Però no serà així per sempre. Per al 2021 es construirà un monument eqüestre enorme en una illa artificial davant de la costa de Mumbai. 212 metres d’alçària. Modi ja ha posat la primera pedra. La setmana passada un altre estat va anunciar que erigirà una estàtua encara més alta: 221 metres. Prompte les tres estàtues més altes del món podrien estar a l’Índia.

Però, per què? No és que a l’Índia no hi hagi altres coses a construir: fan falta autovies, molta infraestructura important en un país que voldria prescindir de Xina. En lloc d’això, s’ha desencadenat una competició entre polítics indis sobre qui construirà l’estàtua més alta. El motiu és convincent.

Les estàtues són monuments permanents. Caracteritzen la visió del passat fins i tot quan els seus constructors ja fa temps que no hi són. Per això val la pena preguntar: a qui, o millor, a quines versions de l’Índia s’erigirà un monument? A primera vista les tres figures a qui es dediquen les estàtues no podrien ser més diferents.

En primer lloc, la que s’ha inaugurat fa poc: l’efígie de Vallabhbhai Patel, el viceprimer ministre de l’Índia, també anomenat “l’home de ferro”. Ell va ser qui després de la independència va unir, amb pressió i diplomàcia, més de 560 estats principescs per convertir-los en l’Índia moderna.

Després, l’estàtua planificada de Shivaji, un rei hindú del segle XVII que va lluitar contra els governants mogols musulmans.

I el projecte més recent: una estàtua de Rama, una deïtat hindú, el vencedor de dimonis.

Per què aquests tres? Per què no s’immortalitza de la mateixa forma l’heroi nacional Mahatma Gandhi, predicador de la pau i la tolerància? Es tracta de reemplaçar les velles personalitats que han definit l’Índia durant molt de temps amb noves figures, i amb el relat de Narendra Modi de la història índia.

Modi governa a l’Índia des del 2014. El seu partit, el BJP nacionalista hindú, difon un estat que es diferencia de l’Índia secular dels pares fundadors. Per al BJP l’Índia és un país de moltes religions, però l’hinduisme té prioritat. Els cristians i els musulmans són benvinguts, mentre s’atenguin a les regles de la majoria.

No hi ha cap altre lloc on aquesta interpretació no es vegi més clara que en l’estàtua del déu Rama que acaben d’anunciar. El primer ministre de l’estat d’Uttar Pradesh, un company de partit de Modi, vol que el colós es construeixi prop d’un lloc sagrat, que tant musulmans com hindús reivindiquen.

En la ciutat d’Ayodhya el 1992 va haver revoltes religioses sagnants. Milers de nacionalistes hindús van derruir una mesquita construïda feia molts segles. Van morir al voltant de 2.000 persones. Mentre ara el Tribunal Superior delibera sobre si es pot construir un temple on, suposadament, va nàixer el deu Rama, el govern nacionalista hindú d’Uttar Pradesh passa als fets. La figura del rei hindú Shivaji envia un missatge semblant.

Amb l’estàtua ja construïda de Patel tot és una mica més complicat, però també encaixa en el patró. El BJP de Modi no pot exhibir cap gran heroi dels temps del moviment d’independència, al contrari que el seu adversari polític del partit del congrés, al qual pertanyien molts dels qui llavors lluitaven per la llibertat, com Patel.

Modi vol apropiar-se del llegat de “l’home de ferro” i estilitzar-lo en una figura exemplar: patriota i fred estratega, suposadament a favor de l’hinduisme. Per tant, els descendents del qui va ser primer ministre indi per primera vegada, Jawaharlal Nehru (entre ells el seu besnét, l’actual líder de l’oposició Rahul Gandhi) preferirien fer que Patel caigui en l’oblit. Ara, però, amb l’estàtua Modi l’ha fet immortal.

Aquesta és almenys una interpretació de la veritat tolerant. El contrast creat entre Nehru i Patel, que era profundament lleial al seu mestre Gandhi, és dubtós. Però a llarg termini la veritat tindrà poca importància. Modi ha fet història amb l’estàtua de Patel, que encara continuarà tenint efecte després d’ell.

En una de les fotos oficials de la inauguració es pot veure Modi amb els braços creuats i la kurta onejant al vent. Darrere d’ell, al lluny, s’eleva el monument de Patel. Però l’angle sembla estranyament distorsionat per la distància; o, potser, en realitat mostra exactament el que es volia.

En l’estàtua el primer ministre es presenta com un gegant. I l’estàtua més gran del món, com un nan.

Traducció de Mar Sanfèlix

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.