Antisemitisme a Alemanya

Charlotte Knobloch: “Ens enfrontem a un monstre”

Entrevista de l’Spiegel amb l’antiga presidenta del Consell Central dels Jueus d’Alemanya, Charlotte Knobloch, on parla sobre l’odi de la dreta d’Alemanya.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Charlotte Knobloch, de 85 anys, presidenta de la Comunitat Religiosa Israelita de Munic, parla sobre la por dels jueus cap a l’AfD, la política d’Orient Mitjà de Donald Trump i la ràbia cap a l’ambaixador d’EUA Richard Grenell. Knobloch va nàixer el 1932 a Munic. Va eludir que la deportessin al camp de concentració de Theresienstadt perquè una criada de la família la va fer passar per filla il·legítima. El pare, un advocat, va sobreviure a la guerra amb treballs forçats. Knobloch és presidenta de la Comunitat Religiosa Israelita de Munic i Oberbayern des del 1985 i del 2006 al 2010 va ser presidenta del Consell Central dels Jueus d’Alemanya.

Senyora Knobloch, 73 anys després de la fi de l’Holocaust a Alemanya l’extrema dreta torna a aixecar el braç en alt tal com ho feia Hitler. Els jueus són amenaçats en ple carrer i al Bundestag un dirigent de l’oposició anomenat Gauland descriu l’època del nacionalsocialisme com a “merda de pardal”. Què produeixen en vostè els esdeveniments dels últims mesos?

Aquests esdeveniments ens pesen d’una forma excepcional. A nosaltres, els membres de totes les comunitats jueves d’Alemanya. En realitat soc optimista, ho he heretat de mon pare, el piadós. Després de l’Holocaust estava convençut que Alemanya tornaria a tenir un futur. Últimament penso molt a sovint en el meu pare. I espero que aquest espectacle horripilant dels últims mesos d’alguna forma acabi com tants altres.

No sembla vostè massa convençuda.

No m’hauria pogut imaginar mai que tot tornaria a estar tan malament. Fa poc estava en un institut amb 300 alumnes i vaig dir als joves: repreneu la responsabilitat que us donem. Estigueu orgullosos del vostre país, ha fet molt i continua fent. Però mentre deia tot això pensava: què dius? De veritat és així?

Ho dubta?

Ja hi ha hagut abans tendències preocupants. Per exemple, fa uns anys, quan hi va haver una manifestació d’extrema dreta a Munic on cridaven “gas als jueus, fora jueus” i la policia no va intervenir. Però no estava tan malament com ara. Per primera vegada un partit, el programa del qual es pot resumir en dos paraules, “fora jueus”, ha aconseguit entrar al Bundestag.

S’hi refereix a l’AfD, Alternativa per Alemanya.

Realment no m’agrada anomenar-los pel seu nom, “Alternativa per Alemanya”, perquè insolents. Però si, m’hi refereixo a l’AfD.

Per a vostè, “Alternativa per Alemanya” és un partit nazi?

Com si no fos un partit que propaga un programa que fa impossible la vida jueva? Aquest partit està en contra de la circumcisió ritual i vol prohibir la matança dels animals d’acord amb la religió jueva, a través de la qual la carn primer es converteix en caixer (kosher) per als jueus creients.

No hi ha pocs jueus afiliats a l’AfD. Com pot acceptar jueus un partit així?

Igual que una persona pot tenir amics jueus però ser antisemita, tenir membres jueus no és ni de bon tros una garantia que un partit no tingui tendències antisemites. La pura presència de jueus no és suficient, en qualsevol cas, i un grup com els anomenats jueus de l’AfD no és cap prova de l’absència d’antisemitisme. Sobretot perquè en aquest grup no hi ha només jueus.

Entre els partits establerts hi ha una inseguretat considerable sobre com han de tractar l’AfD. Atacar, ignorar, argumentar... S’ha provat tot però sembla que res ajuda.

M’agrada com s’ha tractat a Munic amb l’únic partit nazi a l’Ajuntament. Tots els altres partits l’han ignorat completament. Fa preguntes però no les contesten.

Però al Bundestag tots els diputats tenen drets. I l’AfD és la facció de l’oposició més gran amb 92 parlamentaris. Com se’ls pot ignorar?

Es necessita un consens de tots els altres partits: l’AfD es mou per fora dels nostres valors liberals. I punt. M’estranya que ara mateix ni tan sols hi hagi aquest consens entre nosaltres. Com es pot pensar d’una altra manera?

Els debats sobre com tractar l’AfD es van encendre recentment amb una escena molt emocional de l’antic president del SPD, Martin Schulz, que va associar els populistes de dretes amb el feixisme.

Penso que la reacció de Schulz és completament correcta. Tothom ha de saber a qui vota si dona el vot a l’AfD. Establir límits clars, aquesta és la nostra feina. Si no, ajudem a la normalització dels populistes de dretes. Vaig voler escriure una carta a Martin Schulz però no vaig arribar a fer-ho per les festes jueves. El seu compromís és admirable.

