Per tercer any consecutiu, El Temps de les Arts lliurarà els seus guardons de cultura contemporània en les set categories consolidades des de l’any passat: Patrimoni, Arts Visuals, Arts Escèniques, Arquitectura, Música Clàssica, Música Popular i Cinema Experimental. I ho farà, novament, a través d’un espai televisiu dirigit per Lluís Danés en què la música, la reivindicació i els mateixos guardons s’integren de manera orgànica en un format que servirà enguany per homenatjar dues figures cabdals de la nostra cultura en el centenari del seu naixement: el poeta Vicent Andrés Estellés i l’artista visual Antoni Tàpies.
La pel·lícula ha estat rodada en la Model, l’antiga presó de Barcelona, un escenari “simbòlic”, alhora “sinistre i màgic”, en paraules de Danés, que també és motiu d’una altra efemèride, en aquest cas dolorosa: l’execució de Salvador Puig Antich, de la qual es complirà aviat el cinquantè aniversari. Un fet que també serà motiu de record en un programa en què la música tornarà a tenir un paper preponderant, amb artistes, veus i accents procedents d’Andorra, l’Alguer, el Principat, la Catalunya del Nord, el País Valencià i les illes Balears: Marina Rossell, Cris Juanico, Pau Alabajos, Gemma Humet, La Maria, Xavi Lloses, Bego Salazar, Anna Ferrer, Mireia Clua, Oriol Aymat, Edurne Arizu, Marc Clos, Miquel Àngel Cordero i Cor In Crescendo. Músiques i cançons acompanyades pel ballarí Kiko López i la coreògrafa Ariadna Peya.
Un espectacle dinàmic i molt visual que s’emetrà el 28 de desembre, a les 22.45 hores. TV3, Andorra TV i Catalan TV seran les televisions que emetran la pel·lícula. Malauradament, a diferència dels anys anteriors, À Punt i IB3 han renunciat a emetre l’especial, una decisió que s’ha de vincular als recents canvis polítics en aquests territoris i la conformació de governs de coalició amb la dreta i l’extrema dreta.
El combat per la llibertat i dignitat
Així les coses, la tria de la Model com a escenari de la pel·lícula és qualsevol cosa menys casual. “Es tracta d’un espai on s’han viscut moltes coses, però sobretot repressió. El programa el volem dedicar a la lluita i el combat. Com la cultura ha de ser de contrapès al feixisme i la bellesa l’arma més poderosa contra la intolerància i la violència”, resumeix Danés.
Cultura i bellesa que són dos elements que uneixen les figures homenatjades enguany, Vicent Andrés Estellés i Antoni Tàpies, “dos gegants de la cultura”, nascuts ara fa un segle. “Dos artistes diferents pel que fa a la disciplina que conreaven, però que compartien una mateixa idea, la de concebre l’art com a instrument en defensa de la llibertat. Tant l’un com l’altre van lluitar per la dignitat humana i van emprar l’art i la cultura com una eina de llibertat”, explica el director del film.
Una lluita també contra la repressió, que té en la Model un eix de gran simbolisme, “una catedral del dolor”, un espai “utilitzat pel feixisme com a pou per abocar tots els elements dissonants”. Un lloc que va unir Tàpies i Estellés en les seues obres, d’alguna manera, aclareix Danés, especialment amb motiu de l’assassinat de Salvador Puig Antich, en aquella mateixa presó. Fou un 2 de març del 1974, amb el salvatge procediment del garrot. Sols tenia 25 anys.
Aquest és el fil conductor de l’edició 2023: convertir “un niu de patiment en una base màgica de cultura i alegria”, que complementa el fil que ha cosit les dues convocatòries anteriors, la reivindicació de l’espai comú. “Enguany, malauradament, el programa no es retransmetrà al País Valencià i les Illes. Som menys televisions, i això és un indicador claríssim de manca de llibertat i de coses que no haurien de passar”, es lamenta Danés. “Es tracta de fronteres que ens intenten separar, quan, any rere any, els Premis ens demostren que estem units per una llengua i una cultura. Per moltes fronteres polítiques, geogràfiques i socials que ens vulguen imposar, aquestes arrels venen de molt lluny”, rebla el director.
La Nova Cançó vigent
L’estructura del film és molt semblant a la dels altres anys: el lliurament dels guardons a les set propostes premiades s’alternarà amb càpsules poètiques i musicals, l’atractiu de les quals és la diversitat d’accents i procedències. “En poques ocasions en la televisió trobarem gent de tots els territoris construint un mapa sonor”, adverteix Danés, que assenyala també que aquesta edició “és una reivindicació de la força de l’activisme, de com és possible canviar el món des de la base”.
Un propòsit reivindicatiu que es construeix anant tot just a les bases, a les cançons de la Nova Cançó, que van esdevenir “himnes de lluita que tothom canta i ha cantat, sempre en favor de la llibertat. Escoltar aquests himnes, amb noves veus i arranjaments, amb nous acabats, els atorguen una vigència brutal”, dictamina el director. No sols musicalment: “Els polítics d’extrema dreta que ens acompanyen per tot arreu donen més sentit i vigència que mai a aquestes cançons. És esfereïdor comprovar com lletres que es van escriure fa tants anys encara conserven una vigència absoluta”.
“La nostra arma és la bellesa i l’amor, fer-ho bé. Contra això no podran”, etziba Danés, alhora que reconeix la tasca d’uns Premis “arriscats i potents”, que s’han convertit en l’excusa “per poder fer un espectacle televisiu en què els Països Catalans es troben en un mateix espai”.
Li demanem a Danés, per acabar, que recomane el seu programa. I no pot ser més convincent a l’hora de fer-ho: “Jo no m’ho perdria. Tot el que ha passat aquests dies de rodatge en la Model ha estat preciós”.