Les Corts Valencianes han aprovat aquest dimecres exigir al Ministeri de Foment el traspàs del servei de rodalies per 51 vots a favor i 29 en contra. Als vots de Compromís, impulsor de la iniciativa parlamentària, s’han sumat els de Podem i el Partit Socialista. La posició de la cambra reforça una demanda que ja va fer explícita Ximo Puig el febrer de 2016, quan va anunciar precisament en seu parlamentària, la seua intenció de demanar al govern de Madrid aquesta competència.
El debat d’aquest dimecres a les Corts ha servit, sobretot, perquè els socialistes explicitaren la seua posició i esvaïren els possibles dubtes davant el canvi d’escenari polític a Madrid. El Botànic, amb Ximo Puig al capdavant, havien situat el traspàs d’aquest servei com una de les seues prioritats en matèria de transports. La també socialista i consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador, havia reiterat des de 2016 aquesta exigència. Tanmateix, d’ençà que Pedro Sánchez accedí a la Moncloa, el juny passat, la reivindicació havia desaparegut de l’agenda pública o almenys no es deixava sentir amb la intensitat dels temps pretèrits. Aquest dimecres, a les Corts, la diputada socialista Sandra Martín ha esvaït els dubtes i ha reiterat la voluntat del Partit Socialista valencià de continuar mantenint aquesta reivindicació. Martín ha recordat que aquesta exigència figura en l’Agenda Valenciana d’Infraestructures, que Ximo Puig va entregar a Pedro Sanchez en la seua visita a Moncloa a principis d’aquest mes.
En l’actualitat només Catalunya té parcialment traspassada la competència de rodalies. L’Estatut d’Autonomia valencià contempla en l’article 49.15 la possibilitat d’assumir aquesta competència. Tanmateix, no va ser fins l’estiu que 2016 que Ximo Puig va fer el pas, tot just en un moment en què les obres del tercer fil del corredor mediterrani estaven generant nombrosos problemes en la línia que uneix València amb Castelló. Aquella iniciativa fou interpretada, alhora, com una forma de plantar batalla al govern de Mariano Rajoy; i una ocasió per remarcar l’aposta per l’autogovern, també en matèria d’infraestructures.
El tren del terror
La possibilitat, però, que aquesta petició es faja efectiva de forma immediata és molt remota. L’experiència catalana no invita a l’optimisme. La Generalitat de Catalunya va aconseguir aquesta transferència el 2010, després de molts anys de negociació i reivindicació. José Montilla consumia aleshores els seus últims mesos al capdavant de la Generalitat i aquella cessió del govern de José Luis Rodríguez Zapatero fou celebrada com un pas endavant essencial en matèria d’autogovern. Es tractava d’ «un traspàs històric, el més important que s’havia aprovat produït des de l’aprovació de l’Estatut», en paraules de Joaquim Nadal, que aleshores era conseller de Política Territorial.
El temps, però, ha demostrat que allò no era bufar i fer ampolles. Tot just al contrari: el traspàs no ha acabat mai de completar-se i el resultat és que a hores d’ara la Generalitat només és titular del servei però no de la infraestructura. Això significa, a la pràctica, que té potestat per fixar els horaris i les tarifes, com també la política de personal, però és Adif (empresa pública depenent de Foment) qui continua sent la titular de la infraestructura i les estacions.
És a dir, que en última instància és Madrid qui continua decidint on i quan s’executen obres de millora i quins diners s’hi inverteixen. Tot plegat és com si la Generalitat poguera decidir quin conductor circula per una carretera però estiguera subjecte al que un altre determina sobre la qualitat de l’asfalt o el cotxe que ha d’utilitzar. El resultat de tot plegat ha estat un servei molt deficient. El traspàs complet de les rodalies ha estat, durant anys, un motiu de disputa entre Generalitat i Estat. La reunió bilateral del passat 15 d’octubre entre l’Estat i la Generalitat en matèria d'infraestructures tampoc no va servir per desencallar el tema.
Per tal de no caure en el mateix parany al País Valencià, els partits del Botànic insten el govern de l’Estat, abans d’assumir la competència, «a realitzar totes les inversions necessàries», alhora que acompanyar del «finançament anual necessari per a poder gestionar-les i mantenir-les correctament».