L’Obra Cultural Balear (OCB) celebrà aquest diumenge dia 17 de desembre la tradicional Nit de la Cultura anual, durant la qual es lliuraren els Premis 31 de desembre. La cita va ser enguany en el Teatre Principal de Palma, que s’omplí de socis, simpatitzants i representants del món cultural i polític illenc.
La setmana anterior l’OCB ja havia fet públics els noms dels guardonats amb els citats premis. El Premi Gabriel Alomar fou per al jurista Bartomeu Colom Pastor, el Francesc de Borja Moll anà destinat a Ràdio Nacional d’Espanya a Balears,el Josep M. Llompart fou per a Damià Ferrà-Ponç, l’Emili Darder per a l’Anuari de l’Educació de les Illes Balears 2023, el Bartomeu Oliver per al programa d’IB3 TV titulat Téntol, el Miquel dels Sants Oliver per al Calendari Folklòric de Mallorca, el Bartomeu Rosselló-Pòrcel per a Mar Grimalt, l’Aina Moll per al grup Cucorba i, finalment, el Climent Garau per al Cineciutat.
Discurs presidencial. Com és tradició, la Nit de la Cultura serví també enguany perquè el president de l’entitat ,Joan Miralles, fes un repàs a l’activitat de l'entitat en els últims dotze mesos i per reivindicar la plena normalització del català. Quelcom que, en uns moments polítics com els actuals, amb els governs institucional de PP i Vox, s’ha traduït enguany en l’anunci de Miralles d’una immediata campanya «per plantar cara» als intents de «regressió» català per part dels dos partits a les institucions on governen.
Respecte a la tasca que ha fet l’actual junta directiva, el president de l’entitat es referí «als centenars d’actes de tota casta que demostren la vitalitat de l’Obra Cultural Balear: conferències, debats, presentacions de llibres, premis, homenatges a prohoms de la nostra llengua i cultura, festes, glosats, concerts...», cità les «noves delegacions» que s’han obert, les «trobades específiques de formació» i, entre d’altres iniciatives que s'han portat a terme, la represa de «la trobada de socis, hem renovat el Consell Assessor, hem aixoplugat a nous col·lectius com els sanitaris per la llengua i hem liderat la creació d’espais o plataformes comunes com ara la xarxa educativa per la llengua».
Va fer especial menció al reforç de «l’espai comunicatiu català. Ho feim i ho farem reforçant la Federació Llull amb Òmnium Cultural i Acció Cultural del País Valencià amb qui compartim l'objectiu que la nostra llengua sigui de prestigi i futur i, no cal dir-ho, oficial a Europa».
Miralles no defugí l’actualitat: «La llengua passa per moments difícils i no podem aturar la nostra feina, ni ser complaents», reconegué.Per acte seguit advertit que «hem d’anar alerta en no caure en el pessimisme i el determinisme perquè el futur no està escrit. El futur de la llengua dependrà del que facin les institucions però també de tots i cadascun de nosaltres. Per això, cal convertir els reptes que tenim per endavant en oportunitats».
Es referí a l a«nova legislatura marcada pels retrocessos en matèria lingüística a la sanitat, l’educació o l’administració i el que és més preocupant, l’entrada a les institucions d’actors polítics obertament hostils a la llengua. Des de l’Obra ho direm les vegades que faci falta, no podem deixar que aquesta minoria s’imposi a una gran majoria que estima la llengua i que simplement vol viure plenament en català».
Per a Miralles, «urgeix desmuntar les fal·làcies i els prejudicis lingüístics que no tenen altra objectiu que per fer recular la llengua a l’àmbit estrictament domèstic. Cal organitzar-nos més i millor fent partícip la ciutadania, independentment de la seva filiació ideològica, lloc de naixement i llengua materna. Perquè el futur de la llengua depèn de tothom».
A tal efecte anuncià que amb l’objectiu de «combatre i plantar cara en aquells espais on hi hagi retrocessos», l’OCB iniciarà una campanya a favor del català de forma immediata que es desenvoluparà sota l’eslògan de «Sí a la llengua!».