Fins i tot persones de l’esfera pública han de ficar-se de tant en tant en missions secretes, sobretot quan presideixen el departament financer del Govern. El 17 de setembre, un dilluns càlid d’estiu tardà, Olaf Scholz es va posar en camí cap a Londres. Tan sols l’acompanyava el seu secretari d’estat, Jörg Kukies. El viatge no estava ni en el calendari de reunions de l’oficina de premsa ni en el del Ministeri de Finances.
A la capital britànica Scholz va parlar durant una llarga estona amb el seu homòleg, Philip Hammond, sobre el Brexit i sobre si els britànics deixaran que la UE els ordeni o sortiran de la UE a empentes i rodolons sense acord. En realitat, però, el viatge al Tàmesi va servir per a una altra cosa: Scholz volia fer publicitat als bancs perquè Frankfurt sigui el nou centre financer.
Per fi arriben el ministre i el seu compromís, no gaire prompte. No importa si al final el Brexit serà difícil o no, molts bancs de Londres es dirigeixen, per força, en la direcció contrària. Si volen romandre en el negoci en la UE han de traslladar-se al continent. Per això, fa mesos que, sobretot París i Frankfurt, estan en una cursa de velocitat per qui succeirà Londres en el paper de centre financer més important de la UE. En el rerefons de les negociacions sobre la sortida de la UE s’ha desencadenat una lluita pel botí del Brexit.
Mentre els francesos començaven una ofensiva de seducció darrere una altra, els de Hessen van haver d’apanyar-se-les sense l’ajuda de Berlín durant molt de temps. Ja a principis d’aquest any el president de França, Emmanuel Macron, va convidar al castell de Versalles 140 figures importants de grans bancs per fer publicitat de París en el seu millor anglès. Amb èxit. Moltes empreses de serveis d’inversions volen traslladar-se a París.
Llavors Scholz reacciona, aquesta qüestió ja és un assumpte primordial que pertoca al cap. Un dia a l’ambaixada alemanya, durant el curt viatge al setembre, va cridar l’atenció dels directors europeus de grans bancs nord-americans i britànics, entre ells representants dels famosos Goldman Sachs, Citigroup o Bank of America. Tots ells busquen noves ubicacions en el continent per a les seves seus. A finals de la setmana passada, durant la reunió anual de la CFI (Corporació Financera Internacional) i el Banc Mundial, els va tocar als directors de grans instituts del Japó i la Xina.
El missatge de Scholz és sempre el mateix: només diu meravelles dels avantatges de Frankfurt. Que la ciutat és un lloc de distàncies curtes, que els mànagers podrien anar caminant a visitar els seus clients o anar a la feina amb bicicleta. Que l’aeroport està a tan sols 20 minuts del centre. Que, encara que des de Londres la metròpoli potser sembla una mica rural, ofereix una gran qualitat de vida i, en comparació de Londres o París, preus més baixos. O també que hi ha més de 40 escoles on l’anglès és la llengua vehicular.
Però, sobretot, que el sector financer d’Alemanya ofereix un atractiu ecosistema, on es poden trobar socis molt prometedors per a qualsevol proveïdor de serveis financers perjudicat pel Brexit: els bancs de Frankfurt, les asseguradores de Munic i l’emergent escena fintech de Berlín.
El discurs compromès de Scholz mostra que els alemanys no es volen acontentar amb 30 institucions financeres de Londres, les que fins ara han sol·licitat una llicència a Frankfurt. L’Associació de Bancs Internacionals d’Alemanya calcula que a causa del Brexit s’instal·laran fins a 3.000 noves seus a Frankfurt en els pròxims dos o tres anys, però res no és segur. “La qüestió d’on acabarà el futur centre bancari de la UE encara no està decidida”, diu Oliver Wagner, director general de l’Associació de Bancs Internacionals d’Alemanya. “Per això moltes entitats estan repartint els seus treballadors a diferents llocs”.
Però encara podria passar factura el fet que el Govern alemany no hagi advocat de manera prou fermament a favor del trasllat a Frankfurt de l’Autoritat Bancària Europea [EBA, per les sigles en anglès]. L’EBA pot no semblar significativa, amb tan sols 200 treballadors, però podria actuar com a imant per als bancs, segons sospiten a Frankfurt.
Malgrat tot, Berlín està poc preocupat, ja que al final la decisió recau en Brussel·les. La sol·licitud d’Alemanya era descuidada i incompleta. Els qui la van fer van oblidar indicar que a Frankfurt hi ha universitats angloparlants. A més, el vídeo de sol·licitud, que a vegades escenificava Frankfurt a l’estil de Miami com a paradís surfer vora el Main, va servir més aviat per al divertiment del públic de Brussel·les.
Mentre que, segons diuen, Macron no va deixar passar res per fer propaganda de París en la Cimera Social de la UE a Göteborg a la tardor del 2017, Merkel no hi va anar perquè estava ocupada formant Govern. Al final, París va rebre l’adjudicació.
A banda dels bancs, ara els de Hessen han albirat un nou camp d’activitats: els bufets internacionals. “Es tracta bàsicament de reflexionar sobre si el Tribunal de Londres no es veu afectat pel Brexit”, van exposar els de Hessen ja la passada tardor al grup de treball federal-estatal del Brexit, tal com resulta dels documents interns. Són 12.000 casos a l’any, amb una quantia litigiosa de més de 300.000 euros.
Ara sorgeix la pregunta de si els alemanys estaran al capdavant des del principi en aquesta part del botí del Brexit. •
Ann-Kathrin Nezik
© Der Spiegel
Traducció de Mar Sanfèlix