Televisió

Tot el que amaga una fossa

Aquesta setmana s’acaba el rodatge de ‘La fossa’, una minisèrie de quatre capítols que han coproduït TV3 i Àpunt Media. És la segona vegada que les televisions catalana i valenciana ajunten esforços per tirar endavant un projecte audiovisual, després que ja ho fessin amb la TV movie ‘La dona del segle’, una història situada a la Barcelona del 1919. Ara ‘La fossa’ ens porta fins al Penedès.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Fa uns dies vam poder visitar el rodatge de La fossa, que ha estat presentada com un thriller que relliga crims del passat amb el present. Des de mitjan d’octubre fins ara, l’equip de la minisèrie, coordinat per les productores Bausan Films (catalana) i Wise Estudios (valenciana), s’ha instal·lat a Avinyonet del Penedès, un poble de l’Alt Penedès que no arriba als 1.700 habitants. 

El quarter general del rodatge és al camp de futbol de sorra de la Unió Esportiva Avinyonet, a la sortida del poble. Utilitzen la caseta i els voltants. A la caseta, acompanyant l’escut del club, hi llueix un lema molt simpàtic: “Units per la força d’un sentiment”. Al costat, sota un tendal habilitat per als àpats de l’equip de rodatge, podem parlar amb alguns dels actors que formen el destacat repartiment, que està encapçalat per Nausica Bonnin. De mica en mica, cadascun d’ells va desvetllant algunes claus de la minisèrie —amb molta cura de no revelar cap misteri— i van aflorant les diferents capes d’aquesta fossa televisiva. Utilitzada com a escenari d’un crim però també com a element metafòric, amaga secrets, misteris i tensions que formen el pinyol de la història de ficció. 

Com inspirats pel lema futbolístic, dels actors crida l’atenció un aspecte que tots coincideixen a remarcar a l’hora d’explicar per què van donar el sí —un sí esquitxat d’un to entusiàstic— en treballar en aquesta minisèrie: el detonant fonamental va ser el fet que fos Agustí Vila qui la dirigís. “És algú a qui admiro, la seva manera de treballar és silenciosa, et respecta molt els espais”, subratlla l’actriu Núria Prims, que fa el paper de Joana, vídua i mare del David, un noi que apareix mort sobre una fossa comuna sense catalogar de la guerra civil, en la qual treballava d’amagat per mirar d’exhumar-la. El noi s’havia posat en aquestes tasques arran de les històries “aparentment delirants” que li havia sentit explicar al seu avi afectat d’Alzheimer. El seu assassinat és el que portarà al poble l’Andrea (Nausica Bonnin), una sergent dels Mossos d’Esquadra, que és qui es farà càrrec de la investigació. Bonnin encarna la figura d’una dona de “caràcter fort”, “molt meticulosa amb la seva feina”, una policia que vol triomfar professionalment però que alhora dubta i pateix. “El guió em va agradar molt, tenia ganes de treballar amb l’Agustí Vila i el repartiment és de luxe”, recalca. El seu personatge, com tots els de la sèrie, arrossega un cabàs de secrets que mica en mica s’aniran descabdellant. 

Arran de l’aparició del cadàver d’aquest jove sobre la fossa, s’hi descobreix un altre crim que no pertany a la mateixa època i aquest fet “fa aflorar diferents conflictes latents al poble”, explica el director Agustí Vila, que és qui va engegar el projecte, juntament amb els guionistes Nil Quídam i Xarim Romaní. La minisèrie, de quatre capítols de tres quarts d’hora de durada cadascun, i que es podria ampliar depenent de la seva recepció, té un marcat “to psicològic”. La fossa actua de “metàfora dels deutes que tenim amb el passat, tots els personatges tenen un conflicte amb el passat”.

 

El Penedès, central

El dia de la visita organitzada al rodatge estan gravant en una zona boscosa on han habilitat una fossa: roden les primeres escenes del primer capítol (aquest anar endavant i endarrere és una constant). Les pluges dels darrers dies semblen posar en perill el clot fondo (a la visita ha vingut algun arqueòleg encuriosit que veu la fossa massa ben cavada perquè sembli de la guerra civil). Després del crit d’acció, la fossa queda voltada d’actors caracteritzats com a Mossos i d’altres amb vestits blancs per inspeccionar els ossos que hi troben. Nausicaa Bonnín —en el seu paper de sergent i cabell curt estil garçon— ho contempla amb aquella mirada tan seva de duresa felina.

Les pluges i el fred matinal són algunes de les adversitats a què han hagut de fer front des que són a Avinyonet: el dia que els visitem s’han posat a rodar a quarts de sis del matí. Quan ens hem adreçat cap al lloc de la fossa, un d’aquests actors encofurnat en el vestit blanc, com arribat de la lluna, parlava amb un veí del poble que sortia a passejar el seu gos. Tot el rodatge s’ha fet a Avinyonet, que a la minisèrie apareix com un poble figurat del Penedès. A banda, hi ha una “part important” d’acció, que transcorre en una comissaria i en un hospital i s’han rodat a Barcelona, mentre que alguns interiors s’han fet al País Valencià. Amb un to de veu calmós que ratifica el que els actors diuen d’ell, Agustí Vila admet que “el  ritme de rodatge és molt diferent de les pel·lícules, aquí tot és molt més ràpid” (Vila és autor de la pel·lícula La mosquitera o del documental 3055 Jean Leon, entre moltes d’altres). “Estic aprenent molt perquè estic treballant amb dues càmeres”, afegeix.

