Són les 12 hores i la plaça Universitat està plena de gom a gom. Samarretes grogues per tot arreu que, abans de l’existència dels presos polítics, eren una identificació contra les retallades al sector públic. Professionals i estudiants surten al carrer per revertir els efectes de la crisi. Coregen "vaga, vaga! La primària ja no traga", "revertim les retallades" o "stop precarietat", entre més. La manifestació era convocada per la USTEC-STEs, la CGT, la IAC, el Sindicat de Professors de Secundària, Rebel·lió Atenció Primària i CATAC-CTS. No para d'arribar gent.
Mentre criden "gratuïtat a la universitat", el Front Estudiantil de Catalunya sosté una pancarta que insta a la mobilització: "la pública depèn de tu". La portaveu de l'organització reclama una educació al servei del poble treballador: "S'han d'eliminar les taxes abusives, paralitzar el 3+2 i millorar les condicions laborals del nostre professorat", diu. A més, adverteix que es preveu una acció directa a la tarda del mateix dijous. Al costat, unes quantes professores de primària de l'Institut Joaquim Rubió d'Ors (Sant Boi de Llobregat) denuncia que pateixen moltes limitacions per fer un treball competent, a causa de la falta de recursos: "No tenim psicòlegs ni pedagogs per afrontar la diversitat funcional ni fer models inclusius", explica Eugènia Miret, professora de 1r i 2n de primària del centre.
Lluís Ruiz arrossega el cotxet de la seva filla per seguir la manifestació que ha començat a dirigir-se cap al Parlament. És professor de l'Institut Federica Montseny (Badia del Vallès) que exigeix el retorn de les pagues extres i, sobretot, eines de suport per afrontar la diversitat cultural, creixent a les aules: "Ens han de donar formació i eines als professors per poder garantir un ensenyament inclusiu", expressa. El representant de la USTEC al Vallès Occidental, Dani Martín, recorda que la #vagapública té com a objectiu principal recuperar les condicions que hi havia abans de les retallades del 2010 i garantir un espai laboral que permeti treballar amb qualitat a qualsevol sector públic, com ho són la sanitat i l'ensenyament. "Això mateix", diu Rosa Plana, una professora de filosofia de l'Insitut Vall d'Hebron que no entén perquè la UGT i les CCOO s'han desvinculat del #29N i opina que fer una vaga dedicada a la recuperació dels sous del 2013 i 14 -al gener- "desvirtuarà el missatge", per això ella no hi anirà: "Nosaltres necessitem personal per aconseguir que els alumnes connectin amb les aules. Som molt pocs docents per lluitar contra la ruptura que hi ha entre el món real i l’educatiu. Cal personal per apropar l'escola a la realitat, i motivar als alumnes", lamenta.
Amb altaveus i micròfons, un dels grups més invisibilitzats del món educatiu es fa veure: són el bloc del personal externalitzat, que inclou vetlladors, personal de la neteja i monitors, entre d'altres. Aquests protesten per unes condicions dignes i que els seus contractes no estiguin a mans de multinacionals del tercer sector: "Patim precarietat laboral i entre nosaltres hi ha persones que no arriben a cobrar 150 euros al mes", comenta una educadora emocional. També, entre els manifestants trobem entitats veïnals que han sortit a donar suport a la vaga pública. Aquest és el cas d'Ignasi Garnica i Xavier Caballé, ambdós estan vinculats amb el moviment veïnal: "Pensem que ara és el moment d'actuar perquè la gent està sensibilitzada. El govern ha d'aplicar els mateixos esforços en el procés que a les lluites socials".
D'altra banda, hi ha el bloc dels professors universitaris. Aquests fan d'escombra de les més de 7.000 persones que baixen per Via Laietana. Mireia Bolibar, una investigadora postdoctoral, posa l'accent a la fragmentació que pateixen els professors universitaris: "És molt difícil anar tots a una, perquè tots els casos són diferents". Considera que el problema de la universitat és estructural i que cada cop és més complicat fer-s'hi un lloc. Un altre afectat de la precarietat als centres universitaris és Jordi Mir Garcia, un professor associat de la Pompeu Fabra i la Universitat Autònoma: "El problema és que la meva figura estava pensada per apropar persones amb carreres laborals al món acadèmic. En canvi, en molts casos els associats són professors que imparteixin matèries estructurals, però les universitats s'estalvien la seguretat social i pacten uns contractes molt deficients", explica. Tot i ser un dels col·lectius més perjudicats, només són una cinquantena de persones: "Això és perquè la gent pensa que el seu mal no vol soroll. I creuen que val més no qüestionar massa i esperar a què se'ls obri una plaça. Som molts que hem de compaginar la vida acadèmica amb un altre treball, com pot ser cambrer", diu Mir Garcia.
La manifestació acaba a les portes del Parlament, on totes les entitats expressen els seus reclams al conseller d'Economia Pere Aragonès i tots els consellers del govern. A crits, el sindicat d'estudiants exigeix la dimissió del conseller d'Interior, Miquel Buch, responsable d’alguns cossos de treballadors que es manifesten. I un grup de nois de batxillerat ens diu que allò que per Eduard Pujol són 'engrunes', per a ells representa les seves oportunitats de futur.