Entrevista a Lluís Gavaldà

«La lluita per l’hegemonia del procés és d’una miopia francament desconcertant»

Els Pets tornen a l’actualitat musical amb ‘Som’ (RGB Suports, 2018), un disc produït per Joan Pons (El Petit de Cal Eril) que sona madur, d’embolcall minimalista, precís i orgànic. Que sona a Els Pets i que, alhora, ens mostra la banda de Constantí en una tessitura nova, més delicada i segura del seu discurs i de la seva pròpia identitat. Melancòlics, però ben orgullosos d’haver complert 35 anys i de continuar al peu del canó.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Han passat cinc anys des de L’àrea petita (RGB Suports, 2013) i Som sembla que vol demostrar una de les lleis no escrites que regeixen les novetats discogràfiques d’Els Pets, la de la llei de contraris: de la mirada enfora del Bondia a la introspecció del Sol; de la felicitat que s’obre camí al Respira, a la serenor, tan bella i xafogosa, d’Agost; del més íntim a la necessitat de ser, de fer-ho en plural, d’expandir-se. “No m’ho havia plantejat així, però ara que ho dius, és cert”, diu Lluís Gavaldà, mentre esbossa un somriure.

L’àrea petita neix d’una situació personal molt fosca per part meva, de voler restar aïllat de tothom, de no sentir-me bé a nivell emocional i de fer veure que estava bé a través de les cançons”, confessa. “A Som sí que hi ha un punt més de connexió amb l’entorn, amb la gent que m’envolta i amb el territori. En aquest sentit, tens tota la raó. Crec que aquest nou disc és més expansiu. Té un punt melangiós, però no hi ha aquella tristesa que pots trobar a l’anterior”.

"Aquest nou disc és més expansiu. Té un punt melangiós, però no hi ha aquella tristesa que pots trobar a l'anterior"

Un disc que sona madur, lluny de les dèries adolescents i dels motius que els van fer triomfar, ara fa 33 anys. Amb cançons que es mouen en tres grans temes: la por, l’enyorança i fer-se gran. “És un disc que està fet per gent que té 55 anys i a qui ja se li han passat les manies de fer veure que no té 55 anys. No ho volem pas amagar. Per això hi ha un pòsit melangiós a tot el disc”, explicita. “A la vida hi ha un estat tardorenc on comences a mirar enrere, a tenir nostàlgia. Però on també mires endavant i veus com s’acosta la vellesa. És un moment en què tens un concepte de la fragilitat humana més present, i on ja no et sents invencible i immortal com quan tenies 20 anys”.

Els Pets presenten 'Som' | Els Pets

Un moment vital que és impossible de defugir, just quan observes l’avanç de la vellesa, que s’apropa a poc a poc, però de manera indeturable. Cosa que lliga Els Pets amb motius que els han fet ser tal com són, sempre amb certa debilitat per la gent gran. “Cert, ja en parlàvem a ‘Jaio’ o a ‘Gent gran’. Nosaltres venim d’un ambient rural, i a les zones rurals la gent gran encara és visible, no els tenim amagats a les residències, sinó que pots veure’ls encara al bar del poble, al casino o a casa, vivint amb la família”.

 

Compromesos i clars

A banda d’aquests tres grans temes —por, enyorança, vellesa— Els Pets continuen sent un dels testimonis sonors fidels a la realitat de cada moment. Si Agost arribava amb la història de “Pau”, just en els estralls de la guerra d’Iraq, ara no han pogut deixar de parlar del moment que ha viscut el país arran dels fets d’octubre. “L’exèrcit que vindrà” pren partit, però no de manera pamfletària, sinó per mitjà d’una cançó crua i d’embolcall alegre, amb aire pop i toc minimalista. “Això sempre ens ha agradat molt, que la cançó sigui un caramel de coberta dolça i que, després, quan el mossegues, tingui un cor més amarg i àcid. En aquest cas, la idea és que l’exèrcit que ens cal és el del poble, el de la gent del carrer. Que l’altre no el volem, ni ens interessa ni ens fa cap tipus de falta”. Ras i curt, clar i català, com sempre.

 

“Després d’aquest any tan convuls que hem viscut, una de les conclusions que podem treure és que tenim més força de la que ens pensem. Perquè és la força del poble el que ens ha portat on som ara. Tota la classe política ha anat a remolc d’una ocupació del carrer com a plataforma per demanar un país nou. D’aquí també ve el títol de Som. Hem de ser conscients que com més siguem i com més clar tinguem aquesta voluntat comuna, més coses i més llibertats aconseguirem”.

