Sanitat

"El model català de sanitat fa que la meitat del pressupost se'n vagi a la privada"

Josep Martí Valls (Barcelona, 1943) va ser un dels fundadors de Marea Blanca. Després de 40 anys treballant a l’Hospital de la Vall d’Hebron, es va jubilar i es va convertir en activista a favor de la sanitat pública.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Creu que aquesta vaga de metges és necessària?

Estem d’acord amb la vaga. Amb la primera convocatòria del sindicat Metges de Catalunya estàvem d’acord, perquè la situació és crítica, però vam dir que el problema no era només dels metges sinó de tot el personal de primària i vam recomanar que s'entenguessin amb els altres sindicats per convocar una vaga conjunta. Ha estat impossible per un tema de personalismes entre sindicats. Aviat seran eleccions sindicals i tothom es vol apuntar victòries. Des de la plataforma hem donat suport a totes les mobilitzacions d’aquests dies perquè ens sembla que la situació és molt crítica.

Què la fa tan crítica?

El 2010 van començar les retallades, amb el Govern Mas i Boi Ruiz al departament de Sanitat. Ruiz venia de la sanitat privada i va anar a gestionar la pública; va retallar moltíssim i ha tornat a la privada. Aquell any el pressupost del departament de Salut era de 9.875 milions d’euros. El 2014 s’havien retallat 1.500 milions d’euros i el pressupost havia quedat en 8.290 milions. Ara estem a 8.800 milions. S’han recuperat 500 dels milions que es van perdre, però encara estem amb mil milions d’euros menys que el 2010.

Com ha afectat això la sanitat pública?

Això ho va pagar sobretot el personal: es va passar de 76.000 sanitaris el 2011 a 73.000. Uns 2.500 menys, dels quals 900 han estat metges i metgesses de primària.

Sobretot se n’ha ressentit la primària?

Els grans hospitals tenen una inèrcia tremenda de despesa -d’utillatge, d’altes tecnologies, etc- i per això s’emporten el 55% del pressupost de Salut. En canvi la primària va baixar fins al 14% del pressupost amb les retallades profundes. Ara estem al 16%. Però el que es considera necessari per funcionar bé és un 25% del pressupost. I penseu que un 13% ens els gastem amb fàrmacs! Això també és un disbarat.

Un 13% del pressupost de Salut va a farmàcia?

Sí, tant a la farmàcia ambulatòria com la farmàcia que recepten als hospitals. És tremend. Més de mil milions d’euros l'any! Paral·lelament la demanda creix d’any en any perquè la població s’envelleix. Hi ha malalties que abans mataven i ara s’han fet cròniques. Això implica més pressió sobre un sistema sanitari amb menys personal i menys recursos econòmics.

Tornem a la situació de l’atenció primària. Per què ha pagat els plats trencats?

La primària no té tecnologia sofisticada i no té ingressos. Per tant la partida de personal era fàcil de retallar. Primer no es cobreixen baixes ni vacances i tampoc jubilacions. Per això s’han perdut metges i infermeres. Això es veia a venir. Anàvem avisant que cada cop tenien més pacients, que ja eren 50 pacients per un dia per un metge, però els repetits governs des de Mas i Ruiz no han pogut o no han volgut fer-hi front.

Hi podien fer front amb els recursos tan minvats i la vigilància de Madrid sobre l'endeutament?

Fer política és sobretot prioritzar els recursos econòmics. Hi ha coses que s’estan fent i no caldria fer-les. I coses que s’estan fent als hospitals per inèrcia. Caldria passar el pressupost d’aquestes partides a primària i augmentar el personal perquè molts pacients no els calgui arribar a l’hospital. Hi ha moltes urgències d’urgències que estan sobresaturades perquè la primària no dona a l’abast en tractaments crònics, etc... És un peix que es mossega la cua. S’hauria de fer una bona redistribució amb prioritats d’allò que és més eficient i millor per la salut.

Com ha canviat la vida del metge en aquests últims anys?

Jo vivia molt bé fent de metge a la Vall d’Hebron. Amb els meus ingressos. Jo no treballava per la privada. Però podia fer recerca, publicava, feia intervencions, innovava. No eren grans sous, però amb les guàrdies, els triennis, etc, vivia bé. Ara els metges i les metgesses de primària -elles són majoria- ja no poden dir el mateix. Arriben justet a 1.500 euros al mes de sou base. Moltes d’elles -un 40 per cent- són interines o eventuals. Vol dir que no tenen segur el lloc de treball. Si són eventuals no saben si treballaran o no el mes següent. Qui es pot programar la vida així? Hi ha precarietat.

I com ha canviat això l’atenció als pacients?

Ja hi ha molts ciutadans que s’estan adonant que s’està deteriorant el sistema. Sobretot això es nota en l’accessibilitat. Abans trucaves al CAP (Centre d'Atenció Primària) i et donaven hora per al cap de dos o tres dies. Ara estan donant per dues o tres setmanes. En medicina de família. Ja no diguem les llistes d’espera tremendes que hi ha perquè l’especialista et visiti -que són de mesos- o perquè t’operin. Això s’ha anat agreujant i acaba beneficiant la medicina privada. Perquè la gent que pot es fa d’una mútua. I persones malintencionades com jo pensem que hi ha hagut interessos perquè això es deteriorés així.

-Aquest deteriorament no s’ha notat també en altres autonomies?

-No, perquè a la majoria de comunitats autònomes no tenen la proporció d’iniciativa privada pagada pel sistema públic. A Madrid, un 10% dels recursos públics van a concerts amb hospitals privats. Aquí aquest percentatge assoleix un 40% i més. A Catalunya tenim un model tradicional que fa que la meitat del pressupost se’n vagi a la privada. Pensa que d’hospitals cent per cent públics de l’Institut Català de la Salut, en tenim vuit. Però d’hospitals n’hi ha cinquanta. Els altres són o consorcis públics -amb ajuntaments o diputacions- o privats -com la Mútua de Terrassa o el Sagrat Cor-, que fan negoci amb la sanitat. Això encareix molt i genera corrupció. Avui han sortit publicats els sous dels grans gerents de la sanitat concertada. Cinc d’ells cobren més que el president de la Generalitat i uns quaranta, més que la consellera de Sanitat. Això pot passar en hospitals privats, amb lucre, o en fundacions sense ànim de lucre. La Clínica Plató és una fundació i no pot repartir beneficis. Però s’ho reparteixen en sous.

Avui, el president del PDeCAT, David Bonvehí ha dit que «no és que la Generalitat no hagi volgut aportar a la sanitat tots els seus recursos, sinó que la falta de finançament de l’estat espanyol fa que aquestes quantitats no siguin suficients».

Això no és veritat. Els recursos són migrats, però els de totes les comunitats ho són. Ho podem dir d’altres temes, però en aquest cas són excuses de mal pagador. El nostre sistema, que ha tingut força qualitat, és poc eficient -perquè hi ha molta hospitalització i poca primària, que trauria de sobre la feina senzilla i no saturaria els hospitals- i l’hem de repensar perquè sigui més important l’atenció primària.

El sindicat Metges de Catalunya també ha convocat vaga entre els professionals de la privada concertada.

Amb tota la raó. Per què han de cobrar pitjor a un hospital que a un altre? Es demana un conveni col·lectiu comú i just per tots els que treballen per al sistema públic.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.