Judicialització

La premsa internacional qüestiona el criteri fiscal

Quan es compleix un any de l’empresonament dels membres del Govern català que van presentar-se a l’Audiència Nacional per comparèixer, la Fiscalia ha demanat penes contra ells per rebel·lió. Una tesi rebutjada des dels tribunals europeus que han rebut, al llarg del darrer any, demandes d’extradició contra els polítics exiliats. Ara, quan la Fiscalia exigeix penes que van entre els 25 anys contra Oriol Junqueras i els set contra Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó, passant pels 11 anys contra Josep Lluís Trapero i els 15 o 16 contra la resta de consellers i l’expresidenta del Parlament, la premsa internacional reacciona a propòsit d’aquesta demanda.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Comencem a l’altra banda de la península, on el diari portuguès Público titula, amb una gran foto d’Oriol Junqueras entrant als jutjats, que “la Fiscalia espanyola demana 25 anys de presó per al líder independentista”, a més de “demanar la pena de 16 anys per a uns altres independentistes com ara Raül Romeva i Jordi Turull, l’exvicepresident i l’antiga presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, líders de les associacions civils sobiranistes, considerats responsables màxims del procés”. Segons l’edició digital d’aquest rotatiu, “Junqueras és considerat el líder del procés promogut pel president Carles Puigdemont, que no està afectat perquè és a Bèlgica, i la justícia d’aquest país es va negar a extradir-lo per ser jutjat per rebel·lió i sedició, en no trobar fonament al dret espanyol per justificar tals càrrecs”.

Público, a més, es fa ressò de les paraules de Jordi Cuixart, expressades a través de Twitter, en què es formula la següent pregunta:

 

 

Pel que fa a Josep Lluís Trapero, “el fiscal ha endurit el cas contra l’excap dels Mossos (policia catalana), que ara està acusat de rebel·lió. El diari portuguès destaca les paraules de Quim Torra. Per a ell, “el Govern espanyol ha perdut una oportunitat d’or per abandonar la judicialització i fer política. Per la seua part, el president del Parlament, Roger Torrent, ha acusat la Fiscalia de buscar ‘venjança i no justícia’ i el Ministeri públic d’estar actuant ‘contra la immensa majoria dels catalans”. El rotatiu destaca, a més, que aquesta és “només la segona vegada en la història de la democràcia espanyola en què la justícia processa a algú per rebel·lió: els implicats en el colp d’Estat del 23 de febrer de 1981 van ser acusats d’aquest crim, tot i que amb vessant militar. El tinent coronel Antonio Tejero, líder del colp, va ser condemnat a 30 anys de presó, havent estat alliberat condicionalment el 1996”.

A França, Le Monde anuncia que “la Fiscalia divideix les seues demandes contra els separatistes catalans”, referint-se a les distintes penes exigides per cadascun dels encausats. “El compte enrere per al judici contra els divuit líders independentistes catalans comença”. Al cos de la notícia, el diari francès desenvolupa allò que destaca al titular: “pocs mesos abans d’un judici molt mediàtic, l’acusació apareix per primer cop dividida: les qualificacions legals dels fets no concorden amb els dos representants de l’Estat”, diu. “En la demanda provisional, el fiscal general descriu l’organització del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 de ‘rebel·lió’, que es defineix al Codi Penal espanyol com un alçament dut a terme ‘violentament i pública’. Això justifica demandes especialment pesades sobre els separatistes. Aquesta qualificació ha dividit advocats, testimonis i científics durant mesos, alguns considerant que hi ha hagut un alçament relacionat amb el risc de violència, i uns altres han vist problemes amb la violència”.

Le Monde s’alarma especialment pel fet que “el partit d’extrema dreta VOX està associat a la denúncia”, i diu que la seua participació podria “fer reconsiderar aquestes qualificacions provisionals de la Fiscalia durant el judici, retirant, carregant, suavitzant o agreujant les sentències sol·licitades”.

El diari independentista escocès The National, sense actualitzar en la vesprada del dia 2 de novembre, anuncia que “el cap de drets humans crida als observadors de la Unió Europea per als judicis de Catalunya”, referint-se a Rafael Ribó, síndic de greuges. També alerta, en una carta dels lectors, que “un any més i la Unió Europea està fallant a Catalunya”, referint-se a l’aniversari per l’empresonament de distints membres del Govern català.

Des de Suïssa, el diari germànic Neue Zürcher Beitung titula que “el fiscal d’Espanya exigeix altes penes de presó per als líders separatistes de Catalunya: fins 25 anys de presó amenacen els 18 polítics acusats i activistes de drets civils. El primer ministre català, Quim Torra, parla d’una ‘campanya de venjança política’”. El mateix diari, a més, se sorprèn que “per a l’excap de la policia catalana, Josep Lluís Trapero, que va guanyar gran reputació en la investigació dels atacs de Barcelona l’agost de l’any passat, l’oficina del fiscal exigeix onze anys de presó”.

A Holanda, el diari De Volkskrant parla de “Penalització contra els polítics catalans: fins 25 anys de presó”, titula damunt d’una foto favorable a l’alliberament dels presos polítics. I l’article comença amb la paradoxa més rellevant de l’acusació: “tot i que la policia espanyola també va actuar de manera agressiva durant el referèndum sobre la independència l’1 d’octubre de 2017, la Fiscalia creu que la violència va procedir principalment dels votants mobilitzats aquell dia. També durant les primeres protestes al carrer, els líders catalans haurien incitat a la violència. Per exemple, utilitzaren la frase ‘no passaran’, i això indicaria ‘la mateixa determinació que durant la Guerra Civil’”.

Sens dubte, la crítica més ferotge procedeix de la revista alemanya Telepolis, que titlla els càrrecs que es volen posar contra els dirigents independentistes com a "bojos" i "sense fonament". Al sud del país, Süddeutsche Zeitung destaca que "la Fiscalia espanyola exigeix fins 25 anys de presó" per a Junqueras i que "la Cort Suprema de Madrid va decidir obrir el cas la setmana passada després de quasi un any d'investigació. Inicialment, no s'ha mencionat una data d'inici per al procés, però els observadors l'esperen a inicis del proper any".

La premsa europea, en general, qüestiona el relat de la fiscalia que exigeix dècades de presó contra els dirigents independentistes catalans. A l'altra banda de l'Atlàntic també se'n fan ressò. The New York Times, un dels pocs rotatius no limitats a les subscripcions als EUA, avisa que "el judici del gener mantindrà la qüestió de la independència catalana al centre de la política espanyola". Explica aquest diari que "els fiscals acusaren els polítics regionals, activistes i funcionaris públics de rebel·lió per emprar 'la violència necessària per garantir el resultat criminal buscat': organitzar un referèndum prohibit com a part d'un intent de separar-se d'Espanya". També destaca el fet que els exiliats no seran jutjats, de moment, i que "el referèndum prohibit va causar la crisi política més greu d'Espanya en quatre dècades de democràcia, que va provocar una suspensió sense precedents de set mesos de l'autonomia del govern autònom de Catalunya".

TNYT també destaca la figura de Quim Torra, líder "d'una nova administració separatista a Catalunya, que ha mantingut la retòrica desafiant favorable a la independència, però sense violar la llei". "El president regional va dir divendres que els seus antecessors no van cometre delictes i que estaven sent processats per les seues idees. I va acusar el primer ministre [Pedro Sánchez] de ser còmplice de la repressió".

El món també espera atent l'arribada del judici, prevista per al mes de gener, que serà de màxima expectació mediàtica.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.