Cultura

L’empenta de la indústria musical valenciana

La Fira Trovam celebra en Castelló la seua sisena edició i atorga els primers Premis Carles Santos de la música. Programadors, músics, promotors, mànagers i altres agents de la indústria musical es donen cita en aquest esdeveniment que s’ha consolidat com a vertebrador de l’escena valenciana.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Fa quatre anys, molt poques persones s’atrevien a mencionar la paraula ‘indústria’ en relació al sector musical en el País Valencià. Carles Carrasco, músic i director de Comboi Rècords, admetia a EL TEMPS que es tractava d’una “perversió del llenguatge” tot i tractar-se “d’un somni molt respectable”. Avui, en un context d’institucions renovades que aposten per la cultura pròpia i uns mitjans de comunicació que canalitzen i mobilitzen la música valenciana, el panorama pareix molt més esperançador. Com de prop està el somni de fer-se realitat?

Marga Landete és la directora adjunta de música i cultura popular de l’Institut Valencià de Cultura. Per a ella “és clar que es tracta d’una indústria”, però insisteix que cal fer-la econòmicament sostenible perquè no acabe defallint. “Tenim un perfil de músic semiprofessional que es veu obligat a treballar d’altres coses”, recorda. Per això, ella i altres experts insisteixen en un pilar clau per a la bona salut del sector musical: formació.

“Necessitem competir amb les empreses d’altres territoris i per a això cal conèixer el negoci”, insisteix Vicent Martínez, el codirector del Màster en Gestió Empresarial que la Universitat de València ofereix des de 2014. “Es tracta d’empreses que van a competir i que han de fer-ho amb les mateixes eines que la resta”, recorda el productor musical i periodista Quique Medina. Són necessaris coneixements de dret, fiscals, laborals… Unes matèries no sempre desenvolupades entre els treballadors de la música que, com recorda Medina, provoquen que els músics “siguen enganyats” en moltes ocasions.

Més enllà del teixit industrial que haja generat la música en els darrers anys, encara es tracta d’un sector molt precaritzat. La teclista de Candela Roots, Clara Calvo, admet que els mateixos músics "no saben ben bé si es pot viure de la música perquè ha sigut molt menyspreada” i recorda que accepten condicions “molt precàries que no serien acceptades en altres professions”. Com exigir un perfil professional i ben assessorat als músics quan tot això costa uns diners que no tenen?

El crític musical Xavier Aliaga és una de les persones que pensa que la indústria musical valenciana encara està al darrere, en gran part per les males condicions laborals que rodegen el sector. “La gent que pot viure d’això no són precisament els músics”, recorda. Per això, Aliaga insisteix en què “és prioritari un marc legal raonable” que facilite les coses als autors, però no es troba tan segur que “s’haja acabat d’entendre per part dels polítics i la societat”. No obstant això, el seu veredicte és clar: “tenim dret a fer de la música una professió”.

 

Un panorama en transició

Cada vegada queden més lluny aquells anys en què l’etiqueta de “música en valencià” s’utilitzava com si es tractés d’un estil en si mateix. La fira Trovam ha adoptat la voluntat de trencar amb aquesta dinàmica i reivindicar la música valenciana en totes les llengües en què es produeix: català, castellà, anglès, francés… Entre els guanyadors dels primers Premis Carles Santos de la Música Valenciana es troben noms com el de June’s Kaleidoscope, que amb el seu treball en anglès, Brave Journey Into The English Sea, ha guanyat el millor disc d’autor.

“Els premis Carles Santos tenen aqueix component tan interessant. S’està mesclant no sols en estils, sinó també en llengües”, reivindica Quique Medina. La fundadora de la promotora Sotabosc, Amanda Díaz, veu amb optimisme que a poc a poc “els grups ja no es contracten per les seues etiquetes sinó per la qualitat”. Díaz fica d’exemple a Els Jóvens, la gran revelació de la música valenciana que en els últims mesos no ha deixat de recollir guardons amb la seua mescla folk-pop. Després de l’èxit rotund en els Premis Ovidi, el grup alacantí s’ha emportat en els Carles Santos els reconeixements a artista revelació, millor cançó per “Anís Tenis” i millor disc pel seu primer àlbum.

La Fira Trovam 2018 s’ha convertit, de fet, en un espai d’intercanvi i col·laboració entre diferents músics i promotors. Marga Landete trobava a faltar que existira “una connexió” entre els diferents actors, producte “d’una certa tendència a mirar-se el melic”. L’aposta institucional per promoure la música pròpia i l’aparició del nou ens audiovisual públic pareixen haver-se convertit en al·licients per a la creació d’un front comú en defensa de la indústria musical valenciana.

Vicent Torrent, el mític component d’Al Tall i un dels màxims responsables de la preservació i recuperació de la cultura musical valenciana, va rebre el guardó d’honor en la gala dels Premis Carles Santos de la mà del Conseller de Cultura, Vicent Marzà. En el seu discurs, Torrent es va adreçar a les noves generacions musicals reivindicant-se com a “fill del Maig del 68” i va advertir que “el paradigma del progrés no és la substitució dels nostres recursos, sinó recuperar el prestigi perdut per la nostra llengua, sensibilitat i manera tradicional de fer música".

A més a més, Torrent va oferir tres objectius per a garantir la bona salut de la música valenciana. En primer lloc, que “la música popular deixe de considerar-se baixa cultura” i que no siga el mercat qui faça les imposicions, “progressant en la dinàmica que gràcies a les noves polítiques ja està en marxa”. En segon lloc, que fer música popular en català passe de ser un acte reivindicatiu a normalitzar-se. “Allò que és normal en un país normal”, insistí Torrent. Per últim, “que la manera tradicional de fer música d’aquest país entre a formar part essencial de la modernitat i es despulle del seu caràcter folklòric”.


Els Jóvens continuen collint guardons als Carles Santos

Els Jóvens, el grup alacantí que està revolucionant l’escena amb el seu folk-pop, foren els indiscutibles protagonistes dels primers Premis Carles Santos de la Música Valenciana. Fins a tres vegades pujaren a l’escenari com a artista revelació, millor cançó per "Anís Tenís" i millor disc pel seu àlbum homònim, Els Jóvens.

Doblement premiats estigueren La Raíz amb el millor disc de rock per Nos volveremos a ver i la millor gira; així com Novembre Elèctric pel millor disc de pop per Quart Minvant i el millor disseny de CD, obra de la dissenyadora Noemí Larred.

June’s Kaleidoscope s’emportà a casa el premi al millor disc de cançó d’autor per Brave Journey Into The English Sea, mentre que el millor disc de música de repertori ha recaigut en Amores Grup de Percussió per Stockhausen & Hildegard: Dreizehn. D’altra banda, Capella de Ministrers ha guanyat en la categoria de millor disc de recuperació de patrimoni musical pel seu treball La Ruta de la Seda.

El veterà Pep Gimeno ‘Botifarra’ i el seu soci Ahmed Touzani han guanyat el premi a millor disc de música d’arrel per De banda a banda del Mediterrani, mentre que el millor disc de fusió, mestissatge i urbana ha sigut Cant espiritual de Carles Dénia.

Pel que fa al jazz, el millor disc ha sigut el de Compendium, de la Sedajazz Big Band, i el premi al millor vídeo musical l’ha rebut “Haze”, de Junior McKenzie, pel vídeo creat per l’artista Marino Darés. També hi ha hagut espai per al reconeixement a la música per a xiquets i xiquetes, que en aquesta ocasió ha recaigut en Dani Miquel pel seu treball De por.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.