Itàlia

Onada negra

A Riace, a la regió italiana de Calàbria, l’alcalde ha creat un poble model per a immigrants; però sembla que el ministre d’Interior Salvini l’ha destruït.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L’alcalde de Riace, Domenico Lucano, “Mimmo” per a tothom, està davant la finestra de la seva sala d’estar. Té les mans per dins de les butxaques dels pantalons, els muscles caiguts i observa amb melancolia el seu poble. Riace: un centenar de cases al vessant d’una muntanya a la planta de la bota d’Itàlia, 1.600 habitants, d’ells 350 immigrants, tres petites esglésies, bars i botigues; ben conservat i bastant viu per a un poble de mala mort com aquest del sud d’Itàlia. Mimmo, petit, amb panxa i de 60 anys, preferiria baixar al seu poble, però no pot. Ja fa una setmana que està sota arrest domiciliari, està suspès com a alcalde.

Riace és conegut des de fa 20 anys com a lloc de refugi per a immigrants de tot el món. En algunes ocasions hi va haver milers d’estrangers. Viuen en les cases abandonades dels calabresos, s’encarreguen de la ramaderia, dels olivars i dels taronjars, recullen les escombraries, aprenen un ofici, porten els seus fills a l’escola, comencen una nova vida al poble quasi extingit... Els han salvats però, al mateix temps, són la salvació.

Mimmo, l’alcalde, va ser qui va idear la Città Futura, la ciutat del futur, després que a final dels anys noranta encallés a la costa un vaixell amb més de 200 curds. Wim Wenders, que va rodar una pel·lícula sobre Riace, va alabar Mimmo com un utopista i poeta i la revista nord-americana Fortune el va elegir per a la llista de les 50 persones més influents.

La vida a Riace ha sigut fàcil durant molt de temps, una illa dels feliços enmig del problemàtic sud amb crim organitzat i un atur juvenil elevat, on els refugiats il·legals cullen tomaques per un salari miserable o es prostitueixen per les carreteres.

Però ara l’obra de la seva vida està en perill. Ja fa una setmana des que va passar. Ell estava gitat al llit i el van detenir, per “encobriment d’immigració il·legal”. Havien interceptat el seu telèfon; aparentment havia recomanat a una nigeriana un matrimoni de conveniència amb un home de Riace.

És cert que ja s’havia investigat altres vegades contra Mimmo, però mai no va arribar a una condemna. I d’enemics, en té prou: uns desconeguts van enverinar els seus gossos i a ell fins i tot el van arribar a disparar. Però ara, sota arrest domiciliari, Mimmo està seriosament preocupat, parla d’una “onada negra que enfosqueix el cel, no només el de Riace, sinó el de tota Itàlia”.

El seu enemic, està clar, és “la dreta feixista”, com diu Mimmo, i així s’hi refereix al ministre d’Interior Matteo Salvini. Un vol omplir amb refugiats el país quasi extingit mentre l’altre vol una Itàlia només per als italians. El conflicte divideix el país entre partidaris de Mimmo i enemics de Mimmo. Roberto Saviano, el conegut autor, que fa anys que no es pot moure en llibertat perquè està amenaçat per la màfia, defèn l’alcalde amb el fervor d’un perseguit.

Ara el carter porta a Riace pastissos mullats amb licor dels veïns del poble i postals de tot el món amb paraules encoratjadores.

El dissabte passat milers de persones es van tirar als carrers de Riace, va ser una gran marxa de protesta. L’expresidenta parlamentària Laura Boldrini hi va anar des de Roma, hi van acudir centenars de refugiats, tota Riace estava de peu. Davant de la casa de Mimmo hi havia recitals. I Mimmo estava davant de la finestra, com ara mateix, i va allargar el puny dret en l’aire sense dir res. A sota cantaven Bella Ciao, l’antiga cançó partisana, i pel rostre de Mimmo tornaven a caure llàgrimes.

“Guardaré aquest moment en el cor, per sempre”, diu Mimmo. Es fa el lluitador però realment està esgotat. Sap que el seu model podria estar a punt de col·lapsar. Durant 20 anys la política migratòria d’Itàlia ha sigut caòtica, “lleis noves contínuament, però cap posició clara”. Malgrat tot ara arriba un que du a terme la seva idea: Salvini. “Ja no sé què serà dels meus refugiats”, diu Mimmo. “No sé ni tan sols què serà de mi.”

La detenció de Mimmo no arriba per casualitat, molta gent de Riace ho diu. Les acusacions contra l’alcalde s’esfumarien, com moltes altres vegades, diuen, però el projecte de Mimmo podria frustrar-se. La culpa, la té el decret llei Decreto Salvini, que amb tota probabilitat entrarà en vigor el mes que ve. Canviarà per complet el sistema d’asil que hi havia fins ara, l’Sprar.

Sprar, una xarxa de projectes d’integració regional com la d’aquí, a Riace, ofereix assistència mèdica als sol·licitants d’asil i cursos d’idioma i d’ofici, gestionats per petites comunitats i iniciatives privades. Ara, a través del decret de Salvini es reduiran els recursos econòmics i es limitaran els drets dels refugiats. Sobretot es restringirà durament la protecció humanitària contra l’expulsió. Ja fa mesos que els immigrants de Riace ja no reben diners; a la comunitat, realment li corresponen 35 euros al dia per a cadascun d’ells.

Però la utopia de Mimmo fa temps que s’ha establert en pobles dels voltants. Els sol·licitants d’asil fan els treballs que els italians ja no volen fer; cuiden dels majors, són cuiners auxiliars, rentaplats, escombriaires. Viuen per a això, tenen família i un futur.

De sobte, Aiwa, un refugiat de Togo, es planta davant de la porta de Mimmo. És conegut en tota Itàlia des que el 2010 uns racistes el van ferir de bala i Mimmo el va acollir. Aiwa estira un cartell en l’aire, “sense Mimmo Lucano som com ovelles sense pastor”, i plora una mica. Dalt, Mimmo està davant de la finestra i també plora. “M’han tractat com a un animal”, diu Aiwa, “però aquest alcalde em va tornar la dignitat i una vida.” Itàlia és un altre país des que la Lliga està al govern? “Oh, sí”, diu Aiwa, “són radicals de dreta, han tancat l’home que em va salvar.”

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.