Judicialització

L’1 d’octubre, a judici

El Suprem aprova l’obertura de judici, encara sense data, contra els qui la justícia espanyola considera que van promoure l’1 d’octubre des del carrer, des del Parlament i des de les institucions de Govern.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Pròxima estació, 2 de novembre. Segons les paraules de la vicepresidenta espanyola Carmen Calvo, cap a aquest dia -que també serà l’aniversari de l’empresonament dels consellers del Govern català que es van presentar a l’Audiència Nacional a declarar- es coneixeran les acusacions i les penes sol·licitades per l’advocacia i la Fiscalia de l’Estat. Segons han especulat molts mitjans d’àmbit estatal, la sol·licitud més greu se sol·licitarà contra Oriol Junqueras, qui estaria acusat de ser l’organitzador del referèndum de l’1 d’octubre. Les peticions de pena per cadascun dels encausats no sembla que puguen baixar dels 15 anys per persona.

La següent i definitiva parada serà a finals de gener. Previsiblement, serà llavors quan comencen uns judicis que tothom dona per sentenciats. L’acusació de rebel·lió, preveu l’entorn dels encausats, no serà desatesa pels jutges. I, en conseqüència, les penes seran elevades si no hi ha un tomb fiscal. Pedro Sánchez deia al Congrés el dimecres que el delicte de rebel·lió només es podia vincular amb les armes o a l’alçament d’un exèrcit. Paraules que han servit per especular que l’Advocacia de l’Estat no demane el delicte de rebel·lió, el que podria suposar un gest per als encausats en plena negociació pels pressupostos.

Els protagonistes seran els 16 encausats. Cal recordar que els exiliats no s’asseuran davant el jutge, atès que s’han denegat les euroordres de detenció.

 

Màximes càrregues

Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Josep Rull són acusats de rebel·lió i malversació. En aquesta situació es trobarien, també, els exiliats Clara Ponsatí i Toni Comín, contra qui no hi haurà judici per no haver estat extradits. Junqueras i Forn són assenyalats per no haver fet cas, segons les acusacions, de les advertències policials sobre les conseqüències del referèndum i per alenar la ciutadania a la mobilització favorable a la votació. Jordi Turull hauria també participat en aquesta crida i hauria coordinat els elements necessaris per al referèndum com ara la publicitat i el material informàtic. Raül Romeva està acusat d’internacionalitzar aquesta tasca i d’intentar facilitar el vot estranger. Dolors Bassa, pel seu compte, s’hauria fet càrrec dels locals necessaris per dur a terme la votació i Josep Rull va formar part de les reunions organitzatives, a més d’impedir com a conseller de Territori l’arribada d’un vaixell amb policies al port de Palamós.

Només per rebel·lió estan acusats Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Carme Forcadell. No poden ser acusats de malversació atès que no formaven part de l’executiu. Les responsabilitats dels Jordis són, segons les acusacions, convidar a la mobilització popular perquè impedira actuacions policials. Pel que fa a l’expresidenta del Parlament, està acusada de legitimar el Govern i les seues intencions donant la possibilitat de debatre i aprovar al Parlament mesures contràries a la Constitució, segons les acusacions, a més de participar en mobilitzacions ciutadanes. Per rebel·lió també estan acusats Carles Puigdemont, Marta Rovira, Clara Ponsatí i Antoni Comín, que de moment no seran jutjats per estar a l’exili i perquè les justícies d’Alemanya, Bèlgica, Regne Unit i Suïssa no han accedit a extradir-los..

 

Altres acusacions

La resta de membres de l’executiu Puigdemont estan acusats de desobediència i malversació. Són els casos de Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Borràs, tots tres en llibertat provisional a l’espera de judici. Unes acusacions idèntiques a les que cauen sobre els exiliats Lluís Puig i Meritxell Serret. Tots ells haurien ignorat les demandes del Tribunal Constitucional d’anul·lar el referèndum i haurien posat els seus departaments (Justícia, Empresa, Governació, Cultura i Agricultura respectivament) al servei del referèndum.

Per desobediència estan acusats els membres sobiranistes de la Mesa del Parlament de l’anterior legislatura per no paralitzar les votacions relacionades amb el referèndum, Són Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet, Joan Josep Nuet i Lluís Guinó. Pel mateix està acusada Mireia Boya, que va afavorir com a diputada proposicions favorables al Referèndum i a la llei de Transitorietat. En aquesta situació es trobaria també Anna Gabriel, exiliada a Suïssa, que tampoc serà jutjada

El Suprem ha rebutjat totes les diligències d’investigació interposades per les defenses amb la intenció de rebaixar les peticions de penes, de reobrir el sumari o d’anul·lar, directament, la causa i es nega a unificar les causes amb les que investiga el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona i l’Audiència Nacional. Una demanda de les defenses que tampoc no ha estat atesa. Tornant a les diligències, el jutge considera que l’obertura d’aquestes investigacions allargaria el judici fora dels terminis raonables.

Sí que han quedat arxivades les causes contra l’expresident Artur Mas, contra Marta Pascal i l’expresidenta de l’Associació de Municipis per la Independència i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú Neus Lloveras.

El judici contra està, cada vegada, més a prop.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.