S’acosten les eleccions i novament, com va passar quan governà el centreesquerra en els dos Pactes de Progrés, la política turística esdevé un dels eixos que usa la dreta per atacar els progressistes que gestionen el Govern. I sempre a partir de la mateixa raó o, segons comes miri, suposició: que la gestió de l’esquerra en turisme és sinònim de crisi en el sector, cosa que l’actual Executiu no sols rebutja absolutament sinó que nega l’asseveració major: que el turisme hagi descendit durant l’estiu passat —amb relació a l’any 2017— tal com ha assegurat la dreta política, econòmica i mediàtica.
Les dades
A principi de setembre es coneixien les dades oficials de l’arribada de turistes estrangers entre l’1 de gener i el 31 de juliol. Les illes Balears en comptabilitzaven 7.864.541, xifra que suposava un descens amb relació al mateix període de 2017 del 0,4%, d’acord amb l’informe “Estadística de moviments turístics a les fronteres” (Frontur) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Tot d’una s’encengueren les alarmes. Per ventura no amb el color roig però sí amb el groc. Acostumats com estan els empresaris hotelers de Balears a un creixement anual vertiginós des de 2009 —entre aquest any i el 2017 l’augment dels visitants d’altres països fou del 48%— el fet que l’evolució a l’alça fos interrompuda va ser una notícia molt mal rebuda.
Ben aviat van aparèixer els intents d’explicació en clau política: que el Govern balear ataca el turisme amb la famosa ecotaxa —impost del turisme sostenible, que enguany ha estat duplicat; ara costa fins a 3 euros per persona i dia—; que no fa prou per atreure més visitants; que l’esquerra deixa créixer la turismofòbia i llavors passa això, que...
La Federació Hotelera de Mallorca donà la benvinguda a la pujada de l’ecotaxa (aprovada a principi d’any) assegurant, segons deia la seva presidenta Maria Frontera, que “provocarà un gran perjudici als hotelers”. Al seu parer, “per a una família” de turistes tipus, que arriba a les Illes per passar-hi una setmana, l’increment del preu és “d’uns 100 euros” en total, la qual cosa “afavoreix, via increment del nostre paquet turístic, els competidors”. La conseqüència de la competència d’altres destinacions no s’ha fet esperar, tal com assegurava aquest passat estiu l’informe “Hotel Price Radar” segons el qual a la platja de Palma, en concret a s’Arenal, els preus hagueren de baixar en temporada alta un 6% per poder mantenir l’ocupació en el seu extrem més alt. La por, diuen les veus més pessimistes, és que això es generalitzi i entrin en crisi els increments de preus —i de beneficis— que ha viscut el sector d’allotjament turístic durant els últims anys.
El temor és del tot injustificat si es fa cas del que deia l’INE el juny passat respecte a quant costen els hotels. Els de les Illes lideren el creixement de preus a tot l’Estat, amb una progressió estimada que va del 3% com a mínim fins al 6% amb relació als que feien pagar l’any anterior. Per tant, i encara que puntualment la zona referida hagi hagut d’abaixar preus durant una part de l’estiu, l’índex interanual de pertot i, també, de l’indret esmentat, és positiu.
No sols és positiu enguany. En els últims cinc anys els preus s’han disparat tant que han acumulat un 20% d’increment amb relació al que es feia pagar el 2011. Destaca el cas d’Eivissa, on l’últim exercici —entre les dues temporades altes, 2018-2017— ha estat del 8,75%, però és que es venia de dos anys de pujades acumulades de l’ordre del 30%. En realitat, la rendibilitat dels hotels de Balears no ha fet més que pujar i pujar els últims exercicis. En aquests moments, segons l’INE, és la més elevada de tot l’Estat: l’ingrés mitjà per habitació s’ha elevat un 80% en els últims set exercicis, de 44,7 euros el 2010 a 80,5 el 2017. Parlar de caiguda dels preus és, a la vista d’aquestes xifres, com a mínim una exageració molt cridanera.
Per la seva banda, i respecte a la turismofòbia, el president del PP balear, Biel Company, davant de diversos actes contra el turisme massiu (“El turisme mata”) que protagonitzaren Arran i d’altres grups durant els mesos de juliol i agost, organitzà un acte a l’aeroport per “condemnar les accions turismofòbiques” que, al seu entendre, “reben l’ànim o com a mínim el consentiment del Govern d’esquerres de la presidenta Armengol”. El discurs conservador, absolutament arrenglerat amb el de les associacions hoteleres, és que “no sobren els turistes, i és molt greu que aquests actes quedin absolutament impunes ja que atempten contra l’economia bàsica de les Illes Balears”.
Precampanya en clau turística
Per ventura la dreta econòmica i política està preparant la precampanya electoral i pensa usar la política turística com un ariet contra l’esquerra? “No en tinc dubte que així serà”, diu una font de l’Executiu. “No crec que els hotelers estiguin en això”, matisa la vicepresidenta i consellera de Turisme, Bel Busquets, que, a més, aporta una dada que, al seu parer, desfà aquest discurs negatiu, com és ara que “a 31 d’agost no hi ha baixada del turisme sinó un lleuger increment” del 0,7%, en lloc del descens del 0,4% que s’havia produït fins a 31 de juliol. I això vol dir que l’agost va ser molt bo. Ho corrobora la publicació Preferente.com, especialitzada en turisme, i gens sospitosa de sintonia amb l’esquerra i el Govern, que analitza “que quan Turquia s’omplí, el mes d’agost”, es desviaren turistes cap a l’Estat espanyol en general i a Balears en particular, de manera que es compensà la lleugera baixa del mes anterior.