"L'exèrcit que ens cal és el del poble, el de la gent del carrer"

Gavaldà es mira amb estranyesa el balanç de forces dels partits sobiranistes i la gestió posterior a la declaració d’independència, sempre tenint en compte com d’afeblides estan les forces i com de complexes són quan pateixes una repressió brutal i tens gent empresonada o a l’exili. “Ara mateix, aquí hi ha una lluita clara per l’hegemonia política del procés, que és d’una miopia francament desconcertant i una mica emprenyadora. Crec que estan fent un magre favor al procés i, personalment, també trobo que han pecat de certa manca d’experiència a l’hora de crear processos d’emancipació nacional. Ens falten potser set o vuit processos per adonar-nos que aquestes coses no es fan d’un dia per l’altre, i que tampoc es fan amb brindis al sol, ni amb hiperventilacions”.

“Ara és hora d’adonar-nos de tot el que vam fer malament i que, si convé fer un pas enrere, es fa”. És hora de construir país, en altres paraules. “Hem de fer entendre que la independència mai no pot ser la finalitat única d’una proposta política, sinó que ha de ser un mitjà per transformar un territori en un lloc més just. I aquesta justícia social passa per fer una política en majúscules diàriament, no per un politiqueig en minúscules a base de declaracions per l’esquena, d’intrigues o de lluites fratricides”. Tampoc hi ha ajudat el silenci de bona part de l’opinió pública espanyola de tall progressista. “Des del meu punt de vista, crec que ha fet molt de mal aquesta equidistància cínica que posa al mateix nivell agressors, torturadors i repressors i  la gent que vol crear i que és agredida. Això és més condemnable que qualsevol declaració de Borrell, de Casado o de Rivera”.

Un paisatge polític i social que presagia mals temps per a la llibertat d’expressió. Què passaria si ara Els Pets fessin lletres com “Jo vull ser rei”, per exemple? “És un tema que hem parlat. Al cap i a la fi, tot el que està passant posa de manifest que els artistes són absolutament necessaris per ajudar a mostrar que el rei va despullat, i mai millor dit, en aquest cas. La mala qualitat de la democràcia espanyola poques vegades es nota tant com quan intenta reprimir la llibertat d’expressió”.

 

Cançons que toquen la fibra

Més enllà de components que dialoguen i es refereixen a qüestions de la realitat, Som és un disc que aprofundeix en l’intimisme i la melangia. “Des d’Agost, no rebíem una resposta tan entusiasta i unànime”, explica Gavaldà. El secret? Segurament és una fórmula que combina bones lletres, melodies ballades i acuradíssimes, una excel·lent feina de producció i la capacitat de saber tocar la fibra, com passa amb “No vull que t’agradi aquesta cançó”. “De les meves, era la cançó de què estava més content. Crec que té una temàtica que pot fer que molta gent que fa servir les cançons per estimar s’hi identifiqui. Tinc també la sensació que ‘Corvus’, composta pel Joan Reig, és molt probablement la millor cançó que ell ha fet mai. Porta tota la vida volent-la fer, amb un tema que toca molt de prop una realitat de la nostra generació, de quan érem petits. I s’ha esperat a tenir prou maduresa per poder tractar-ho amb el tacte amb què ho fa”.

Imatge promocional de la gira del 2018 d'Els Pets | Els Pets

Aquesta duresa també és una marca de la casa d’Els Pets, des dels inicis. “Som dramàtics —riu, amb sornegueria—. Durs, però amb un embolcall digerible. La realitat sempre et dona motius per a un argument de cançó”. Tots aquests temes, malauradament, són massa reals, com a “Laia”, que parla d’una persona que pateix una malaltia, però que no vol que aquesta la defineixi. “A Som parlem de temes amb pes, que poden ser frapants, però sense ganes de crear polèmica o victimisme. Sempre hi ha un punt de vitalitat darrere de les lletres, per crues que siguin”.

"La independència no pot ser la finalitat única d'una proposta política, sinó un mitjà per fer més just un territori"

Lletres que compten amb l’embolcall d’un so pacient, treballat a consciència, vestit només amb el que cada cançó necessita. En aquest sentit, la feina de Joan Pons, el productor, ha estat fonamental. En Joan va al pinyol de la cançó, les desmaquilla i els treu tot el farciment. Aquesta ha estat tota la filosofia de construcció del disc”. El resultat són 13 cançons excel·lents, lligades a un mateix fil sonor, a un ambient que construeix un món tan personal i únic com el d’Els Pets.

Un disc que serveix per posar la cirereta a un dels millors moments del grup i també, a nivell personal, de Lluís Gavaldà, que aviat estrenarà a TV3 El celobert, la versió del seu celebradíssim programa de ràdio musical. “Em fa molta il·lusió —exclama—. Seran programes temàtics, amb una entrevista al mig i amb un videoclip al final, on un artista català versionarà una de les cançons que ha sonat al programa. Mai com ara hi havia hagut tanta varietat estilística i tanta qualitat en la música en català. I, paradoxalment, és molt trist que al moment de més vitalitat musical sigui el moment on hi ha menys aparadors als mitjans públics”.

 


Som
Els Pets
RGB Suports, 2018
Pop rock

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.