Exquisideses gastronòmiques

Al voltant d’una taula es couen diàlegs intensos, declaracions d’amor, odis irreversibles, projectes culturals, poemes d’urgència, conxorxes polítiques i fins revolucions. La gastronomia explica les idiosincràsies estereotipades dels països i esdevé un negoci mediàtic que mou molts diners en turisme i hoteleria. Els aliments també esquitxen les converses quotidianes d’expressions, frases fetes o eufemismes de caràcter escatològic o sexual.

Delikatessen, de Joan Ollé, és un homenatge al món de la cuina i el bon menjar (Sala Muntaner). L’espectacle combina textos d’autors diversos que proven la transversalitat i la pluralitat d’enfocaments que admet l’art culinari: de mestre Robert a M. Vázquez Montalbán, passant per J. A. Brillat-Savarin, H. Melville, M. Proust, J. Camba, J. Pla, V. Andrés Estellés o M. Martí i Pol, entre d’altres.

De la iniciació en les regles de capteniment a taula al zenit festiu del tec amb un brindis de cava, els espectadors s’instrueixen sobre la llegenda del cor menjat (Guillem de Cabestany), els gats rostits (mestre Robert), la cuina caníbal (Roland Topor), l’emmetzinament de comensals (Leonardo da Vinci) o les virtuts de les ostres (Josep Pla). L’enfilall de textos manllevats es condimenta amb cançons, poemes, receptes, frases fetes, dites populars, jocs de paraules, ritmes i coreografies que demostren la gran incidència de la cuina en tots els temps i en el nostre món.

Tres taules, unes cadires, un piano i un faristol, tots de color blanc de restaurant, conformen l’espai escènic. Com cuiners en una cuina, s’hi belluguen cinc actors (Clara Olmo, Sandra Pujol, Marta Rosell, Ferran Aixalà i Dafnis Balduz) que interpreten els textos, canten i ballen amb airositat i desinhibició ponentines, bo i desplegant tota mena de plats i menges saborosos.

Delikatessen es converteix en un banquet d’exquisideses culinàries, servides amb humor i ironia per uns actors entusiastes, lliurats en cos i ànima a fer les delícies del públic. Hi entonen encesos elogis als ingredients i plats típics d’arreu del món i, en especial, a la varietat de menges, accents i gustos dels Països Catalans. La riquesa esponerosa de la cuina tradicional catalano-mediterrània fa empal·lidir el caríssim experimentalisme de la gastronomia postmoderna.