Tothom es mostra encantat amb l’acollida que han rebut a Avinyonet i les facilitats per rodar-hi. En un primer moment havien contemplat de fer-ho a la Fatarella, però finalment, per raons logístiques, es van decantar pel Penedès. “Hem rodat molt còmodes, el poble ens ha deixat rodar molt bé”, comenta l’actor Blai Llopis, posat en el paper d’Àngel Mora, un personatge que resumeix així: “soc ric, tinc una casa impressionant i tinc llogada una casa a l’altre fill de la Joana (Núria Prims) i d’això ens coneixem”. “Soc ric però bona persona”, puntualitza irònicament. El seu personatge —explica— “té matisos, m’ha agradat jugar amb la seva ambigüitat, ajudo la Joana, em cau bé...”. “Aquests secrets i aquests misteris es respiren amb molta naturalitat i amb molta humanitat”, rebla Núria Prims, que s’erigeix en una espècie d’heroïna clàssica que continuarà les indagacions del seu fill assassinat en adonar-se que destapen uns episodis del passat familiar absolutament desconeguts. Prims també destaca “la química” que s’ha establert entre els actors des del principi: “vam fer una lectura de guió molt semblant”.

El darrer dels actors amb qui parlem és el valencià Sergio Caballero, que estira encara més l’estela de misteri que ja plana sobre el Penedès. A la sèrie fa de Domi, un policia del poble que “arrossega la seva pròpia fossa”, que té una esquerda molt marcada”. El seu personatge porta “una vida molt endropida, tranquil·la i trista alhora”, amb un problema que s’allargarà durant els quatre capítols de la sèrie, però “la connexió amb l’Andrea el farà evolucionar”. “Em sento molt afortunat, el guió em va captivar i l’Agustí Vila és un referent; entre els companys hi ha una gran germanor i venir a treballar cada dia i veure que tothom dona el màxim és una il·lusió”.

 

La força de la col·laboració

El que no sembla tenir cap misteri és fins a quin punt el fet que les televisions i productores catalanes i valencianes uneixin esforços —amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat, CulturArts i la Generalitat Valenciana— dona embranzida a un projecte. “Aquestes sinergies són fonamentals per treure bons productes, ens interessa una bona entesa, Catalunya i el País Valencià hem de col·laborar molt més”, defensa sense embuts Màxim Valero, productor de Wise Estudios. En la mateixa línia, el productor de Bausan Films, Loris Omedes, insisteix: “el que volem és treballar, tenir finançament per fer productes de qualitat”.

Segons el cap de ficció i cinema de TV3, Oriol Sala-Patau, “amb À Punt estem tenint una relació molt propera, és una situació molt interessant per fer coses en comú, col·laborar i buscar la reciprocitat”. TV3 es troba ara en una “fase de provatures” de noves fórmules, i entre aquestes hi ha la de fer sèries de quatre capítols, enlloc dels habituals tretze.

“La sèrie té vocació de sèrie europea, internacional, amb un passat dels personatges que va aflorant, on tothom és sospitós”, resumeix Omedes. La tria d’aquest paisatge del Penedès, que no és l’habitual entre l’autopista i el mar, sinó una mica més apartat, boscós i dur, té la intenció d’aportar una certa “atmosfera de Far West”. A l’hora de perfilar el tarannà de la sèrie, en destaca el “to psicològic” i el to rural i coral, com un western”, on es desenterren “secrets i emocions molt fortes” i “rancúnies” lligades al poble. Sala-Patau es decanta per posar el pes en la idea de “thriller rural”, amb “molta intriga”, que “surt de l’urbs i ens exposa diferents perfils de personatges” fora de lloc. 

La sèrie ja va entrar a TV3 protagonitzada per Nausica Bonnin, en el paper d’aquesta investigadora que trencarà els silencis imposats. “El factor determinant ha estat Agustí Vila, que els ha seduït a tots”, subratlla Omedes.

 

La petja de la memòria

Els productors revelen certs detalls curiosos de la preparació del rodatge, com ara la feina per assegurar un context històric fidedigne. Així, Omedes es va reunir amb representants de la Direcció General de la Memòria Democràtica de la Generalitat per conèixer el protocol habitual en l’aixecament de fosses de la guerra civil i no incórrer en cap descuit. Aquesta fossa de ficció “té moltes capes, molts estrats i no tots són de la guerra civil; i amb el temps això es va descobrint”. Igualment, però, Omedes fa bandera del fet que en certa manera la sèrie serveix per recordar que “les fosses comunes existeixen i no les hem d’amagar”. 

Amb un pressupost d’1,27 milions d’euros, La fossa aplega una trentena d’actors i 58 tècnics, i està pensada com una sèrie de tardor, que es podria estrenar la tardor de l’any que ve.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.