Desenvolupament rural

«Intentem motivar els joves que estan a la cooperativa perquè s’hi quedin»

Ramon Sarroca (Almenar, Segrià, 1957) exerceix la pagesia des que té 23 anys. El vincle amb el seu ofici és tan sòlid que, des del 2014, presideix la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. Parlem amb ell de les principals línies estratègiques de la FCAC, de les preocupacions i dels reptes del sector agrari, un dels més estratègics del país.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com ha evolucionat l’àmbit agrari des que vostè s’hi dedica?

­—Hi ha molts menys pagesos que quan jo vaig començar en aquest ofici. Un altre punt important és la nova dimensió que han adquirit les explotacions a nivell productiu: cal que sigui l’adequada perquè resultin viables. També hi ha una gran incorporació de nova tecnologia i de programes d’innovació, així com un increment de la professionalització. I, per descomptat, trobem canvis a nivell d’empresa cooperativa, perquè aquestes entitats hem fet un pas més enllà per posicionar-nos cada dia millor en el mercat. Tot plegat, però, sense oblidar la problemàtica derivada de la manca de relleu generacional al camp.

—Anem per parts. Per què defensa el model cooperatiu en el sector agrari?

—No és una opinió personal meva, sinó compartida: les cooperatives tenim com a raó d’èxit que els nostres valors són de total actualitat. La gestió democràtica, la cooperació entre cooperatives, el compromís amb la comunitat... són principis completament vigents i, a més, el valor empàtic dels socis ajuda a resoldre millor els problemes que puguin sorgir. Això aporta beneficis bàsics i reals que ens han permès adquirir molta més competitivitat en el mercat. Dintre de la cadena de valor, el nostre posicionament, és també superior al que teníem fa vint anys. 

Han sorgit les cooperatives de segon grau i els projectes d’intercooperació són cada dia més estratègics. Això ens permet afrontar nous reptes de futur, perquè quan hi ha una crisi —com la que ha generat el vet rus o es produeixen amenaces a la ramaderia porcina...— no es pot controlar a nivell industrial. En canvi, a nivell cooperatiu, la gestió que podem fer-ne és diferent. 

No obstant això, hem de fer encara un pas més enllà: ens falta apostar per una major concentració de producció en alguns sectors i productes perquè necessitem més dimensió per dur a terme determinades exportacions i arribar a mercats com Rússia, la Xina o els països àrabs. 

També estem avançant en una major professionalització de la cooperativa, tant a nivell de consell rector com dels socis i dels professionals que hi treballen.

—Es pot combinar aquest anhel d’arribar més lluny i produir més amb treballar el producte de quilòmetre zero?

—Sí. La FCAC està formada per 204 cooperatives agràries, amb una xifra de negoci que oscil·la des d’un o dos milions d’euros a les que en facturen més de 200. Aquestes grans cooperatives són les que intenten aconseguir més mercat, sovint mitjançant la internacionalització. Mentrestant, cooperatives de vi, d’oli i de productes especialitzats en proximitat estan fent una gran feina a nivell més local amb productes d’alt valor afegit. La majoria de cooperatives estan integrades en denominacions d’origen i indicacions geogràfiques, reconeixements europeus que demostren que es tracta de productes amb una garantia d’origen, de qualitat i de proximitat.

La FCAC és molt heterogènia i representa diferents models cooperatius. Tots ells són importants i donen resposta a necessitats diverses que es donen en el territori.

—Parlava de la necessitat d’incorporar al mercat mà d’obra juvenil. Com treballen en el relleu generacional?

—Aquest és un problema no només de l’agricultura catalana, sinó que és una preocupació comuna a tota la Unió Europea. Per aquest motiu, es preveu que la nova PAC (Política Agrària Comuna) prioritzarà la incorporació de joves a l’agricultura, entre d’altres mesures. 

Des de la FCAC estem desenvolupant un pla pilot amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies per promoure el relleu generacional. Hi participen quatre cooperatives de diferents punts del territori i sectors —Conca de la Tordera, Cellers Domenys, ActelGrup i Fruits de Ponent—. A través d’aquest projecte, intentem que els joves que són socis de la cooperativa estiguin prou motivats i s’hi impliquin, perquè tinguin clar que s’hi han de quedar. Per això, fem un seguiment molt actiu d’aquests joves i també extrapolem el projecte a gent jove que no necessàriament siguin socis de la cooperativa perquè coneguin les possibilitats que aquest model ofereix, tant a nivell econòmic com de serveis i d’implicació en l’àmbit social. És un projecte engrescador, però requereix compromís i esforç.

D’altra banda i conjuntament amb el Departament d’Agricultura, impulsem l’emprenedoria a les escoles de capacitació agrària, i també treballem per ser presents en l’àmbit universitari. Entenem que és una aposta de futur irrenunciable.

—Sobre la innovació, quines estratègies són les més exitoses?

—En els últims anys, la innovació és un dels eixos estratègics de la FCAC per potenciar la competitivitat del sector i l’adequació als nous mercats. De fet, en l’actualitat estem liderant el projecte Agrimax, d’economia circular, que suma més de 40 empreses de quatre països diferents. Només a Europa, es perden al voltant de 90 milions de tones d’aliments i 700 milions de tones de cultiu cada any. Davant d’aquesta situació, Agrimax investiga per desenvolupar productes d’alt valor a partir de residus de processament i de conreu, i això es fa apostant per instal·lacions de processament flexibles, prioritàriament cooperatives, que maximitzin la sostenibilitat en l’àmbit europeu.

També participem en diferents programes d’innovació de la Generalitat de Catalunya per donar resposta a problemàtiques i necessitats concretes dels sectors agrícola i ramader. 

—Quins són els principals estímuls d’inversió al Principat al seu sector?

—Més que estímuls, es tracta de sol·licitar que, en el sector de l’agroalimentació, les coses han de funcionar correctament. Primerament, és important continuar amb una planificació sostenible del regadiu perquè les zones de secà tenen problemàtiques a les quals cal donar resposta. També la innovació, l’aposta comercial, la planificació, la intercooperació, el plantejament de solucions a l’envelliment del camp, la sostenibilitat de l’agricultura... són aspectes clau per al nostre futur. Si els resolem, estic convençut que oportunitats d’inversió en el territori, dins del nostre sector, no en faltaran. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.