PGE

El "peix al cove" de Compromís

Brussel·les analitza aquests dies el projecte de Pressupostos pactat per PSOE i Podem. Pedro Sánchez, però, no té assegurada la majoria al Congrés. Els valencianistes condicionen el seu vot a que es rescabale el deute històric i que s’asseguren unes inversions una mica per sobre del pes poblacional. Els partits catalans, per la seua banda, reclamen fort i ferm algun gest envers els presos polítics.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Si no hi ha sobresalts d’última hora, Brussel·les beneirà en les pròximes setmanes els projecte de pressupostos que PSOE i Units Podem pactaren la setmana passada. Previsiblement, les autoritats europees posaran alguna xicoteta objecció als comptes remesos per Madrid, si bé el més probable és que done el seu vist-i-plau al global. Començarà, a partir d’aleshores, la seua tramitació parlamentària. Moncloa situa per al pont de la Constitució l’inici d’aquesta tramitació, un procés en el qual l’equip de Pedro Sánchez té la missió de convèncer la resta de grups polítics perquè li facen costat. 

PSOE i Units Podem sumen 151 escons, una xifra insuficient. L’aprovació dels pressupostos és vital perquè Sánchez puga culminar la legislatura. Necessita que almenys 175 diputats o diputades li brinden el seu sí. Li’n falten, doncs, 25. El grup del PNB li’n port aportar cinc i nou Esquerra Republicana. Tot plegat, suma 165. En necessitaria altres 11, que haurien de procedir del Grup Mixt (descartat, òbviament, el suport de Ciutadans i Partit Popular). Com Esquerra Republicana, doncs, PDeCAT –amb vuit diputats– i el Compromís –amb altres quatre– poden resultar fonamentals per a la supervivència de Sánchez. Catalans i valencians no estan disposats a vendre barat el seu vot.

Amb les negociacions iniciades (el Ministeri d’Hisenda va fer els primers contactes ahir amb els membres del PNB) els partits prenen posicions i presenten la seua carta de reclamacions. En el cas dels valencianistes, aspiren a «recuperar per als valencians i les valencianes allò que considerem de justícia». El partit que a Madrid capitaneja Joan Baldoví vol traure el màxim profit a la seua posició. Vol, en definitiva, negociar com abans ho han fet canaris, bascos o catalans per traure profit de la seua presència a Madrid. El peix al cove, que es deia en l’etapa del pujolisme.

L'agenda valenciana

Les exigències de partida dels valencianistes són de màxims en tres àrees: deute, finançament i inversions. «Aquests pressupostos hauran de tenir una pàtina valenciana», assegura Baldoví. Compromís vol que l’estat condone el deute històric valencià, que la Generalitat calcula en un poc més de 16.000 milions d’euros. És el que ells anomenen «deute il·legítim», és a dir, el deute generat per l’infrafinançament que històricament ha patit el País Valencià. No s’ha de perdre de vista que l’Estat ha reconegut en el passat el deute històric d’altres autonomies amb molts menys problemes de caixa, com ara Andalusia o Extremadura. «Nosaltres proposem que l’Estat condone, assumisca o faça una quitança perquè és un deute que ha generat l’Estat. No hem de castigar els xiquets amb un deute que no hem generat». Com rescabalar aquests diners, en el cas valencià? Compromís aposta perquè l’Estat transferisca a la Generalitat Valenciana els romanents que del Fons de Competitivitat -un dels fons que formen part del sistema de finançament autonòmic actualment vigent i que es destinen a retocar els desequilibris entre autonomies– i que actualment no s’utilitzen. Anualment aquest romanent pot arribar als 2.000 milions d’euros. «Exigim que s’execute totalment aquests fons i es destinen a autonomies que, com nosaltres, partim d’una situació de desavantatge», explica Joan Baldoví. Compromís aspira a recuperar d’aquesta manera els més de 16.000 milions d’euros de deute històric. «No reclamar aquesta quantitat seria assumir que els valencians hem generat un deute que en realitat no hem generat. Els valencians paguem una hipoteca però no tenim la casa. Als valencians ens van transferir uns serveis essencials però l’Estat no ens dona els diners que ens corresponen. L’Estat ha de deixar de mirar cap a un altre costat».

Pel que respecta als ingressos anuals, i a la vista que el nou model de finançament no estarà aprovat abans que acabe la legislatura, els valencianistes exigeixen «mecanismes de compensació» que han de permetre «cobrir els serveis bàsics adequadament sense necessitat de recórrer al FLA» (Fons de Liquiditat Autonòmica), un mecanisme habilitat al principi de la crisi que ha engrossit de forma molt severa el deute de les autonomies. Als valencianistes no els fa el pes la promesa de la ministra María Jesús Montero feta dimarts durant la sessió de control al Congrés en el sentit que amb aquests pressupostos el País Valencià disposarà de 900 milions d’euros més. “El reconeixement de la situació singular del País Valencià és un pas endavant, però l’objectiu és que es compensen els 1.325 milions d’euros que els valencians aportem anualment a la caixa comuna”, expliquen des de Compromís

Quant a la tercera pota, la referent a les inversions, Compromís va un pas més enllà de la Generalitat Valenciana. Els valencianistes no es conformen amb la promesa de Pedro Sánchez d’invertir l’equivalent al pes poblacional del País Valencià a l’Estat, això és un 10% del total. Els valencianistes volen «una inversió un poc superior per compensar tots els anys que hem estat per sota del que ens corresponia». Reivindicacions estrictament valencianes al marge, Compromís també vol incorporar millores a les polítiques socials, com ara la reducció de l’IVA als bolquers o la revisió de l’Iprem (Indicador Público de Renta de Efectos Múltiples)

 

Presos per pressupostos

Els diputats catalans són l’altra peça cobejada. Esquerra, amb nou, i PDeCAT, amb vuit, sumen 17 diputats. L’estira-i-arronsa promet ser ferotge. Els partits catalans reclamen compromisos concrets del govern espanyol a favor de l’alliberament dels presos polítics. En concret, exigeixen que el govern intercedisca davant la Fiscalia General de l’Estat per aplanar el camí cap a l’alliberament. Esquerra apel·la a l’article 8.1 de l’Estatut Fiscal que estableix que el govern espanyol “pot demanar al Fiscal General de l’Estat que promogui davant els tribunals les actuacions pertinents amb vista a la defensa de l’interès públic”. 

En tot cas, aquest divendres és previst que Pablo Iglesias es reunisca a la presó de Lledoners amb Oriol Junqueras, líder d’Esquerra. Ahir mateix, el president de la Generalitat, Quim Torra va assegurar que “si els presos continuen en la presó, és impossible donar suport a aquest pressupost”. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.