Schulz va cridar, entre altres coses, que el president de l’AfD, Gauland, pertany al “femer de la història”. Què porta posar-se al mateix nivell que els populistes de dretes?

No podem treballar amb el tractament d’un partit nazi amb un manual. Si polítics de l’AfD descriuen els temps nazis com a “merda de pardal” en la història alemanya i anomenen el monument commemoratiu a l’holocaust un monument de la deshonra, hem de contraatacar amb retòrica. Ens enfrontem a un monstre. L’hem de combatre abans que sigui més fort.

Després dels excessos de la manifestació ultra de Chemnitz, el president ha recordat el fracàs de la República de Weimar.

Això no va ser exagerat. Weimar va col·lapsar perquè els demòcrates, que realment havien de ser el suport del sistema, es van ajupir, ben a cobert. M’afligeix molt que actualment les persones no surtin als carrers en massa i es manifestin. Hi ha paral·lelismes alarmants entre llavors i avui dia. Tan sols cal escoltar les declaracions del NSDAP. Personalment em sento en l’any 1928.

Caldria que l’Oficina de Protecció de la Constitució observés l’AfD?

Per a mi és completament incomprensible perquè no ho va fer fa molt de temps. Estic consternada. Si es vigilés l’AfD els seus representants potser es moderarien en públic, en lloc d’incitar la població. Pel contrari, hi ha rumors que el senyor Maaßen...

... El president de l’Oficina de Protecció de la Constitució...

... D’alguna manera ha donat consells a representants de l’AfD sobre com evitar ser observat per la mateixa Comissió de Protecció de la Constitució. Si és veritat seria una catàstrofe, des del meu punt de vista.

Maaßen va expressar els seus dubtes sobre l’autenticitat d’un vídeo de Chemnitz que mostra una escena de caça a un immigrant.

Un home en la seva posició no hauria de dir al món una cosa així amb tanta facilitat i sense presentar proves. És una fractura en la nostra cultura política.

L’ascens de l’AfD està unit a la política de refugiats d’Angela Merkel. Va trobar bé que Merkel no tanqués les fronteres al setembre del 2015?

Aquest tema, jo el miro també des de la meva biografia. Si a finals dels anys 30 les autoritats d’immigració nord-americanes haguessin permès el visat que el meu oncle ens va demanar per al seu germà, sa mare i per a mi, la meva àvia no hauria hagut de viure aquella mort horrible. Era massa gran per entrar als EUA... Hi havia destins semblants dels quals em vaig assabentar llavors. Per això vaig estar completament d’acord que Alemanya acollís les persones que al setembre del 2015 vivien en condicions espantoses a l’estació de tren de Budapest. Des del 1945 ens hem convertit en un país humà.

La CSU de Baviera veu la política de refugiats de Merkel com un error.

També penso que no ens podem fer mal a nosaltres mateixos. En primer lloc, hem d’ajudar els qui han d’abandonar el seu país per les guerres. Quan veig les terribles imatges de Síria... No hem de dubtar ni un moment. Però necessitem una llei d’immigració per decidir qui ens va bé, qui és capaç d’integrar-se, qui podríem necessitar com a experts.

Per a vostè estan relacionats la política de refugiats de Merkel i l’antisemitisme cada vegada més estès?

Soc prudent amb això. No tenim un problema d’antisemitisme perquè aquí venen persones d’altres ètnies. Això que vostè diu seria un resum massa breu.

Per a vostè no hi ha cap diferència qualitativa entre l’antisemitisme europeu de l’Occident cristià i l’antisemitisme musulmà?

Jo no he dit això. L’antisemitisme musulmà funciona principalment per la deslegitimació d’Israel. I hi ha un antisemitisme específic que té les seves arrels a l’Alcorà. Això també influeix en la forma com evoluciona l’antisemitisme aquí.

Què vol dir?

Abans l’antisemitisme era el rebuig a un cert grup de la població. Ara és simplement odi contra els jueus.

Llavors, l’antisemitisme s’ha radicalitzat?

Absolutament.

N’hi ha alguna recepta?

No es fa suficient, això és el més inquietant. Advertim des de fa anys de la problemàtica. I de fet s’hi necessitarien institucions. La política, per exemple. Els organismes de seguretat. Les institucions educatives. Tots han de fixar-se com a meta combatre l’antisemitisme, amb la nostra història de fons. Però es fa amb massa negligència. Qui relaciona els refugiats només amb l’antisemitisme se n’escapoleix. Aquestes persones no poden, si es vol així, fer res a favor. S’han educat així.

Vostè on veu les principals negligències?

En l’educació. Estem molt per darrere. L’antisemitisme no es combat ocupant-se només de l’antisemitisme. Es combat aprenent a estimar el seu propi país i a defendre els seus valors.

