El traductor Josep M. Pinto, que va acabar l’any passat la traducció completa d’A la recerca del temps perdut per a Viena Edicions, presenta enguany una versió catalana d’un clàssic de Jules Verne, Miquel Strogoff. Diuen que, per poder descriure l’estepa russa i altres detalls que enriqueixen aquesta recomanable aventura, Verne va comptar amb l’assessorament del novel·lista rus Ivan Turguénev. El novel·lista francès li “torna el favor” al rus citant-lo al tercer capítol, on es presenta el personatge protagonista: “En Miquel Strogoff pertanyia al cos especial dels correus del tsar, i tenia rang d’oficial entre aquells homes d’elit. El que es notava particularment en la seva manera de caminar, en la seva fisonomia, en tota la seva persona, i que el tsar va reconèixer sense esforç, és que era un ‘executor d’ordres’. Posseïa, doncs, una de les qualitats més recomanables a Rússia, segons l’observació del cèlebre novel·lista Turguénev, qualitat que conduïa a les més altes posicions de l’imperi moscovita”.
De Turguènev ha sortit enguany la interessant Rudin (magníficament editada per Quid Pro Quo Edicions i traduïda per Teresa Bauzà Bosch) i Viena, entre els seus “Petits Plaers”, va publicar La infeliç el 2022; Dos amics, el 2021; el mateix any El Toll va editar Tres drames estiuencs: El primer amor, Àssia i Mumú.
A Rudin, Turguénev introdueix un autor francès, però no és Verne: “I Dària Mikhàilovna entregà a Rudin un pamflet francès. Rudin agafà el llibret amb les mans, passà unes quantes pàgines i, quan el tornà a posar sobre la taula, respongué que, en realitat, no havia llegit aquesta obra del senyor Tocqueville, però que sovint havia reflexionat sobre la qüestió que plantejava”.