Retorn a 'Gilmore Girls'

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

“No tornis mai al lloc on vas ser feliç”. Ara no recordo on vaig llegir o qui em va dir aquesta frase, però sovint em descobreixo pensant que és un consell savi, com a mínim en termes televisius. I és que la temptació de tornar a sèries amb les quals vam gaudir és tan elevada com remotes les possibilitats que aquest retorn estigui a l’altura del record que ens van deixar. Com a màxim, pot ser un motiu d’alegria per als fans més entregats, però de vegades ni això. És el cas de Gilmore Girls, que després d’acabar el seu recorregut l’any 2007 (i amb set temporades en antena) aquests dies ha tornat amb quatre episodis que han permès a l’audiència tornar a l’encantador poble de Stars Hollow. El cas d’aquesta sèrie és més delicat que el d’altres sèries que tornen, ja que el poble en qüestió és una arcàdia ideal, un món idíl·lic que per a l’espectador és un refugi de la vida real i que és important preservar inalterat: és el llegat que deixa la sèrie.

Tornar a Stars Hollow vol dir tornar a un lloc reconfortant, i la història que s’hi narri ha de ser també reconfortant. Gilmore Girls va ser sovint una fantasia, no del tot distanciada dels problemes reals, però una fantasia al capdavall. El pitjor, de tots els errors que ha comès Gilmore Girls en el seu retorn ha estat justament trair aquest esperit. N’hi ha hagut d’altres, que enumero ràpidament: els episodis han estat massa llargs i en conseqüència han generat problemes de ritme i escenes allargades de manera tediosa (especialment els números musicals), la desfilada de cameos d’antics personatges i d’actors afins ha estat forçada, i alguns personatges secundaris han estat tan exagerats que han passat de ser entranyables a ridículs. Però el pitjor, deia, és perdre l’esperit gilmorià en deixar l’espectador amb un regust de derrota amarga.

I és que una part important de la idea de Gilmore Girls era que Lorelai, que havia tingut una joventut difícil com a mare soltera, lluitava perquè la seva filla tingués un futur millor (d’aquí que fes el que fos perquè pogués fer realitat els seus somnis, que havien de ser més grans que els de la seva mare). És una idea bonica reforçada amb el final de la sèrie (a partir d’ara spoilers) en què Rory emprèn una carrera periodística. Es deixa a l’espectador imaginar el seu futur brillant com a professional. En canvi, el nou final, presenta una Rory que ha fracassat com a periodista, ha de tornar a casa i acaba ocupant el lloc de la seva mare, de manera que queda embarassada i per tant destinada a ser també mare soltera a Stars Hollow. Aquest final circular no sols obliga a ser incoherent amb el personatge de Rory (que sempre havia estat una persona responsable i, a més, ja havia escaldat en el passat de relacions amb un home casat) sinó que esborra a l’espectador el somriure optimista i vital que havia estat el segell de Gilmore Girls durant anys. Per fer això, no calia tornar.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.