Els Crítics

La resistència de la ficció

El reputat director de cine iranià Jafar Panahi, en arrest domiciliari des del 2010, dirigeix i protagonitza 'Tres Caras', premi al Millor guió al darrer Festival de Canes

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Ben curiós, el trajecte que fem amb Tres caras. Tot comença com un thriller. Un vídeo enviat per mòbil ens posa sobre la pista d’una noia que demana ajuda per escapar de la seva família. Som a Iran, zona àrida, rural i conservadora. Quan es talla la comunicació, quedem amb l’interrogant de saber què ha passat amb la noia, de si ha desaparegut, de si ha pres mal, de si ha escapat, o de si necessitava cridar l’atenció i prou. Comença, llavors, una road movie que ens porta de camí a l’origen de tot plegat —les muntanyes del nord-oest del país, properes a Turquia—, amb el reputat director de cine Jafar Panahi i la famosa actriu Behnaz Jaffari anant a l’encontre de l’adolescent.

La pregunta, la primera, és saber si es tracta d’una manipulació o no. De si el vídeo és real, de si la situació és versemblant, de si hi ha algú en perill. O de si la noia en qüestió ha pres mal. Esperonat per Jaffari —sobre qui recau el pes d’aquesta història de realitat i contemplació, de cinema dins del cinema, de ficcionar o no la realitat, de saber on és la difusa línia que separa il·lusió de convenciment—, el cineasta Panahi esdevé el partenaire necessari de l’aventura. Aquella figura egrègia, impassible, que acompanya el dolor, l’emoció i el rebombori que suscita l’actriu, i que sap dotar de silenci (i de mirada) tot allò que passa. Un director capaç de fer que el vehicle sigui l’ull de l’esdevenidor, com la ciutat retratada a l’altra banda del vidre de Taxi Teheran (Taxi, 2015): aquell punt des d’on tot es veu, just allà on hi ha la càmera, des d’on s’observa el que va passant, el flux de la vida, convertit en el trípode imprescindible, en l’eix de rotació de la funció, i en el receptacle des d’on som testimonis de la confidència, de la rutina, de la llar passatgera, de la nit a la intempèrie, mentre tot es va posant a lloc. Com si la càmera no hi fos.

Després, nou gir cap a la contemplació d’una realitat ancestral. D’unes tradicions seculars on els homes manen, on les dones criden i callen —mai quan tocaria, per desventura del seu fat—, on les noies han d’enginyar-se-les per poder sortir d’aquella gàbia que és l’arrel del propi món, on la pols és l’estendard d’una civilització ancorada i remota, on les carreteres són d’un sol pas i el mètode per no estavellar-se és un codi de clàxons en simfonia. I la càmera, sempre fixa, amb el cotxe com a punt de suport des d’on observar això: els tres rostres que anomena el títol.

Tres rostres de dona. La dona que vol sortir de l’angoixosa rutina d’un país. La dona que vol ser actriu. La dona que ho és, i és vista com una extraterrestre pel fet de ser-ho, i de tenir vida a través d’una pantalla. Totes les dones, en elles: les que fracassen i les que bategaven a El círculo (Dayereh, 2000), on criticava la vexació quotidiana i una manca sistèmica de llibertat. Una privació molt semblant a la que pateix el mateix Pahani, condemnat a presó —va passar-hi 88 dies— i a no poder sortir del seu país, on compleix arrest domiciliari. Des d’aleshores, el seu món petit i els murs que el contenen han passat a ser matèria de reflexió sobre el que passa enfora —i, encara amb més potència, del que passa endins—, sobre el que és cinema, sobre l’impediment de dir.

Malgrat que no el va poder recollir, Tres caras guanyava el premi a millor guió a Canes en aquesta darrera edició. Una absència convertida en la incertesa del revolt final del mateix film: la contemplació d’una realitat obstinada, i la meravellosa resistència de la ficció.
 


Three Faces
Direcció: Jafar Panahi

Títol estrena: Tres Cares
Iran, 2018
Durada: 100 minuts
Guió: Jafar Panahi, Nader Saeivar
Fotografia: Amin Jaferi
Música: Fernando Velázquez
Repartiment: Jafar Panahi, Behnaz Jaffari, Maedeh Erteghaei, Narges Delaram
Gènere: Drama


 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.