Tanmateix, i malgrat que les dades no acompanyen el discurs catastrofista, tot indica que en efecte l’atac contra l’anomenada ecotaxa i la suposada manca de suport al turisme per part del Govern i, alhora, de comprensió, si no d’impuls, als atacs turismofòbics serà un eix de la campanya preelectoral de la dreta, tant del PP com de Ciutadans. És significatiu que el partit de Company hagi penjat una gran pancarta de suport al turisme a la seva seu central, que el·lípticament deixa clar que creu que l’esquerra governamental hi està en contra.
El Govern rebutja amb vehemència el “discurs de la por” —segons expressió d’una font de segon nivell de l’Executiu— que “té per objectiu crear mal rotllo [turístic] ara que venen les eleccions”. El portaveu socialista parlamentari, Andreu Alcover, passa a l’atac: “No sé a què respon tanta història de la suposada baixada mínima del turisme, perquè parlar de desviacions del zero i busques per cent no és significatiu ni per amunt ni per avall, ja m’agradaria a mi que baixàs el 2% o el 3% si els preus seguissin augmentant, ens aniria bé a tots”. I afegeix que, “per descomptat”, es tracta d’una estratègia en clau electoral, que, al seu entendre, “no tindrà èxit perquè el Govern ho fa bé i la gent, els treballadors, ho saben”. Assegura Alcover que “ningú es creu això de la temporada negativa perquè senzillament no té sentit”.
El Govern
La vicepresidenta del Govern i consellera de Turisme, Bel Busquets, en conversa amb aquest setmanari, la setmana passada, no va voler entrar a fer valoracions polítiques sobre les crítiques que a compte de la suposada baixada del turisme s’han produït. Va molt alerta a l’hora de parlar-ne i es pensa bé cada paraula. Evita de totes les maneres possibles entrar en discussions amb els hotelers i les seves associacions. En tot moment parla bé d’aquests empresaris, del seu “esforç” i “feina”, i fuig de qualsevol interpretació crítica. Quan el periodista li demana sobre els plors que manifesten amb relació a l’ecotaxa i la suposada baixada de turistes, es limita a somriure. S’estima més centrar-se “en les evidències que ens donen les dades” d’enguany. Com ja s’ha dit abans, en el període de l’1 de gener al 31 d’agost “el nombre de turistes ha pujat una mica”, explica Busquets i, per tant, “no hi ha baixada que valgui”.
La responsable de la política turística de l’Executiu diu que “és vera que les puntes més altes d’arribada de turistes durant l’estiu s’han moderat amb relació a 2017, però això és bo: hem de ser conscients que l’any passat fou un any extraordinari en el sentit d’excepcional i insòlit, i crec que no seria bo mantenir el creixement exponencial que ha experimentat l’afluència turística durant els últims anys”.
Tot i que la consellera no hi vol entrar, la qüestió que més preocupa el seu equip, i també el seu partit, Més per Mallorca, “és que s’està estenent la reacció negativa contra el turisme massiu, això que alguns en diuen la ‘turismofòbia’, com a resposta a la saturació que senten molts milers d’illencs que a l’estiu troben les carreteres a vessar, que no poden accedir a platges on estaven acostumats a anar perquè estan plenes de gent com mai, que troben brutor pertot arreu, que veuen vessaments d’aigües fecals (com ha passat aquest estiu a la badia de Palma i Eivissa), que noten que les infraestructures estan arribant al límit... Això és el que de veres ens preocupa molt”, diu una font de la conselleria. I quan el periodista insisteix sobre els laments dels hotelers, contesta, amb un somriure sorneguer, “és que tu has vist mai un hoteler que no plori?”.
La consellera, per la seva banda, fuig d’entrar a fer valoracions d’aquesta mena. Per a ella el que és substancial és que “la nostra estratègia del Better in winter (Millor a l’hivern) està funcionant, hem aconseguit llimar, com et deia abans, les puntes més altes de la temporada d’estiu i repartir els volums entre els mesos de temporada baixa, tal com anunciàrem que era el nostre objectiu des del principi de la legislatura”. Per al Govern, assegura, “aquest és un objectiu estratègic per una doble raó: per una banda, perquè és la forma més efectiva de combatre la sensació d’ofegament que molta gent ha tingut els darrers anys ja que el repartim en més mesos; i, al mateix temps, oferim, gràcies a aquesta desestacionalització, que era la vella aspiració per poder crear un nou model turístic i econòmic, la possibilitat que els hotels puguin tenir obert durant més mesos i, en directa conseqüència, com ja està passant, que els treballadors facin feina durant més mesos i alguns que paraven durant la temporada baixa ara estiguin ocupats tot l’any”. I posa com a exemple que “enguany són molts els hotels que no han tancat a l’octubre sinó que aguantaran fins al novembre i, en alguns casos, com passa a la badia de Palma, n’hi ha que solien tancar a l’hivern que ara seguiran oberts tot l’any. Això és el que importa, al Govern”.