Els telèfons mòbils i els efectes que té el fet d’estar connectats a les xarxes socials és un tema del qual s’està parlant més que mai. Sobretot, de l’ús que en fan nens i adolescents. Sembla que, després d’incorporar mòbils al dia a dia de moltes famílies, ara s’està posant en dubte l’abocament a la pantalla i la sobredosi de descàrregues de dopamina que suposen xarxes com TikTok, així com els models estètics que es promouen, més pròxims a la fantasia que a la realitat, i l’impacte que tenen en l’imaginari i la salut mental de tots plegats, però especialment dels més joves. Hi ha qui proposa una millor gestió dels telèfons mòbils, d’altres parlen de prohibició, a alguns els preocupa només la presència als centres escolars, d’altres posen límits d’edat. En aquest moment en què hem de trobar un consens que ens ajudi a no deixar en mans de grans empreses la cura dels més joves, s’ha estrenat un episodi d’una sèrie que intenta aportar la seva visió sobre el tema. Em refereixo a “I Am Ruth”, de la sèrie I Am, que té com a protagonistes Kate Winslet i la seva filla, Mia Threapleton. Es tracta d’una ficció en format d’antologia que explica diferents històries independents relacionades amb el fet de ser dona. El projecte té una peculiaritat: el creador del projecte, Dominic Savage, treballa amb l’actriu que ha de ser protagonista de cada episodi per donar-hi forma.
Així, que l’episodi “I Am Ruth” parli sobre una dona que és mare i està desesperada perquè veu com la seva filla està enganxada al telèfon mòbil, és producte de la voluntat de Kate Winslet de tractar aquesta qüestió. També així s’entén que la seva filla interpreti la filla de la protagonista a la ficció. Queda clar que és una cosa personal. Totes dues són els pilars d’un episodi que presenta el conflicte entre mare i filla d’una manera gairebé crua, despullada d’artificis. El punt de vista que més pesa al principi és el de la mare, una dona que veu com la seva filla cada cop està més distanciada d’ella. Kate Winslet trasllada molt bé la frustració de la mare. No sap com ha de parlar a la filla del que passa i va xocant constantment amb un mur de respostes malhumorades. Podria atribuir-les a la fase de l’adolescència, si no fos perquè és evident que la filla, que ha començat a desenvolupar hàbits estranys, sobretot amb el menjar, no està bé. A mesura que la història avança, ens donen també el punt de vista de la filla, que viu en un univers d’imatges falses que construeixen relats de vides impossibles d’imitar i que la fan sentir malament. Com més temps passa a la pantalla, més inadequada se sent.
Les discussions entre les dues és on les dues actrius es deixen més la pell. Són intenses i ofegadores, i fa patir molt veure que ni l’una ni l’altra té les eines per trobar-se i ajudar-se mútuament. Kate Winslet està sensacional, i de fet va guanyar el BAFTA a la millor actriu per aquest paper. Però Mia Threapleton també sap com s’ha d’enfrontar al talent de la seva mare. La sèrie posa l’èmfasi en la culpa associada al fet de no haver sabut veure la situació que s’estava creant i en la creença que si els teus fills no estan bé, és que tu no ho has fet bé. I en la culpa dels adolescents que se senten avergonyits en l’espiral d’addicció. Però, en última instància, està feta per assenyalar als creadors de les xarxes socials. De fet, Kate Winslet ho va fer directament al discurs dels BAFTA, demanant que s’eliminin continguts que són perjudicials per als més joves. A través del drama i la història personal, “I Am Ruth” aconsegueix recrear la realitat de moltes famílies i donar eines per a una reflexió pausada sobre un tema preocupant.
I Am
Creador: Dominic Savage
Repartiment: Kate Winslet i Mia Threapleton
Temporades: 3
Plataforma: Cosmo