INDÚSTRIA

Els treballadors tèxtils no volen perdre el fil

Després d’anys de caiguda en la producció i de readaptació industrial, el sector tèxtil de casa nostra s’estabilitza i inicia una lleugera recuperació. Ara els treballadors reclamen millores salarials. Tot coincidint amb la celebració a Ontinyent de la Confederació Europea de la Indústria del Tèxtil i la Confecció, Comissions Obreres exigeix un salari mínim de 14.000 euros.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Centenars de treballadors del sector tèxtil es van fer sentir ahir a Ontinyent per reclamar millores en les seues condicions laborals. «Hi ha persones que estan cobrant 700 euros al mes, al límit de la pobresa salarial», es va queixar Javier Galarza, secretari general d’indústria de Comissions Obreres al País Valencià. Aquest sindicat exigeix un salari mínim de 14.000 per any per treballador. La protesta va tenir lloc tot coincidint amb la celebració a la capital de la Vall d’Albaida de la reunió de la Confederació Europea de la Indústria del Tèxtil i de la Confecció (Euratex 2018), que aplega 8.000 empreses de tot el continent. Centenars de persones de tot l’estat (fins a 200 es van desplaçar en autobusos des de Catalunya) van participar en una manifestació que va fer cap a La Clariana. Els organitzadors quantifiquen en 2.000 les persones que van prendre part en la protesta.

Comissions Obreres exigeix per al sector un salari mínim de 14.000 euros anuals, així com un increment dels sous del 3%. «Des de l’any 2015 s’ha començat a notar una recuperació del tèxtil però això no ha repercutit en les butxaques dels treballadors», es plany Galarza. «Aquest és un sector en creixement i això hauria de repercutir en les remuneracions dels i les treballadores», afegeix José Antonio Hernández, secretari general de la federació d’indústria de CCOO a Catalunya. Hernández recorda, a més, que són les dones les qui en aquest sector més pateixen sous baixos. «La precarietat salarial té cara de dona», assegura.

La manifestació d’ahir a Ontinyent evidencia que la unitat d’acció entre els dos sindicats majoritaris ha saltat pels aires en aquest sector. El passat setembre la Unió General de Treballadors a nivell estatal va signar amb la patronal de forma unilateral un preacord de conveni que contempla increments salarials del 2% per 2018 i 2019 i de l’1,8% per 2020. Comissions Obreres, per contra, exigeix increments de fins al 3%, així com el reconeixement explícit d’un salari mínim de 14.000 euros. Recorden, des d’aquest sindicat, que l’Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva signat a principis de l’estiu passat contempla, de manera progressiva, un salari mínim de 14.000 euros.

«UGT ha trencat la unitat d’acció», assegura José Antonio Hernández, qui no deixa de mostrar la seua «perplexitat» per l’acció unilateral de l’altre sindicat majoritari. A Catalunya, CCOO té la representativitat del 54% del sector, mentre que al País Valencià el percentatge arriba al 68%. Per a Galarza, UGT ha estat «deslleial» amb els treballadors i les treballadores. «Portem cinc anys d’increments salarials molt tímids, ni tan sols equiparables a l’IPC. En moltes empreses s’ha arribat a acords de flexibilització i productivitat que han mercat les condicions laborals i salarials. Joves i dones n’han estat els més afectats». La intenció de CCOO és continuar les mobilitzacions en els pròxims mesos.

 

Arturo León, responsable de CCOO al País Valencià, en el centre de la imatge.

 

De la tradició a l'avantguarda

El sector tèxtil és molt potent a Catalunya i al País Valencià. Totes dues representen tres quartes parts del sector a l’estat (el 47,2% en el cas català i el 29,6% en el cas valencià), segons dades de l’Observatori Euram de l’Institut Ignasi Villalonga. Considerat un sector tradicional, es tracta d’una activitat industrial que va haver d’adaptar-se al nou context de la globalització i la liberalització dels intercanvis tèxtils internacionals. A finals dels 90 i principis de 2000 les deslocalitzacions de les plantes productives van reduir molt l’activitat manufacturera i va desembocar en la fallida de moltes empreses que no s’hi van saber adaptar. L’ajust natural i l’adaptació del sector, primer, i la transformació en les comandes (de menys quantitat de productes i d’entrega ràpida), després, n’han facilitat la progressiva recuperació.

El tèxtil valencià és format actualment per 1.379 empreses, concentrades sobretot a les comarques de la Vall d’Albaida, l’Alcoià i el Comtat. Les exportacions representen al voltant del 60% de la seua producció. L’any 2016 va registrar una xifra de negoci pròxima als 2.000 euros, segons la patronal ATEVAL. Unes 24.000 persones hi treballen actualment.

En el cas del Principat, l’any 2017 hi havia registrades prop de 4.200 empreses, el que representa l’11,2% de tota la indústria catalana. El volum de negoci, segons l’Informe anual sobre la indústria a Catalunya, va ser de 4.200 milions d’euros. L’activitat es concentra, per aquest ordre, al Vallès, el Maresme, el Barcelonès, l’Anoia, el Bages i Osona. L’any 2017 donava feina a 32.000 persones.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.