El document que fa poc van poder veure els ambaixadors de la UE mostrava un escenari quasi apocalíptic a partir del 29 de març de 2019, el dia en què els britànics sortiran de la UE. Vols des de Londres cancel·lats, ciutadans britànics sol·licitant un visat i embussos de quilòmetres de llargària als ports més grans. Aquestes serien només algunes de les conseqüències que podrien passar si els britànics s’acomiaden de la UE sense acords, segons adverteix la Comissió de la UE.
Encara no hem arribat tan lluny. És clar que les converses sobre el Brexit no van avançar en la recent cimera de la UE i, a més, cal esperar que en les pròximes setmanes estiguin més vegades a punt de fracassar. Però això passa en totes les grans negociacions. En realitat, els negociadors dels britànics i de la UE a Brussel·les estan en la recta final. L’acord de la sortida està negociat en un 90 per cent, diu el negociador en cap de la UE, Michel Barnier. Estem d’acord en tot, excepte en dos punts, diu Theresa May, la primera ministra britànica.
Això no vol dir que l’èxit estigui assegurat, és clar que no. El perill que qualsevol acord negociat a Brussel·les acabi fracassant a Londres és molt gran, ja que May no té una majoria al Parlament. Les converses sobre el Brexit han arribat a un punt decisiu. L’acord de sortida ha d’estar acabat, com a molt tard, pel desembre, perquè el Parlament de Brussel·les i de Londres encara tinguin temps suficient per examinar el document. Si la UE vol evitar un Brexit difícil, ara ha arribat l’hora d’adreçar-se als britànics perquè May almenys tingui una oportunitat d’èxit.
La UE hi té poc a perdre. La màquina de negociació de Brussel·les, enfortida per nombroses negociacions d’admissió, també va funcionar a la perfecció en el cas contrari. “Factures” per la sortida, drets dels ciutadans de la UE, supervisió del Tribunal de Justícia Europeu... En el fons els britànics han hagut d’anar acceptant a poc a poc quasi tot el que Brussel·les exigeix. A més, la idea de May que els britànics puguin romandre amb un peu dins del mercat interior de mercaderies de la UE, però alhora crear una competència forta en els serveis (financers) davant les portes de la UE (el pla de Chequers) de segur que no ocorrerà. Al contrari, als britànics, segurament, els espera un acord de lliure comerç millorat que a la UE, de fet, també li interessa. Cada vegada sembla més absurd advertir que els britànics no podran endur-se la millor tallada per haver pertangut a la UE. Ja fa molt que no està d’oferta.
Però ara seria molt més important enviar un senyal de pau. El Regne Unit pot abandonar la UE, però continua pertanyent a Europa. La UE té un gran interès en una Gran Bretanya forta, tant pel que fa a la seguretat contra el terrorisme, com a tota la defensa de l’OTAN. També és així amb els ciutadans. Després del Brexit, per a molts alemanys Gran Bretanya continuarà estant més prop que països de la UE com Romania o Bulgària. A Gran Bretanya, d’altra banda, al cap i a la fi el 48 per cent dels ciutadans van votar en contra del Brexit; si avui dia es repetís el referèndum, els brexiteers segurament no tindrien la més mínima possibilitat.
Això no vol dir que la UE ara hagi d’acceptar qualsevol exigència boja del partit tory de May. Però sí que significa que al final totes dues bandes hauran de renunciar a posar més traves on es poden aconseguir solucions.
Sobretot en la delicada qüestió d’Irlanda, l’últim gran problema de l’acord de sortida. Per no arriscar el procés de pau irresolut la UE i Gran Bretanya volen impedir que hi hagi una frontera forta entre Irlanda i Irlanda del Nord. Per això, si és necessari, Irlanda del Nord haurà de romandre en la unió duanera i en el mercat interior de la UE. Però, com que això comportaria que les fronteres exteriors de la UE passessin pel Regne Unit, cal buscar una solució per als britànics. Com, per exemple, que Gran Bretanya romangui també durant un temps amb la UE en la unió duanera o que s’allargui la fase transitòria en què les normes de la UE encara valguin per a Gran Bretanya després del Brexit. La UE ha de mostrar resistència justament en aquesta qüestió?
La por que el Brexit pugui trobar imitadors i, per tant, que la UE hagi de comportar-se especialment ferma i implacable es va poder justificar immediatament després del referèndum. No obstant això, avui dia els partits que tenen Brussel·les com a enemiga no pensen de sortir de la UE. Al contrari: el cap de Govern d’Hongria, Viktor Orbán, intenta arreglar la seva democràcia il·liberal davant la mirada de Brussel·les mentre Polònia, malgrat totes les advertències de la UE, suprimeix el seu Estat de dret. El nou Govern italià, al seu torn, idea un pressupost que equival a una amenaça a les normes de la UE sobre el deute.
Avui dia el verdader perill per a la UE prové de l’interior; una altra raó per la qual caldria arribar a la mesura i el centre en les conversacions sobre el Brexit.
Peter Müller
© Der Spiegel
Traducció de Mar Sanfèlix