Precampanya electoral

Morats apocalíptics i integrats

Podem de les illes Balears viu moments de tensió entre els moderats i els radicals que han portat els ‘anticapitalistes’ a no formar part de les llistes electorals.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La situació de Podem a les Balears és, si més no, estranya. Cap dels diputats que formen el grup parlamentari a la Cambra autonòmica no repetirà com a candidat a les eleccions al Parlament de maig de l’any que ve. Prova de la convulsió que està vivint internament la jove formació morada. No es tracta d’una simple renovació de persones, sinó que és més profund, és una clarificació estratègica, una aposta decidida per aliar-se amb la resta de l’esquerra balear. Dit d’una altra manera, si es confirma el que sembla que passarà, s’hauran acabat els espectacles que els morats han protagonitzat —crítiques als aliats, votacions en contra del Govern...— al llarg de la legislatura que està finalitzant. El futur morat sembla estar en clau de partit diguem-ne més
tradicional que de formació rupturista, sempre que, és clar, es consolidi el viratge en què està immers.

Crisi interna


Podem ha iniciat el procés d’elecció interna dels candidats a les eleccions locals, insulars i autonòmiques de maig de 2019. Les votacions dels inscrits se celebraran entre el 20 i 25 de novembre. Durant setmanes s’ha negociat amb intensitat entre la direcció, encapçalada per Mae de la Concha, i el corrent anticapitalista, que té en la coportaveu parlamentària Laura Camargo la seva líder, per no rompre entre les dues parts, per evitar la imatge de divisió, per assolir una candidatura unitària al Parlament que sigui la suma de les dues bandes. Missió impossible. A la fi, la unitat no ha estat possible. Camargo ha decidit no concórrer a les eleccions internes a candidata i, consegüentment, no repetirà com a diputada. Segons ha explicat a Twitter, es tracta d’una decisió personal “i política”. La part personal és en realitat professional: està pendent de presentar-se a les oposicions per ser titular de la plaça de professora de la Universitat de les Illes Balears que ocupa com a interina, i necessita temps per preparar-se —i dedicant-se a la política és difícil de tenir-ne. Tanmateix, no vol amagar la “part política” de les seva decisió. Tot i que no la concreta, no vol ser la número 2 de la llista autonòmica darrere del jutge Juan Pedro Yllanes —actual diputat al Congrés—, tal com li havia ofert la direcció, perquè el veu com a massa pragmàtic, massa moderat. Tots els anticapis consideren que l’aposta que fa la direcció —tant la de Madrid com la de Palma— amb ell de número u suposa l’allunyament radical de les bases i de les essències del partit.

No és només Camargo la que deixarà de ser membre del Parlament. En realitat no repetirà ni un sol dels set diputats que li queden al partit morat. Val a dir que en va obtenir 10 a les eleccions de 2015, però 3 li han fugit, s’han convertit en trànsfugues, instal·lats en el grup mixt. Per què ni un dels set repeteix? Un, Alberto Jarabo, serà el candidat a Palma. El sis restants no volen repetir o, més aviat, la direcció no els vol. Ho reconeixia el president del Parlament, Balti Picornell, quan en una reunió informal reconegué que “no em volen” de candidat, referint-se a la direcció del partit. Ni a ell ni a cap altre dels anticapis. De fet, l’únic diputat que seguirà en política representativa serà Jarabo, el primer líder de la formació i que continua essent part del nucli dur, que passarà a ser candidat a batlle de Palma. La resta dels membres del grup parlamentari deixarà la política. Tots havien fet costat a Laura Camargo contra les tesis més pragmàtiques de Jarabo de voler entrar en el Govern després de les eleccions generals de 2016: “Era el moment d’entrar-hi, però el partit no va voler...”, explicà l’interessat a aquest setmanari. Va perdre aquella batalla, però aleshores es posà en marxa per intentar guanyar la guerra, per fer impossible que el sector radical, de Camargo, pogués tornar a determinar l’estratègia de Podem. Primer assolí una clara victòria quan Mae de la Concha —amb el seu suport— agafà el lideratge orgànic. Més tard, s’apuntà un altre èxit quan el jutge i ara diputat al Congrés, Juan Pedro Yllanes, acceptà ser aspirant a número u de la candidatura autonòmica, una operació que caigué molt malament en el sector anticapitalista. I ara ha aconseguit desfer les opcions de Camargo, en primera instància oferint-li anar de número dos, cosa que rebutjà, i a la fi consolidant les opcions d’Yllanes. A qui se li oposarà un militant de Menorca, Amadeu Bernadet, que no inquieta gens ni mica el sector oficialista.

Caldrà veure a les eleccions internes quin pes tenen les dues parts. És posible que els crítics, els anticapitalistes, votin el menorquí enfront d’Yllanes. Però ningú en el partit preveu una sorpresa. Per tant, és gairebé segur que el jutge serà el candidat número u i no sols això, sinó que tant ell com la direcció han imposat noms a la seva llista —que es presentaran als comicis interns i es dona per fet que guanyaran anar de candidats— que auguren un grup parlamentari en perfecta sintonia amb la prefectura orgànica i que durà a terme una política pragmàtica. Dit d’una altra manera: que l’aposta serà des d’abans de les eleccions la renovació del pacte d’esquerres.

Justament, aquesta claredat estratègica és el que, entre altres coses, critiquen els anticapis perquè, consideren, seria millor i més intel·ligent mantenir un discurs inicial més dur, sobretot cap al PSOE, i si de cas negociar després de saber els resultats, però mai entregar-se des de bon començament, cosa que, al seu parer, “debilita” el partit.

La divisió entre els dos grups afecta tota la formació. També es produeix en els Consells i a l’Ajuntament de Palma. Al consistori de la capital, Aurora Jhardi, la cara més coneguda de Podem a l’ajuntament, i que s’ha fet famosa per les polèmiques que ha protagonitzat durant aquest mandat, ha decidit no seguir en política institucional: “Ens hem allunyat del carrer”, sentencia . “Així no anam bé”, afegeix Balti Picornell. És la crítica generalitzada entre els anticapis. Veuen massa moderació i pragmatisme a la direcció, massa interès pels despatxos i poc o gens “pel carrer”. “Ens haurem de reorganitzar des del carrer”, adverteix Jhardi, en el que es pot entendre com una clara advertència que el seu sector, a pesar de no entrar a les llistes electorals, no renuncia a entaular batalla.

En els debats interns per internet és freqüent la idea, entre els crítics, que aquests anys de presència a les institucions s’han saldat amb massa renúncies. Ho deia la titular de Medi Ambient del Consell de Mallorca, Sandra Espeja, que tampoc no es presentarà a la reelecció, en declaracions al diari Última Hora, quan acusava el pacte de 2015 —a la institució insular i pertot arreu— de “ser massa poc combatius contra el turisme”. És només un dels exemples. La crítica es reprodueix a tots els àmbits.

Com ha passat en altres partits de l’esquerra al llarg de la història recent —Esquerra Unida, Els Verds, PSM...— la disputa actual en el si de Podem és la típica crisi d’aterratge a la realitat de la política institucional, la clàssica divisió entre purs i pragmàtics, entre radicals i moderats, entre —com va escriure en el seu famós llibre Umberto Eccoapocalíptics i integrats.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.