Vivim immersos en una cultura digital. Tot ve del núvol. Però, com a éssers humans, volem tocar. Per això, a mesura que van anar desapareixent les botigues físiques de videojocs, van anar apareixent elements tàctils que ens ajudaven a jugar a banda i banda de la pantalla.
Potser alguns recordareu els Amiibo de Nintendo, aquests personatges de plàstic que tenen el seu equivalent digital. O els ninots i videojocs de la saga Skylander, d’Activision. Van tenir tant d’èxit que aviat l’empori de Burbank la va seguir amb Disney Infinity. I un històric de les joguines de plàstic va presentar encara una tercera alternativa: Lego Dimensions.
Pensàvem que aquesta febre ja havia passat, però arriben dues noves i poderoses alternatives: Nintendo Labo i Starlink: Battle for Atlas.
Nintendo Labo va irrompre al mes de maig d’enguany, i fa poc va presentar el Vehicle Kit. Es tracta d’un kit per construir, amb cartó, un volant, un joystick, una curiosa capsa blava, un pedal i una clau. Algunes peça és molt entretinguda, però, gràcies a les videoinstruccions de la Nintendo Switch, gens difícil.
Una vegada hàgim muntat totes les peces, jugarem: som en una illa i hem d’anar a diversos indrets, resoldre determinats misteris. Amb la clau, engegarem el mitjà de locomoció que s’adapti millor a la missió: el volant per a l’automòbil, el joystick per a l’avió, i la capsa-timó per al submarí. El pedal és per donar velocitat. Senzill, efectiu i divertit. A més a més, permet als pares jugar i construir amb els fills.
Starlink: Battle for Atlas consisteix en un videojoc i una capsa amb diversos accessoris de plàstic que s’acoblen al comandament de la consola —Xbox One, PS4 o Switch—: en el cas de l’Starter Pack, el comandant Mason Rana, la nau Zenith, i tres armes que s’acoblen a la nau: llançaflames, andanada de gel i bocinadora... Però també podem jugar sense aquest complement físic.
Es tracta d’un equip d’exploradors que viatgen al sistema Atles, a recollir i estudiar nous materials i recursos energètics. S’hauran d’enfrontar a la Legió Oblidada. En resum, un molt bon joc d’aventura, acció, combat i exploració, amb alguns trencaclosques i lleus tocs de rol.
Davant de cada dificultat, haurem d’emprar el comandant, la nau i les armes més adients. La campanya està força ben estructurada.
Combatre pirates de l’espai, titans, descobrir noves espècies i establir aliances amb nadius és força entretingut. L’afegit tàctil, però, li atorga un component fetitxista entranyable.
Shenmue I i II
Remasterització dels dos lliuraments de Shenmue (2000-2001), un clàssic indiscutible de la història del videojoc. Per primera vegada teníem cinemàtiques dins l’argument, investigació i combat lliure... Hom es podia moure per escenaris reals –Yokosuka, al Japó– i interactuar amb tot l’entorn mentre el jove Ryo Hazuki investigava l’assassinat del seu pare. Sense traducció al català o al castellà. Les mecàniques, però, aguanten bé el pas del temps.
Monster Hunter Generations Ultimate
Monster Hunter Generations va aparèixer per a 3DS el 2015. Alhora, Monster Hunter World arribava a PC i consoles amb una potència gràfica inèdita i un sistema de joc simplificat. Ara apareix la versió per a 3DS a la nova Switch, amb millors gràfics, més criatures que mai —unes 130—, 400 missions, multijugador en línia, nous estils de cacera —com Valerós i Alquimista— i quatre entrenadors. Això de caçar monstres és molt addictiu, però requereix tècnica i entrenament. Ah, alerta al crossover amb The Legend of Zelda: Breath of the Wild.