Fa poc en un article per al diari israelià Haaretz va criticar molt l’ambaixador dels EUA a Alemanya, Richard Grenell, perquè es va presentar com a aliat dels populistes de dretes d’Europa. Per què s’hi va clavar tant?

Si el senyor Grenell celebra l’ascens de populistes anti-establishment en un país en què l’extrema dreta ha arribat al Parlament, els jueus ens sentim amenaçats. És espantós que no vegi aquesta relació de forma evident. El senyor Grenell se serveix del mateix llenguatge que l’AfD. Aquest cicle d’ànims recíprocs posa en perill la nostra democràcia liberal. Tampoc m’importa si és ambaixador dels EUA o què.

El senyor Grenell ja s’ha posat en contacte amb vostè?

No.

Li agradaria quedar amb ell?

És una de les coses que li vaig dir. Sempre m’agrada debatre amb gent jove que s’ha sumat a una altra idea i intento convèncer-los.

El senyor Grenell es descriu com un gran amic d’Israel.

L’amistat és un concepte molt ampli. Molta gent l’utilitza per guanyar importància perquè pensen que és bo.

Què pensa de la política amb Israel de Donald Trump?

Tinc família a Israel: una filla, nets i dos besnéts. Tinc una relació especial amb aquest país i advoco per la seva seguretat sempre que puc. El poble israelià no vol res més que pau, n’estic convençuda al cent per cent. Per això, en principi, celebro la política d’Orient Mitjà de Trump. No obstant això, no hauria enviat l’ambaixada nord-americana a Jerusalem. És un tema tan delicat que així les solucions als problemes es fan més difícils.

Vostè pertany a l’última generació dels supervivents de l’holocaust; com podrem mantenir viu el record si ja no hi ha testimonis?

Aposto molt pels joves, avui dia s’interessen més pel passat del seu país que fa 10 o 15 anys.

La secretària d’Estat de Berlin Sawsan Chebli ha suggerit que els joves facin visites obligades a llocs commemoratius de camps de concentració nazis. Què en pensa?

L’únic lloc on encara es pot notar la tragèdia de veritat és Auschwitz. Aquestes visites, però, només es poden fer si n’estan preparats. Els joves han de saber on van. I qui no ho vulgui fer no ha de veure’s obligat.

Què té vostè en contra realment dels stolperstein, les lloses que hi ha davant de moltes cases en ciutats alemanyes i que recorden a jueus que van viure allí fins que els van deportar els nazis?

Per a mi aquest tipus de commemoració és una catàstrofe. La gent trepitja els noms dels assassinats i els gossos hi pixen. L’Ajuntament de Munic ha decidit que el record ha d’estar al nivell de la vista. Espero que el nostre exemple faci escola.

Els jueus que viuen a Israel sovint no poden comprendre com un jueu pot viure en la diàspora.

En la diàspora o a Alemanya?

Hi ha alguna diferència?

Evidentment. En vista dels últims desenvolupaments cada vegada em fan més aquestes preguntes.

Qui?

La part de la meva família que viu a Israel ja ha superat aquestes qüestions. La meva neta ja és adulta però llavors estava a Auschwitz, en novè curs. A Israel és una visita obligatòria. Em va escriure una carta de sis pàgines i em va preguntar com podia viure a Alemanya.

Des dels atemptats contra jueus hi ha un vertader èxode de França cap a Israel. Vostè veu també aquest perill per a Alemanya?

Sí, el perill hi és. Alguns membres de la comunitat venen a visitar-me, que tenen por. Per una part és irracional però també comprensible. Intento animar-los a pesar de tot. Això forma part de l’optimisme de què parlava abans.

Alguna vegada ha pensat emigrar a Israel?

No.

Per què no?

En primer lloc, perquè no sé hebreu. I també perquè penso que és important que en la diàspora hagi veus positives per a Israel.

Ignatz Bubis, un dels seus predecessors al cim del Consell Central, va dir al final de la seva vida que no havia aconseguit “quasi res”. Com veu la seva vida passada?

Ja estava molt malalt quan va dir això. Li vaig cridar i li vaig dir: com pots dir una cosa així? Jo sé tot el que has fet.

Vostè treu conclusions més positives que Bubis al final de la seva vida?

Em pregunto el mateix cada dia quan veig els greus progressos a Chemnitz o on sigui. Però després torno a pensar: he aconseguit alguna cosa. Ara ho dic simplement per intuïció.

Bubis mai va voler viure a Israel, però volia que l’enterressin allí.

No volia que profanessin la seva tomba. I és un vertader perill, en vista del creixent antisemitisme.

I on vol vostè que l’enterrin?

Tinc la meva tomba familiar aquí, a Munic.

Senyora Knobloch, gràcies per aquesta entrevista.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.