La sortida del partit seu dirigent històric Eberhard Grosske ha deixat Esquerra Unida de les Illes Balears (EUIB) enmig d’una crisi de tal calibre com que ni tan sols ha estat capaç de decidir amb qui s’aliarà per concórrer a les eleccions autonòmiques de maig de l’any que ve o si, pel contrari, s’hi presentarà tota sola.
Val a dir que si EUIB decidís a la fi anar a les urnesúnicament amb les seves sigles és molt improbable que assoleixi representació. No disposa d’estructura territorial suficient ni de militància –a l’última assemblea s’hi presentaren seixanta afiliats- com per poder tenir esperances raonables d’èxit. El 2015 creà la candidatura Guanyem Illes Balears per fer veure que era una opció oberta a tota l’esquerra i així i tot es quedà amb poc més de 7.000 vots a tot l’arxipèlag, amb prou feines un 1,6% del total dels sufragis vàlids emesos. El tall per entrar en el repartiment d’escons és del 5% a cada circumscripció -Mallorca tria 33 diputats, 14 Menorca, 12 Eivissa i 1 Formentera-, el 2015 va fer el 3,8% a Menorca, el 3,2 a Eivissa i l’1,7 a Mallorca. Massa poc com per ara tenir expectatives serioses de poder sumar un diputat. Des de que va perdre la representació, el 2011, EUIB va de rota batuda, cada vegada està pitjor. L’últim cop que ha rebut, l’esmentada renúncia a la militància d’Eberhard Grosske, ha acabat d’enfonsar l’organització neocomunista en una profunda depressió.
Intensa crisi
En efecte, abans de ser conegut que Grosske tornaria el carnet es donava per fet a Palma que EUIB pactaria amb Podem. La sortida del veterà militant s’explica per la seva actitud envers la possibilitat d’aquesta aliança: la rebutjava de pla. És dels que consideren que d’ençà que Alberto Garzón imposà el pacte amb la formació morada, Izquierda Unida s’ha anat esvaint arreu de l’Estat en general i a Balears en particular. Tanmateix la majoria de l’escassa militància que queda a EUIB pareixia disposada a entregar-se, tal i com ha fet la seva referència espanyola, a Podem. No obstant, a l’hora de la veritat, a l’assemblea que ho havia de decidir, que se celebrà a Palma el passat 20 d’octubre, els pocs activistes que es reuniren –entre cinquanta i seixanta- foren incapaços de decidir res. El cop anímic per la fugida de Grosske ha estat molt gros i la direcció, encapçalada per Juanjo Martínez, preferí no tensar més la corda i per això optà per no prendre cap decisió. “La nostra voluntat és crear una confluència d’esquerres amb Podem i Més, però si no és possible hi anirem tot sols”, a les eleccions, manifestà al diari Última Hora.
Ara, una futura assemblea, que encara no té data, un pic païda la sortida de Grosske, haurà d’enfrontar-se a la realitat. Els que volen una mena d’unió de l’esquerra al marge del PSOE ho tenen francament negre, perquè no pareix possible que Podem i Més s’uneixin, de fet aquesta possibilitat ni tan sols s’ha plantejat en el si de la formació sobiranista. És vera que els morats han fet alguna referència al respecte, però tampoc amb gaire concreció. Cada formació s’està preparant per les eleccions pel seu compte. L’única opció factible per a EUIB és aliar-se amb Podem. A les eleccions internes per decidir els candidats, la formació morada no omplirà tots els llocs amb teòriques opcions de ser elegits per així deixar-ne alguns per a EUIB si finalment es fa l’acord entre els dos partits.
Si no hi ha pacte amb Podem, aleshores, com s’ha dit, EUIB s’haurà de preparar per estar altres quatre anys fora de les institucions, un panorama terrible que fins i tot posaria en dubte la continuïtat de la formació que com a Partit Comunista arribà a tenir un gran protagonisme polític a Balears durant els anys setanta i principis dels vuitanta i, més tard, ja com a Esquerra Unida, feu part dels tres primers Pactes de Progrés: el de 1995 al Consell de Mallorca i els de 1999 i 2007 al Govern balear, Consells Insulars i Ajuntament de Palma.