Institut Ignasi Villalonga

València, un canvi de paradigma

La capital valenciana afronta el tram final d’un mandat que ha suposat un canvi substancial en la manera d’entendre la mobilitat urbana.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Totes les transformacions urbanes, sobretot les que afecten la supremacia fins fa poc indiscutible de l’automòbil, són traumàtiques. I València, regida des de l’estiu de 2015 per un govern de coalició nascut de l’Acord de la Nau entre Compromís, PSPV-PSOE i València en Comú, no ha estat una excepció. 

La regidoria de mobilitat sostenible dirigida per Giuseppe Grezzi (Compromís) ha estat en el centre de la polèmica. Una pressió fonamentalment mediàtica que, de vegades, s’ha traslladat a la relació entre els socis de govern. Amb tot, quan s’acosta el final d’aquest cicle electoral, ja es pot dir que s’han posat les bases per reformular el model i aconseguir una mobilitat en la qual els mitjans públics de transport i la bicicleta vagen desplaçant l’automòbil del centre del tauler, amb el que això suposa en termes de sostenibilitat, habitabilitat i reducció d’emissions.

El canvi de filosofia començava a albirar-se abans fins i tot del relleu polític, amb el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) aprovat l’any 2013. Una altra cosa, tanmateix, era implementar canvis realment significatius. Un dels símbols de la transformació a fons és l’Anell Ciclista que envolta el centre històric de la ciutat, inaugurat el març del 2017. 

La transformació de les vies urbanes per fer-lo possible, els problemes en interseccions i el període d’adaptació de ciclistes i conductors, va produir polèmiques bastant enceses. Però l’increment en l’ús per part dels ciutadans no ha parat de créixer. I l’anell ha esdevingut un aliat del turisme i d’uns visitants que valoren positivament poder fer la visita a la ciutat en bicicleta. Altrament, la distorsió que suposava la convivència amb els patinets elèctrics es tractarà de resoldre amb les noves ordenances de mobilitat presentades el mes d’octubre passat. L’objectiu central, amb tot, és continuar millorant la xarxa per als usuaris de la bicicleta.

Una altra iniciativa simbòlica fou la prohibició d’aparcar en el carril bus els caps de setmana. Una manera d’empènyer els ciutadans a emprar els transports públics per arribar a les zones d’oci que va ser contestada per les deficients connexions de l’àrea metropolitana. La posada en marxa d’un servei nocturn en caps de setmana i festius per part de Metrovalencia, subvencionada amb recursos de l’Autoritat de Transport Metropolità (ATMV), és un altre pas endavant en la millora del transport públic. 

L’objectiu de guanyar espais per als vianants en detriment de l’automòbil també ha obert un camí —ho sembla, almenys— de no retorn. La peonalització parcial de la zona entre Llotja i Mercat Central, relativament contestada —no tant com la doble direcció de Baró de Càrcer— és el pòrtic a iniciatives més ambicioses com ara la reurbanització de la plaça de la Reina i el tancament al trànsit de la plaça de l’Ajuntament, anunciats per l’alcalde, Joan Ribó, i que s’encetaran l’any 2019. 

Darrerament, a més, València ha entrat a formar part del projecte europeu SUCCESS per millorar la mobilitat urbana de les mercaderies. Un símptoma més del canvi de paradigma a València

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.