La batalla territorial de Japó i Rússia

El primer ministre del Japó, Shinzo Abe, té previst que les relacions amb el president rus pugin de temperatura. Una augment de tensió, però, que té poques poques opcions d'anar-hi més enllà. Sembla força complicat que es facin avenços en les disputes territorials entre els dos països.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Hiroshi Tokuno encara recorda el trepig de les botes militars sobre el terra de fusta de l’aula. Recorda també que, quan 600 soldats soviètics van arribar a l’illa japonesa de Shikotan l’1 de setembre del 1945, “ens pensàvem que ens matarien”. Esvaïda la por, es va fer amic dels invasors i va aprendre rus. Tres anys més tard, el van enviar en barca a ell i a la seva família a territori japonès travessant mars agitats.

Tokuno, que ara té 82 anys, és un dels prop de 17.000 japonesos expulsats del que el Japó anomena els territoris del nord, quatre illes de la part sud de les illes Kurils (Chishima en japonès), entre la part més al nord de l’illa japonesa de Hokkaido i els erms nevats de Kamtxatka (vegeu el mapa). Al segle XIX Rússia va reconèixer la sobirania del Japó sobre les quatre illes i el 1875 va cedir les Kurils al Japó. Però uns dies abans de la rendició japonesa davant els Aliats, el 1945, la Unió Soviètica, que no havia lluitat contra el Japó, li va declarar la guerra de sobte. Ràpidament tropes soviètiques van ocupar l’arxipèlag, fet que va iniciar una disputa que fa 70 anys que dura. El Japó reclama les quatre illes de més al sud. La Unió Soviètica va oferir cedir les dues més petites, Habomai i Shikotan, si el Japó renunciava a les altres dues. Però el Japó s’hi va negar. L’estira-i-arronsa encara dura.

El 15 de desembre el president rus, Vladímir Putin, va fer la primera visita oficial al Japó en deu anys. Shinzo Abe, primer ministre del Japó i nét d’un ministre en temps de guerra i d’un primer ministre de la postguerra, no ha amagat mai el seu interès personal a resoldre l’assumpte. Va convidar Putin a banyar-se amb ell en unes fonts termals de la seva ciutat natal, Nagato, al sud del Japó: una ocasió per dur a terme negociacions d’home a home. És el moment adient per trobar-hi una solució, diu Muneo Suzuki, assessor no oficial del primer ministre en afers russos.

A Nemuro, l’oxidat port de Hokkaido, on han quedat atrapats molts dels evacuats des dels anys quaranta, hi ha una esperança moderada que s’aconsegueixin avenços. És impensable que Putin se’n vagi amb les mans buides, diu Shunsuke Hasegawa, alcalde de la ciutat. El president rus és un “home fort” que haurà d’afrontar oposició a l’acord al seu país, insisteix l’alcalde.

Hasegawa lamenta que només 6.641 dels antics residents de les illes encara són vius, i tots són gent gran. A més a més, les aigües dels voltants de les illes abans eren caladors per a les barques de Nemuro. D’ençà de la guerra, la ciutat ha perdut la meitat de la població. “És la nostra última oportunitat per resoldre aquest problema”, afirma.

Hi ha, però, més en joc que els drets de pesca. La disputa ha impedit un acabament formal de les hostilitats entre Rússia i el Japó. La tensió continuada, temen diplomàtics japonesos, fa bascular Rússia cap a la Xina.

Entre els possibles al·licients per a Rússia hi ha la reactivació d’una proposta oblidada de construir un gasoducte de 5.300 milions de dòlars entre l’illa russa de Sakhalín i Tòquio. El Japó també presenta la temptació de milers de milions en préstecs amb bonificacions per al desenvolupament de l’empobrida zona de l’extrem est de Rússia, i també el foment de la inversió privada. Rússia, per la seva banda, va amb compte a l’hora de convertir-se en un soci de la Xina a l’Àsia. “No ens ho podem jugar tot a una sola carta”, diu Alexander Panov, antic ambaixador de Rússia al Japó.

Però els obstacles al pacte són consistents. Una enquesta recent va revelar que el 78% dels russos s’oposen a cedir totes quatre illes; un 71% està en contra de cedir Shikotan i Habomai. “A Rússia, si un president, fins i tot Putin, cedeix dues de les nostres illes al Japó, caurà catastròficament a les valoracions”, va dir el mes passat Dmitri Kissélev, cap de la propaganda russa. “Als japonesos els agrada parlar de conservar l’honor, però obliden que els russos també l’han de conservar”, diu Anatoli Koixkin, de la Universitat Oriental de Moscou. Les illes protegeixen el pas del mar d’Okhotsk al Pacífic, “una qüestió de vida o mort” per a la marina russa, diu Shigeru Ishiba, ex-ministre de Defensa japonès.

No sorprèn gaire, doncs, que Putin digués categòricament al setembre: “Nosaltres no comerciem amb territoris”. Valentina Matvienko, portaveu de la cambra alta del parlament rus, va dir en una visita a Tòquio al novembre: “La sobirania de Rússia sobre les Kurils és indiscutible i no està sotmesa a revisió”. Per reforçar encara més el missatge, el mes passat les forces armades russes van anunciar la instal·lació d’escuts antimíssils a Etorofu i Kunashiri.

“El Govern d’Abe ha deixat que les expectatives se’ls n’anessin de les mans, donant a entendre fins i tot que hi podria haver eleccions anticipades segons l’èxit de la cimera”, diu James Brown, de la Universitat Temple al Japó. Les perspectives cada cop més baixes d’un acord territorial permeten entendre l’anunci sorpresa d’Abe el 5 de desembre quan va visitar Pearl Harbour, el lloc de l’atac japonès que va fer entrar els Estats Units a la Segona Guerra Mundial el 1941. El primer ministre buscava un esdeveniment que faci augmentar la seva popularitat i desviï l’atenció de la cimera amb Putin, per preservar així les seves esperances d’unes eleccions anticipades al gener, segons afirma el rotatiu japonès Nikkei.

Però és improbable que Rússia frustri totes les esperances japoneses. “La part russa no vol posar fi a les relacions”, diu Brown; que prediu que, per contra, Rússia buscarà maneres d’incentivar la inversió japonesa sense cedir sobirania. Un possible pas endavant a la cimera podria ser una relaxació de la normatives per aconseguir un visat i la creació d’una zona econòmica especial, que permetria a les empreses japoneses un accés més fàcil a les Kurils. Al capdavall, el mateix Putin ha dit que s’hauria de poder trobar una solució en què cap de les dues parts “se sentís perdedora”.

Les esperances de Hiroshi Tokuno de tornar a casa han tingut molts alts i baixos al llarg dels anys. Des de la punta de la península de Shiretoko, a uns quants quilòmetres de Nemuro, pot veure Habomai, mar enllà. Deu anys enrere se li permetia visitar Shikotan en pelegrinatge a les tombes dels seus avantpassats. Encara recordava el rus que havia après de nen. Casa seva ja no existia però no guarda gens de rancor. Eren temps de guerra, diu Tokuno; la millor manera d’honorar el patiment és assegurar-se que no torni a passar. Un acord de pau seria un bon començament.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.